La font del Crucifici es localitza al marge dret del barranc del Crucifici, uns 150 metres aigües amunt de la capella homònima i just al costat de la pista forestal. Se situa mig quilòmetre al nord-est de l'ermita de Sant Miquel de la Tosca, en el sector meridional del terme del Vilosell i a tocar del límit amb Vilanova de Prades.

Per accedir-hi, cal seguir la carretera LP'7013 en direcció a la Pobla de Cérvoles i, al quilòmetre 8,4, prendre una pista forestal de terra 'ben indicada i en bon estat' que avança cap al sud. Després d'uns dos quilòmetres, el camí desemboca a l'àrea de lleure de les Fontetes, on podem estacionar el vehicle.

A l'esquerra, a l'altra banda del jove riu, s'aixeca l'ermita de Sant Miquel, i just darrere seu arrenca un corriol ben definit que s'endinsa en el bosc en direcció nord-est. Al cap d'uns 600 metres, el sender arriba a una bifurcació amb pal informatiu: cal ignorar el brancal de la dreta, que mena a la font de Marinyana, i continuar a l'esquerra, en sentit nord. Uns 125 metres més endavant, el camí enllaça amb una pista forestal ampla que ens talla; a la dreta hi queda la font del Crucifici, i 150 metres a l'esquerra s'aixeca la capella del Crucifici, encaixada sota una roca.

La font del Crucifici es configura com un punt d'aigua modest, integrat en un tram planer del barranc del Crucifici. L'element principal és una bassa de formigó formada per dos vasos comunicats: el primer, més gran i profund, actua com a dipòsit principal; el segon, més petit i menys fondo, incorpora la rampa i funciona com a zona d'accés per a la fauna, facilitant l'entrada i sortida d'animals sense risc. A l'interior s'hi conserven diversos pilars cilíndrics de formigó que delimiten els dos compartiments i permeten la circulació de l'aigua entre ells.

La bassa rep l'aigua d'un tub de plàstic encastat al marge, alimentat per una surgència de cabal escàs però constant. L'aigua, generalment quieta, forma una làmina superficial on prosperen algues i plantes aquàtiques, indicatives d'un espai semi-naturalitzat.

L'entorn immediat combina pedres soltes, petits murs de pedra seca i un camí de terra que discorre paral·lel al barranc. Tot plegat configura un espai auster i funcional, plenament integrat en el medi, que manté la seva utilitat com a refugi per a la fauna 'granotes, amfibis i odonats' i com a testimoni dels antics usos agrícoles de la zona.

Uns 40 metres aigües amunt de la bassa principal n'hi ha una altra de factura més antiga, avui força malmesa. Es tracta d'un vas rectangular enclotat, bastit amb pedra amorterada i amb diversos trams del parament desfets o erosionats, fet que evidencia un estat de conservació precari. Tot i això, la bassa manté la capacitat de retenció i es troba plena d'aigua, aprofitant una depressió natural del terreny i la proximitat de la surgència.

Uns 150 metres més avall del camí, encaixada sota la balma d'una gran roca, s'aixeca la capella del Crucifici, un petit oratori d'origen popular perfectament integrat en el relleu. L'edifici presenta planta rectangular, coberta de canó i paraments resolts amb maçoneria de pedra vista, que reforcen el seu caràcter auster i tradicional. La volta, de pedra tallada, es tanca amb un arc de mig punt recolzat sobre impostes ben definides. A l'interior, presidint l'espai, hi ha una creu de ferro col·locada damunt d'una roda de molí, element que actua com a base i que aporta una singularitat pròpia de l'arquitectura rural.

Al costat de la capella, un cartell informatiu recull diverses llegendes sobre l'origen del lloc. Una, documentada l'any 1909, explica que un veí del Vilosell, desesperat després d'haver-ho perdut tot en el joc, va culpar el Crucifix de la seva desgràcia i el va llençar a una bassa. En fer-ho, es va veure envoltat de flames i es va llançar a l'aigua, d'on uns pagesos el van rescatar amb dificultat. Penedint-se, hauria fet construir aquesta capella com a acte de reparació. Una altra llegenda, recollida l'any 1929, afirma que el Crucifix que dona nom al lloc va ser trobat per un pagès surant al torrent, immòbil, com si indiqués que no volia ser traslladat. Davant d'aquell signe, s'hauria decidit edificar l'oratori just al punt on fou trobat.

Recull de dades:
- Pobles de Catalunya ' Capella del Crucifici (El Vilosell).
- Ajuntament del Vilosell. Cartelleria i senyalització de l'Espai Natural Protegit Muntanyes de Prades.