La font de la Roca Roja es troba a la part més alta del bosc de Poblet, situada per sota de la Casa Forestal de la Pena i per sobre del Pou de Gel de la Pena, just al costat de la pista forestal que recorre el barranc.

S'hi arriba per la carretera TV'7007, que uneix el monestir de Poblet amb l'Espluga de Francolí. Al punt quilomètric 0,9, i després d'haver deixat enrere la font de l'Abat Siscar, cal prendre a mà dreta la pista forestal de la Pena, ampla i en bon estat, tot i que és recomanable circular-hi amb prudència. La pista remunta el barranc amb un traçat ascendent i diversos revolts. Dos quilòmetres més endavant s'arriba a una bifurcació on un senyal obliga a continuar per la dreta. A partir d'aquí, la pista manté la pujada fins a la part alta del bosc. Uns sis quilòmetres després d'aquella bifurcació, el camí passa arran de la font dels Boixets, situada a mà dreta. Cal seguir encara uns 450 metres fins a una nova bifurcació: el brancal de la dreta duu a la font del Deport, però aquí s'ha de continuar per l'esquerra. Mig quilòmetre més endavant es deixa a la dreta l'accés a la Casa Forestal de la Pena. Uns 400 metres després, la pista passa just pel costat de la font de la Roca Roja, que queda a mà dreta.

La font de la Roca Roja aprofita una surgència situada a la part alta del cingle rogenc, on l'aigua emergeix filtrada entre les escletxes de la roca. El degotall cau a plom del cingle fins a una primera bassa, ubicada en un petit replà elevat respecte del camí. Aquest vas és de planta irregular, excavat parcialment en el terreny i reforçat amb pedres col·locades que en delimiten el perímetre. S'hi accedeix mitjançant unes escales de pedra adossades al peu del cingle, que permeten pujar-hi amb facilitat i observar de prop el punt d'aigua.

Des de la bassa superior, l'aigua vessa per gravetat a través d'un rec obert i esglaonat que condueix el cabal cap a una segona bassa, situada al replà immediatament superior al camí. Aquesta bassa és també de planta irregular i està delimitada per un petit muret de pedra i terra que en reté l'aigua i n'estabilitza el perímetre. La làmina és somera i clara, i reflecteix la vegetació que creix al peu del cingle.

Finalment, l'aigua surt de la bassa inferior i alimenta un abeurador fet amb un tronc buidat, col·locat a peu de camí. Aquest element, senzill i funcional, manté el caràcter tradicional de les fonts utilitzades com a punt d'abastament per a la fauna i pels antics treballadors forestals.
La combinació del cingle rogenc, les basses esglaonades i l'abeurador de fusta crea un conjunt perfectament integrat en el paisatge, d'una gran naturalitat, que conserva la identitat històrica d'aquest racó del bosc de Poblet.

La font és coneguda actualment com a Font de la Roca Roja, denominació que fa referència al cingle de gres rogenc sobre el qual s'origina la surgència. Aquest topònim és el que apareix documentat en un article de 1911 de l'enginyer Carles de Camps, publicat a la revista de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre i a la revista Montes, on descriu una penya elevada de roca rogenca d'on brollava un raig d'aigua que alimentava diverses basses. Amb el pas del temps, el lloc també ha estat conegut popularment com 'la Cascada', nom informal que fa referència a la caiguda de l'aigua des del cingle. Tot i això, el topònim Roca Roja és el que es considera correcte i històricament documentat. A peu de camí, una bigueta de fusta amb un petit rètol circular identifica la font amb el nom actual, reforçant la continuïtat del topònim tradicional.

Les fonts del bosc de Poblet van assolir una gran popularitat als anys vint del segle XX, coincidint amb l'activitat turística de Les Masies, on el balneari i diversos establiments hotelers atreien una clientela benestant. Les excursions a peu pels camins del bosc, amb parades a les fonts més conegudes, es convertiren en una pràctica habitual entre els visitants. L'impuls de l'Associació d'Amics de Poblet (fundada el 1925) contribuí a difondre els valors naturals del paratge i a consolidar les fonts com a punts de visita destacats. Durant les dècades posteriors, especialment entre 1940 i 1960, moltes fonts van ser arranjades o mantingudes per brigades forestals, tot i conservar el seu caràcter popular i la tipologia tradicional de pedra irregular.

A uns vuitanta metres camí avall de la font es troba el Pou de Gel de la Pena, una construcció tradicional destinada a conservar el gel obtingut en basses de poca fondària durant l'hivern. Els blocs de gel es tallaven en daus i s'emmagatzemaven dins el pou separats per capes de palla o rama, que actuaven d'aïllant. A l'estiu, el gel es transportava de matinada fins al monestir de Poblet, on també hi havia un altre pou, i s'utilitzava tant per refrescar i conservar aliments com per a ús terapèutic. A principis del segle XX, amb les obres de repoblació del bosc i la construcció de les pistes forestals, el pou fou reconvertit en una casa forestal. Les restes interiors visibles avui corresponen a aquella reforma, mentre que la paret exterior és encara la del pou original.

Recull de dades:
- Bosc de Poblet. «La Font de la Roca Roja», entrada del 28 de maig de 2013.
- Camps, Carles de (1911). Article sobre el bosc de Poblet publicat a la revista de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre i a la revista Montes, on es documenta el topònim Roca Roja i es descriu la penya rogenca i les basses associades a la surgència.
- Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet. Generalitat de Catalunya. Documents tècnics i cartogràfics sobre la gestió forestal, la repoblació, les infraestructures històriques i els elements patrimonials del bosc.
- Monestir de Poblet ' Història de les granges i infraestructures associades. Publicacions del monestir amb referències al pou de gel de Poblet i al transport del gel des de la Pena.