La font de la Parra es troba a la part més alta del bosc de Poblet, situada en una terrassa enlairada per sobre de la pista forestal i uns 350 metres al sud-oest, en línia recta, de la Casa Forestal de la Pena.

S'hi arriba per la carretera TV'7007, que uneix el monestir de Poblet amb l'Espluga de Francolí. Al punt quilomètric 0,9, i després d'haver deixat enrere la font de l'Abat Siscar, cal prendre a mà dreta la pista forestal de la Pena, ampla i en bon estat, tot i que és recomanable circular-hi amb prudència. La pista remunta el barranc amb un traçat ascendent i diversos revolts. Dos quilòmetres més endavant s'arriba a una bifurcació on un senyal obliga a continuar per la dreta si es vol seguir en vehicle motoritzat (a peu, la font resta a només un quilòmetre remuntant la pista pel brancal de l'esquerra). A partir d'aquí, el camí manté la pujada fins a la part alta del bosc. Uns sis quilòmetres després d'aquella bifurcació, la pista passa arran de la font dels Boixets, situada a mà dreta. Cal seguir encara uns 450 metres fins a una nova bifurcació: el brancal de la dreta duu a la font del Deport, però aquí s'ha de continuar per l'esquerra. Mig quilòmetre més endavant es deixa a la dreta l'accés a la Casa Forestal de la Pena. Uns 400 metres després, la pista passa pel costat de la font de la Roca Roja, que queda a mà dreta. A partir d'aquest punt, cal continuar encara 625 metres: en un revolt de dretes, apareix a mà esquerra un mur de pedra per on raja un bon doll d'aigua. És el desguàs de la font de la Parra, que queda situada en una terrassa superior. A la dreta del mur hi ha unes escales que permeten accedir-hi amb facilitat.

La font de la Parra s'ubica en una terrassa enlairada uns tres metres per sobre del camí, protegida per una paret rocallosa que tanca el sector pel darrere i li confereix un ambient recollit. L'accés es fa per unes escales situades a la dreta del mur de desguàs, que pugen fins a aquest petit replà.

El paviment és semi'empedrat, amb lloses i pedres irregulars que s'adapten al relleu natural. Al centre hi discorre un rec obert, destinat a conduir el sobrant de la font cap al mur de contenció, on l'aigua raja amb força i es desfoga cap al camí.

A la banda dreta de la terrassa hi ha un banc de fusta, senzill i funcional, que permet seure i observar el punt d'aigua i l'entorn immediat.
La font de la Parra neix directament de la paret rocallosa. L'aigua emergeix d'entre les escletxes naturals de la roca, en un punt on la humitat és constant i la superfície presenta tonalitats fosques i lleugerament ataronjades per la presència de minerals.

El doll, més aviat fi però continu, és recollit per la canal d'una pedra allargada col·locada just sota la surgència. Aquesta pedra, lleugerament inclinada, condueix el flux cap al rec central del paviment, que travessa la terrassa de punta a punta. El rec canalitza el sobrant cap al mur de contenció situat a la vora del camí, on l'aigua raja amb força i es fa visible des de la pista forestal.

El conjunt és d'una gran naturalitat, sense elements artificials més enllà de la pedra allargada que ordena el punt d'aigua i del rec empedrat que en gestiona el desguàs. La font manté així el caràcter tradicional de les surgències del bosc de Poblet: discreta, integrada i fidel a la morfologia del terreny.

La font de la Parra és una de les surgències tradicionals de la part alta del bosc de Poblet, en un sector on les aigües infiltrades del vessant de la Pena afloren de manera natural entre les escletxes del gres i la roca conglomerada. Tot i que no consta documentada en els inventaris forestals clàssics del primer terç del segle XX -com sí que ho estan la font dels Boixets, la del Deport o la de la Roca Roja-, la seva existència és coneguda de fa dècades pels treballadors forestals i pels visitants habituals del massís.

Recull de dades:
- Inventaris i documentació del Bosc de Poblet (segles XX'XXI). Diversos informes de gestió forestal que descriuen les principals surgències, punts d'aigua i infraestructures hidràuliques del massís.
- Cartografia topogràfica i forestal del Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet. Mapes i ortofotografies que mostren la morfologia del terreny i la ubicació de les principals fonts del bosc.