Font Vella
| 42.1292,0.9236Clica per veure la ubicació. | |
| 421 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Abril 2026 |
La Font Vella de Fontsagrada es localitza als afores del poble, al sector nord, just a l'altra banda de la carretera LV'9123. Se situa davant mateix de l'extrem de ponent del nucli urbà, en un racó tranquil i obert, ben arranjat i arbrat que actua com a porta d'entrada al poble des del nord.
L'indret forma una petita clariana arranjada, delimitada per murets de pedra i envoltada d'herba i arbrat. El pendent suau i les feixes properes revelen l'ús agrícola tradicional del lloc, mentre que la barana de fusta i els accessos ordenats indiquen intervencions de manteniment recents. És un espai tranquil, on la pedra, l'aigua i la vegetació conviuen de manera natural als afores del nucli.
La font s'insereix en un mur de pedra construït amb carreus irregulars relligats amb morter, aprofitant el pendent natural del terreny. L'aigua brolla per un tub metàl·lic encastat al parament, en un punt lleugerament enfonsat que forma una petita capçalera. El frontal és auster, sense ornamentació, i mostra l'envelliment propi de les fonts de muntanya: pedres enfosquides, congestes de molsa i vegetació humida al voltant del punt d'aigua. El doll cau sobre una pica rectangular de pedra, poc profunda, que actua com a primer receptacle i condueix l'aigua cap a l'abeurador, situat immediatament a continuació.
A la dreta de la font hi ha un banc de pedra arrambat al mur lateral, que fa de respatller i configura un petit espai de descans. Damunt d'aquest mur, una barana de fusta protegeix el pas i reforça la idea d'un indret adaptat i mantingut amb el temps. L'arbrat creix literalment a tocar de les pedres, i en alguns punts les arrels i el mur conviuen, donant al conjunt un aire de veterania i de simbiosi entre obra humana i natura.
L'abeurador és una canal de pedra allargada, formada per un muret paral·lel al mur principal, construït amb carreus irregulars que delimiten un vas estret i rectilini que manté un fil d'aigua constant que recorre tota la llargada. L'estructura conserva plenament el seu caràcter funcional original: un abeurador pensat per al bestiar, senzill, resistent i integrat de manera natural en el paisatge agrícola.
El tercer element del conjunt és la bassa, situada a la part baixa i alimentada per l'aigua que baixa de la font i de l'abeurador a través d'un canal obert. Es tracta d'un vas rectangular delimitat per murs d'obra arrebossada, amb un nivell d'aigua estable. A la superfície s'hi formen petites congestes de molsa i vegetació aquàtica, indicatives del cabal constant. L'espai, envoltat d'herba i arbrat, conserva el caràcter d'antiga bassa de reg, tradicionalment utilitzada com a punt de servei comunitari.
La Font Vella és considerada el punt d'aigua més antic de Fontsagrada, anterior a la formació del nucli actual i estretament vinculada al topònim històric de Font Sagrada, que ja indica l'existència d'un punt d'aigua valorat o venerat des d'època antiga. La seva tipologia 'mur de pedra, pica, abeurador i bassa' respon plenament a les obres comunals del segle XIX, tot i que la tradició oral situa l'origen de la font en un període encara anterior. Ha estat en ús continuat durant generacions, com a espai de servei per al veïnat, el bestiar i el reg de petits horts, i és percebuda com el punt d'aigua fundacional del lloc.
Recull de dades:
- Carrera, A. Toponímia del Pallars Jussà. Consell Comarcal del Pallars Jussà, 1996.
- Guitart, J. Les aigües i els usos de l'aigua al món rural pirinenc. Generalitat de Catalunya, 1998.
- Madoz, P. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid, 1845'1850