El Forat de l'Or és una important surgència situada a l'extrem nord del terme municipal de Camarasa, al congost de Terradets. S'obre al marge esquerre del riu Noguera Pallaresa, just per sota de la carretera C'13, al punt quilomètric 70,9, davant del pont de Rajola, antic pas del camí tradicional del congost anterior a la construcció de la carretera moderna (1932). Les dues boques de la cavitat apareixen en un pla d'estratificació inclinat, formant un doble brollador que cau directament sobre el riu.

Recomano travessar a peu el pont de Rajola i situar-se a l'altra banda del riu: des d'aquí es gaudeix d'una panoràmica excel·lent del conjunt, amb el brollador perfectament emmarcat per la paret calcària i el pont.

El Forat de l'Or s'obre en un mateix pla inclinat de roca calcària gris, molt compacta, que actua com una autèntica façana natural marcada per plans d'estratificació i petites cornises. La surgència presenta dues obertures visibles: una boca superior situada a tocar del pont i una altra uns deu metres a la dreta, ambdues per sobre del nivell del riu. En èpoques humides hi brollen dos raigs abundants que cauen directament sobre el Noguera Pallaresa. L'entorn immediat combina roca nua amb vegetació de ribera, i el conjunt queda visualment reforçat pel pont de Rajola, que aporta una composició paisatgística molt característica del congost.

Cada boca dona accés a una galeria, i totes dues es comuniquen al cap d'uns 37 metres. La galeria inferior és la que actua com a surgència i els espeleòlegs la poden seguir uns quinze metres fins que es fa impracticable. La galeria superior és més llarga, uns quaranta metres, i acaba connectant amb el conducte principal que baixa cap als sifons. A partir d'aquest punt, la cavitat esdevé un sistema molt ramificat, amb trams que alternen zones aèries, sifons temporals, bombolles d'aire i galeries que es creuen i es retroben a diferents profunditats. Diverses exploracions han anat descobrint nous trams, alguns de gran longitud, que combinen descensos pronunciats fins a fondàries importants amb remuntades que tornen a zones seques. Aquest entramat complex inclou galeries principals, derivacions laterals, sifons que varien segons el cabal i bombolles que actuen com a punts de transició entre trams submergits i aèries. En total, el Forat de l'Or supera els 2.200 metres de recorregut i gairebé 100 metres de desnivell, combinant trams secs, sifons i bombolles d'aire en un sistema molt complex i encara en exploració.

El Forat de l'Or és conegut des de molt antic, doncs es troba al vell camí del congost de Terradets, on hi ha restes medievals i referències escrites des del segle XVII. Autors com Jeroni Pujades, Francisco de Zamora, Pascual Madoz i els primers catàlegs espeleològics 'Puig y Larraz, Font i Sagué i Faura i Sans' ja el mencionen, sovint amb el nom de Forat de l'Orb. La primera visita espeleològica documentada és del 1910, quan Jeannel i Racovitza recorren les galeries d'entrada i li atribueixen uns 200 metres de desenvolupament.

Durant dècades la cavitat fou visitada sense poder superar els sifons, molt variables segons el cabal. A finals dels anys setanta, Diego Ferrer (GEB) aconsegueix explorar més de 100 metres submergits, obrint definitivament la porta a les immersions. Als anys noranta, diversos espeleòlegs del ECG i la SIE intenten superar el sifó principal, tot i les dificultats de visibilitat i de nivell d'aigua. El salt qualitatiu arriba el 2012, quan Jordi Yherla i Joel Borrazás localitzen noves bombolles d'aire i accedeixen a galeries aèries de grans dimensions, que bategen com Ferran Marquès, Ibèrica i GEB 2012. Aquell mateix any i els següents s'exploren nous trams, es topografien sifons i es descobreixen continuacions com la Galeria Diego Ferrer, el Pou del Naixement i la Galeria Nil, que arriba a fondàries de fins a '73 metres.

Entre 2013 i 2015 es confirmen noves connexions i es localitza la gran bombolla Jordi Mateo. Les exploracions continuen amb la participació de nombrosos grups d'arreu, i els anys 2018 i 2022 s'obren encara més metres de galeria, incloent la Galeria Carlos Gasio. Avui, el Forat de l'Or és una cavitat de més de dos quilòmetres de recorregut, amb trams aèris, sifons i bombolles d'aire que la converteixen en un dels sistemes subterranis més complexos i actius de Catalunya.

Les referències històriques dels segles XVII'XIX citen la cavitat com Forat de l'Orb, on orb significa "cec" o "fosc", en al·lusió a la boca superior, profunda i ombrívola. Amb el temps, aquest nom antic es va reinterpretar popularment com Forat de l'Or, una evolució fonètica habitual en topònims que han perdut el significat original.

Recull de dades:
- Espeleo Club de Gràcia . Forat de l'Or (Camarasa).
- GEB ' Grup d'Espeleologia de Badalona. Informes d'exploració subaquàtica (dècades 1970'1980).
- ECG ' Espeleo Club de Gràcia. Cròniques d'exploració (1992, 1998, 2012'2015).
- SIE ' Secció d'Investigacions Espeleològiques (UEC).