La font de Can Nadal s'ubica als afores occidentals del barri de Can Torres, just a l'altra banda de l'autopista AP'7 i al marge esquerre d'un petit torrent que drena el sector. L'indret forma part del mosaic de camins, passeres i racons ombrívols que connecten el veïnat amb la zona verda de ponent, en un espai de ribera tranquil i ben integrat en el bosc de l'entorn.

L'accés és senzill. Cal situar-se al barri de Can Torres i seguir la carretera de Sarrià de Dalt en direcció oest. En arribar a l'alçada de l'autopista, el camí passa per sota del viaducte i, tot seguit, desemboca a la plaça de Francesc Alsina. Des d'aquest punt, a peu, deixem a l'esquerra el vell cadafal dels músics i avancem cap a la dreta per travessar el pont que salva el torrent. Un cop a l'altra banda, ignorem a la dreta el Porxo, actual seu del Grup de Muntanya Sarrià, i trenquem a l'esquerra per un senderó de ribera que acompanya el curs del torrent. En una cinquantena de metres, el corriol ens aboca directament a la font de Can Nadal, arrambada al marge i envoltada de vegetació.

L'espai de la font de Can Nadal s'articula al voltant d'una bassa semicircular que reté l'aigua del torrent en aquest punt, un replec on l'aigua s'estanca lleument abans de reprendre el curs. El perímetre de la bassa és delimitat per un muret d'obra arrebossada, cobert de molsa i heura, que reforça el caràcter ombrívol i fresc del lloc. Antigament es feia servir com a safareig per les dones dels molins i masies properes.

La font de Can Nadal és una construcció senzilla però robusta, erigida al marge esquerre del torrent i formada per un cos principal d'obra arrebossada reforçat per un pilar d'obra vista adossat al lateral. El nucli combina un bloc en forma de L, de factura anterior, amb un pilar de maons més recent que consolida l'estructura i fa de suport funcional.

L'aigua brolla mitjançant una aixeta de polsador collada al bloc principal, situada aproximadament a un pam del terra. El raig cau directament al sòl, sense pica, i s'escola cap al torrent seguint el pendent natural del marge. Aquesta disposició, pròpia de les fonts de ribera, respon a un ús històricament vinculat al camí i al curs d'aigua.

A pocs metres de la font, dins el mateix espai, destaca una taula de pedra de planta circular, sostinguda per un peu massís i envoltada per un muret baix que delimita l'àrea de descans i fa de seient. L'element, mig domèstic i mig forestal, actua com a punt de trobada i confereix identitat al racó, reforçant la sensació d'indret antic i vinculat a l'ús veïnal.

El conjunt forma un espai de ribera singular, on la combinació entre l'obra humana 'font, murets, taula' i la vegetació que ho embolcalla crea un ambient recollit, tranquil i d'una gran qualitat paisatgística.

Aquest indret formava part, fins a finals del segle XX, d'un petit nucli rural situat als afores de Can Torres, vinculat a les feixes, horts i camins que seguien el curs del torrent. La masia de Can Nadal, que va donar el nom a la font, n'era el centre i articulava la vida d'aquest veïnat dispers. L'any 1970, amb la construcció de l'autopista del Mediterrani (AP'7), la masia fou enderrocada i el sector experimentà una transformació profunda: els antics camins quedaren tallats i l'eix de circulació es desplaçà cap a la nova infraestructura. Del conjunt tradicional només en van sobreviure alguns elements: l'antic porxo, el cadafal dels músics i la font.

El porxo, que havia estat un espai de treball i de relació dins la vida de la masia, acull avui el Grup de Muntanya Sarrià, fet que li dona una nova funció comunitària i assegura la continuïtat d'ús del lloc. Aquest relleu d'usos 'de l'activitat agrícola i festiva a l'activitat excursionista i associativa' exemplifica com els espais rurals transformats per la modernitat viària poden mantenir viva la seva dimensió social.

El cadafal, construït per l'antic propietari, era una peça singular dins la vida del veïnat. S'hi col·locaven els músics en les festes de feixines, tornabodes, aplecs, xefles i berenades, celebracions que reforçaven els vincles entre famílies i masos. Aquest petit escenari popular, de factura modesta però carregat de memòria, és un dels pocs testimonis materials que han resistit el pas del temps.

La font ha mantingut la seva funció com a punt d'aigua i com a racó de pas. Amb els anys, l'espai ha adquirit un caràcter més forestal i de ribera, però conserva encara l'essència del que fou: un petit centre de vida comunitària, on l'arquitectura popular i el paisatge natural es trobaven de manera espontània.

Recull de dades:
- Ajuntament de Sarrià de Ter: informació territorial, històrica i de patrimoni local.
- Testimonis orals del veïnat de Can Torres i del Grup de Muntanya Sarrià.
- Inventaris locals de fonts i elements de ribera (2000'2024).
- Documentació històrica sobre la construcció de l'AP'7 i afectacions al municipi (1970).