La font de la Tartera està situada al costat de l'hort de Bonifaci, aproximadament a mig quilòmetre al nord-est del poble en línia recta.

Per arribar-hi, cal situar-se a la font del Poble, que deixem a la dreta, i avançar en direcció nord. Al cap d'uns 75 metres es gira a la dreta per la pista de Granollers. De seguida es passa a frec del cementiri, que queda també a la dreta. La pista davalla lleugerament i, uns 325 metres més endavant, just al mig d'un revolt d'esquerres, s'abandona la pista per prendre un camí carreter i planer que surt per la dreta. Aquest camí, en 175 metres, condueix a la tanca d'una propietat privada; la font queda enlairada uns deu metres a la dreta.
La font de la Tartera està situada al costat de l'hort de Bonifaci, aproximadament a mig quilòmetre al nord-est del poble en línia recta.
Per arribar-hi, cal situar-se a la font del Poble, que deixem a la dreta, i avançar en direcció nord. Al cap d'uns 75 metres es gira a la dreta per la pista de Granollers. De seguida es passa a frec del cementiri, que queda també a la dreta. La pista davalla lleugerament i, uns 325 metres més endavant, just al mig d'un revolt d'esquerres, s'abandona la pista per prendre un camí carreter i planer que surt per la dreta. Aquest camí, en 175 metres, condueix a la tanca d'una propietat privada; la font queda enlairada uns deu metres a la dreta.

La font és una construcció senzilla d'obra arrebossada que actua com a dipòsit de reserva. Presenta planta quadrada, d'encara no un metre de base per un metre d'alçada, amb coberta plana. A la part superior hi ha una tapa de formigó amb nansa de ferro que protegeix l'interior del dipòsit. Al frontal i al lateral es conserven cinc rajoles de ceràmica, avui molt esmicolades, que aporten un discret accent decoratiu. Damunt del brollador s'aprecia gravada la data 1967, probablement vinculada a la construcció o a una reforma de la font.

L'aigua brolla a l'exterior a través d'un gruixut broc de ferro encastat al mur i cau directament al terra, formant un bassal que desguassa pendent avall resseguint la tanca de pedra. El conjunt, envoltat de vegetació, molsa i fullaraca, manté un caràcter rústic i plenament integrat en l'entorn.

Segons els veïns, excepte en temporades molt seques, la font sempre brolla amb un bon doll, i l'aigua és molt apreciada per la seva qualitat.

No hi ha constància escrita del nom com a topònim oficial, però el nom Tartera prové probablement del caràcter pedregós i irregular del terreny on s'ubica la font: un petit coster amb pedruscall, parets de pedra seca i terra solta, tal com s'anomena tradicionalment tartera o tarteral en molts indrets del Pallars.