Font del Safareig de les Avellanes
| 41.9077,0.7654Clica per veure la ubicació. | |
| 571 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Abril 2026 |
La font del Safareig de les Avellanes, d'origen medieval, és situada a l'extrem oriental del nucli, just als aforaments de la vila closa. El punt se localitza al final del carrer de la Font, en la confluència amb el carrer de l'Horta, en un espai obert que fa de transició entre el teixit antic del poble i les zones de conreu que s'estenen cap al nord. L'emplaçament, lleugerament retirat del centre, manté encara el caràcter tradicional de font vinculada al safareig i als usos comunitaris de l'aigua, en un indret que històricament ha funcionat com a zona de servei per als veïns de les Avellanes.
El conjunt és format per tres elements: la font pròpiament dita, el safareig i la bassa del Portalet, situada uns metres carrer avall, que recull l'aigua sobrant per destinar-la als usos de reg.
La font del Safareig és una construcció de pedra formada per una llarga paret frontal bastida amb carreus irregulars lligats amb morter de calç, i una petita paret lateral que n'acota l'espai. Al centre del mur hi ha un registre metàl·lic encastat que dona accés al dipòsit de captació, alimentat per un aiguaneix de cabal permanent. Al seu costat, un rètol informatiu explica l'origen del conjunt, diverses anècdotes i les reformes dels segles XVII i XVIII; just al damunt, un petit cartell adverteix que l'aigua no està controlada sanitàriament. A la part alta del frontal sobresurt un gran bloc de pedra, que actua com a element protagonista i reforça la presència visual de la font.
A la part baixa del mur, quatre brolladors de pedra -dos centrals i dos als extrems- aboquen l'aigua de manera contínua a una pica de formigó allargada i plana, dividida en tres compartiments, que ressegueix tota la llargada del frontal. A l'extrem esquerre, la pica s'eixampla i fa de punt de transició cap al safareig.
Els brolladors, avui molt desgastats, tenien rostre humà i eren els preferits per omplir-hi els càntirs domèstics. Aquest ús intensiu explica el deteriorament actual: les dones solien anar a buscar l'aigua amb dos càntirs; omplien el primer i el deixaven damunt del sortidor, després omplien el segon, i en acabar arrossegaven el primer càntir per la superfície plana de la pedra. Aquest gest repetit rascava la part frontal superior del sortidor, especialment la cella esquerra de la carota.
El conjunt combina pedra, maó, calç i formigó, amb una factura popular que respon a les reformes barroques documentades. La part baixa del mur mostra l'envelliment propi del pas del temps, amb zones de molsa i humitats que reforcen el caràcter tradicional d'aquest espai comunitari.
El safareig és una bassa allargada, de forma irregular i de grans dimensions, construïda amb pedra i formigó i protegida per un ampit perimetral. La banda adossada al mur és inclinada per facilitar l'esbandida de la roba. El safareig s'omple amb l'aigua sobrant de la font i desguassa directament a un enreixat de ferro arran de terra, que dona pas a un canal soterrat que recorre el carrer en direcció a la bassa del Portalet, situada uns vint metres més avall.
Tot plegat conforma una arquitectura funcional, pensada per al servei quotidià del poble: proveir aigua, permetre el rentat de roba i garantir la circulació cap a les feixes del nord.
La font del Safareig, d'origen medieval, va ser profundament transformada entre els segles XVII i XVIII, quan s'hi construí un monument d'estil barroc popular que definí l'aspecte actual del conjunt. Durant segles va ser un espai de convivència: punt de trobada de les dones que rentaven al safareig, lloc de pas dels homes que hi abeuraven els animals i indret on la gent del poble venia a buscar aigua per beure.
La construcció de la xarxa d'aigua potable, a mitjans dels anys cinquanta del segle XX, va fer que la font perdés el seu paper central dins la vida quotidiana de les Avellanes, tot i que mantingué el valor simbòlic i comunitari. L'any 2016 el conjunt va ser declarat Bé Cultural d'Interès Local, reconeixent-ne la importància històrica i patrimonial.
Recull de dades:
- Ajuntament de Les Avellanes i Santa Linya. Informació històrica sobre les reformes barroques dels segles XVII i XVIII, els usos comunitaris de la font i la declaració com a Bé Cultural d'Interès Local (2016).
- Cartografia i documentació municipal de Les Avellanes i Santa Linya. Informes sobre el sistema d'abastament d'aigua i transformacions del nucli durant el segle XX.