La font Ferrana és una mina d'aigua emplaçada dins el bosc situada uns 400 metres al nord de Palau de Noguera, en el mateix sector forestal on es troben la Fonteta i la Fou del Rei, formant un petit conjunt d'aigües naturals al vessant nord del poble.

Des del nucli urbà cal situar-se a la confluència del carrer del Raval de Dalt amb el carrer B. Prenem aquest darrer carrer en direcció nord: al cap d'uns quaranta metres, el vial s'acaba i es transforma en un senderó ben marcat que davalla suaument per dins el bosc. Després d'un centenar de metres, el corriol desemboca en un camí més ample i planer. El seguim cap a l'esquerra, i al cap d'uns vuitanta metres, a peu de camí i també a l'esquerra, apareix la Fonteta, arrambada al marge. La deixem enrere i continuem uns quaranta metres més pel camí principal, fins que l'abandonem per un corriol ascendent que surt a l'esquerra, protegit per una barana de fusta.

De seguida passem a frec d'una casa, que queda a l'esquerra del camí. El corriol continua per dins el bosc, en lleugera pujada. Uns quaranta metres després d'haver deixat la casa enrere, trobem una bifurcació i una pedra al terra que assenyala la Fou del Rei, situada just sota el camí. Obviem aquesta indicació i continuem uns setanta metres més pel corriol principal, que avança entre bosc dens i pendent suau, fins que ens aboca directament a la font Ferrana.

La font Ferrana és una construcció d'obra arrebossada, arrambada al marge del bosc, que protegeix i formalitza una surgència natural. L'edificació presenta planta rectangular i una teulada de formigó a dues vessants, lleugerament inclinada i integrada en l'entorn forestal. Les parets combinen un parament de pedra a la part baixa -que reforça la base i l'assentament al terreny- amb un arrebossat a la part alta, resolt amb una estètica funcional i popular.

La font queda tancada per una porta metàl·lica enreixada, que garanteix la ventilació interior i alhora protegeix la captació. Al frontal hi ha dues plaques metàl·liques: una amb el nom Font Ferrana i una altra amb la inscripció 1961'2021, que assenyala l'any de construcció i la restauració recent.

El conjunt, sobri i de dimensions reduïdes, respon a la tipologia de les fonts de captació protegida, habituals en zones de bosc on cal preservar la surgència i evitar l'entrada de sediments. L'entorn immediat és ombrívol i humit, amb vegetació abundant que reforça el caràcter naturalitzat de l'element.

L'interior és un espai reduït i estrictament funcional, concebut per protegir la captació i facilitar-ne el manteniment. Al costat esquerre s'hi obre un nínxol encastat al mur 'probablement la boca de la mina' d'on brolla un cabal constant d'aigua a través d'un gruixut broc de ferro. El flux cau dins un dipòsit rectangular de formigó, situat a la part baixa, que actua com a punt de recollida i regulació. Una part del dipòsit queda parcialment coberta amb taulons de fusta, que en faciliten les tasques de manteniment i protegeixen la cavitat de sediments i fulles.
A l'altra banda del dipòsit s'agrupen diverses canonades metàl·liques i una clau de pas, que formen el sistema de conducció. L'aigua acumulada és recollida i conduïda fins al poble mitjançant una canalització enterrada, mantenint la funció tradicional de la captació i assegurant l'aprofitament continuat de la surgència.

La font Ferrana és una mina d'aigua generosa, amb un cabal abundant i constant, que durant dècades proveïa d'aigua tot el poble. El seu rendiment era suficient per alimentar la xarxa domèstica i, encara així, sobrava aigua per omplir el safareig i una bassa de reg situada als antics bancals del vessant, avui totalment malmesa i engolida per la vegetació. Aquells horts, que havien estat una part important de l'economia familiar, depenien directament de la Ferrana per mantenir el reg continuat.

Pel costat de la font discorre també un dels canals de reg del sistema de regadiu de la dreta de la Noguera Pallaresa, una infraestructura històrica que distribuïa l'aigua derivada del riu cap a feixes, horts i petites explotacions. La proximitat entre la mina i el canal reforça el caràcter hidràulic i agrícola d'aquest sector del bosc, que en altre temps era un espai intensament treballat i avui ha estat recuperat per la vegetació.

Recull de dades:
- Ajuntament de Tremp. Inventari del Patrimoni Cultural del Municipi de Tremp. Fitxes internes sobre fonts, mines i elements hidràulics del terme.