La font de la Garriga se situa uns quatre quilòmetres al nord d'Algerri, uns 600 metres més enllà de la Bassa Nova, en la confluència dels camins de la Carrerada i del Pouet, just al punt on el relleu forma un petit fondal agrícola. L'entorn combina feixes, marges de pedra i antigues zones de pastura, en un espai obert que ofereix vistes àmplies sobre els camps de cereals i les ondulacions suaus de la Noguera. És un indret tranquil, ben integrat en el mosaic rural i pensat com a punt de pausa enmig del paisatge de secà.

L'accés és senzill: s'hi arriba per una pista rural ampla i ben mantinguda que surt del nucli d'Algerri en direcció nord i avança entre camps de cereals i oliveres. Després d'uns quatre quilòmetres, el camí arriba a una bifurcació; és just en aquest encreuament on es troba la font. L'itinerari és apte per a qualsevol visitant, tant a peu com en vehicle, i conserva el caràcter tradicional dels camins de servei de la zona.

La font de la Garriga presideix un petit replà arranjat al costat del camí rural, delimitat per grans pedres col·locades a manera de vorada que ordenen l'espai i el separen de la pista. El terreny és de sauló i grava, amb clapes de vegetació baixa que s'obren pas entre la terra seca, pròpia del paisatge de secà d'Algerri. A l'interior del recinte hi creixen arbres i arbustos joves, alguns protegits amb tutors metàl·lics per afavorir-ne el creixement. Aquestes plantacions aporten un punt de verd i indiquen una voluntat de mantenir l'espai viu i endreçat.

La font queda integrada en un muret de pedra amorterada que reté les terres i configura el petit replà on se situa el punt d'aigua. Al centre del muret s'alça un bloc de pedra disposat en vertical que actua com a frontal, d'aspecte irregular i tons terrosos. A la part superior del frontal hi ha el brollador colzat de ferro, que condueix l'aigua cap a la base del conjunt.

Als peus del frontal, directament sobre el terra, s'hi col·loca la pica rectangular de pedra buidada, una peça independent que recull l'aigua i la deixa desguassar de manera natural cap al terreny. La separació entre el frontal i la pica reforça el caràcter auster, funcional i de servei de la font, propi dels punts d'abastament vinculats als camins rurals.

La textura irregular de la pedra i els seus tons terrosos s'integren amb naturalitat en l'espai que l'envolta, entre sauló, herba baixa i vegetació espontània que mantenen el caràcter rústic del lloc.

L'aigua que en brolla prové del Pouet (on hi ha la captació de la mina), ubicat uns pocs centenars de metres al nord, seguint el camí de la Garriga.

Antigament, per accedir a aquesta eixida d'aigua calia baixar per uns graons per recollir-la. Només s'hi bevia aigua, els animals de pastura no hi accedien per una qüestió d'espai, d'higiene i per la proximitat de la bassa Nova, on podien abeurar-s'hi còmodament.

Aquesta font va ser restaurada per l'Associació de Terratinents d'Algerri l'any 2019.

Possiblement, fins a finals del segle XIX, l'aigua que arribava al poble d'Algerri provenia d'aquesta font, a través d'una canonada. De fet, a prop del poble, i més concretament tocant a la gessera del Teixidó, hi havia una mena de sifó, conegut també com la font del Gat. El final del recorregut és a la plaça Major, on el 1907 s'hi aixecà la font de la Plaça, encara avui visible. En aquesta mateixa font, més tard, a finals dels anys 20 del segle passat, van afegir-hi dues aixetes més, de les quals brollava aigua bombejada del riu. Durant molts anys, les veïnes del poble acudien a aquesta font amb els seus càntirs i cubells per proveir-se d'aigua fins que es va construir la xarxa d'abastament d'aigua a finals de la dècada dels 50 del segle XX.

La font de la Garriga també forma part de la memòria popular d'Algerri, i el poema satíric conegut com 'Rondalla de la Font', recollit a La vila d'Algerri (1982), n'és una mostra viva: una peça breu i humorística que reflecteix com el poble comentava l'aigua i les fonts. A continuació, la rondalla completa.

"A la font nova d'Algerri,
per aigua fresca no hi aneu pas,
si us poseu sota l'aixeta
serà molt fàcil que us peli el nas,
perquè de calenta n'és com el lleixiu
no té cap substància l'aigua del riu.
Han posat un parapeto a la placa
amb un farol que només allumena els dies que fa Sol,
amb dos aixetes que baixen quan el criat vol.
I jo desitjaria si el meu vot valgués
que la canyeria tota s'explotés.
Una nit vaig anar a buscar
aigua amb el càntir a la ma
el poso sota l'aixeta
Apreta que apreta no vol rajar."

Recull de dades:
- La vida d'Algerri (1995). Algerri: Ajuntament d'Algerri. Recull de memòria oral i tradicions locals.
- Espai Natural Protegit Serra Llarga ' Secans de la Noguera. Generalitat de Catalunya. Informació ambiental i patrimonial del conjunt territorial on s'inscriu la font.

Fotografies:
- Roger Costa i Banús