La font dels Boixets és, probablement, la més coneguda de tot el bosc de Poblet. Se situa al capdamunt del bosc, just al costat de la pista forestal que puja des del monestir en direcció a la Pena. La seva ubicació, en un indret frescal i ombrívol, l'ha convertida en una parada habitual per a caminants i visitants que recorren aquest sector del paratge natural.

Al punt quilomètric 0,9 de la carretera TV'7007, que uneix el monestir de Poblet amb l'Espluga de Francolí, i 325 metres després d'haver deixat enrere la font de l'Abat Siscar, cal prendre a mà dreta la pista forestal de la Pena, en bon estat i apta per a qualsevol vehicle, tot i que convé circular-hi amb prudència. La pista guanya alçada mentre remunta el barranc de la Pena. Al cap de dos quilòmetres, s'arriba a una bifurcació on un senyal de trànsit obliga a continuar per la dreta. La pista, inicialment revirada, manté el seu traçat ascendent fins a assolir la part alta del bosc. Després de sis quilòmetres més des de la bifurcació, la font dels Boixets apareix a mà dreta, a peu de pista, en un petit replà ombrívol.

La font dels Boixets és una font boscana, plenament integrada al marge natural de la muntanya. El conjunt s'organitza a partir d'un muret de pedra irregular, lleugerament enlairat respecte del camí, adossat al talús i cobert de molsa, que estructura l'espai i li dona forma. Unes escales de pedra condueixen fins al replà on se situa el brollador, mentre que dos bancs correguts de pedra ressegueixen el mur principal que els fa de respatller i delimiten el conjunt, configurant un petit espai de repòs que reforça el caràcter tradicional del lloc.

Al centre del mur apareix la sortida de l'aigua, que brolla per una petita canal practicada a la pedra, formant un raig prim i constant que cau en una pica somera excavada al mateix bloc de pedra, lleument rebaixada per l'ús i l'erosió. Damunt del brollador, una llosa de pedra amb una inscripció molt desdibuixada testimonia l'antiguitat del conjunt, tot i que avui el text és pràcticament il·legible. L'entorn immediat, cobert de molsa, falgueres i vegetació humida, accentua la sensació d'antiguitat i integració paisatgística. A la part superior, fixat al tronc d'un arbre, un rètol de fusta amb el nom de la font identifica el lloc i reforça el seu caràcter popular i forestal.

Tot plegat conforma una arquitectura discreta, orgànica i plenament fusionada amb el paisatge del bosc de Poblet.

Les aigües d'aquesta font són molt apreciades, i és habitual trobar-hi persones omplint garrafes per endur-se'n l'aigua cap a casa, un costum que evidencia la popularitat i el valor que la font té entre els visitants i veïns de la zona.

El nom de la Font dels Boixets sembla derivar de la presència abundant de boix al seu entorn immediat, un arbust molt característic dels boscos frescals i ombrívols del paratge de Poblet. El diminutiu boixets remet, probablement, a la forma menuda i densa d'aquests arbustos, que sovint creixen arrapats al talús i entre les pedres del marge.

Les fonts del bosc de Poblet van assolir una gran popularitat als anys vint del segle XX, coincidint amb l'activitat turística de Les Masies, on el balneari i diversos establiments hotelers atreien una clientela benestant. Les excursions a peu pels camins del bosc, amb parades a les fonts més conegudes, es convertiren en una pràctica habitual entre els visitants. L'impuls de l'Associació d'Amics de Poblet (fundada el 1925) contribuí a difondre els valors naturals del paratge i a consolidar les fonts com a punts de visita destacats. Durant les dècades posteriors, especialment entre 1940 i 1960, moltes fonts van ser arranjades o mantingudes per brigades forestals, tot i conservar el seu caràcter popular i la tipologia tradicional de pedra irregular.

Recull de dades:
- Bosc de Poblet. «La Font dels Boixets», entrada del 23 de novembre de 2011.
- Associació d'Amics de Poblet. Publicacions i butlletins històrics (1925'1950).
- Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet. Inventari de fonts i punts d'aigua (diverses edicions).