Itinerari:

0

0h

0 Km

1.202 m

42.3498,2.1635Clica per veure'n la ubicació.

Plaça del Raig (Queralbs)

Per conèixer aquesta bonica població es pot començar per l'església de Sant Jaume de Queralbs, del segle X. L'element més captivador i interessant de l'església és el porxo que està format per sis arcs sostinguts per columnes de marbre blau i amb capitells decorats amb figures humanes, fantàstiques i animals. A la part baixa del poble trobem les restes del castell defensiu datat del segle XIV o XV i que sembla estar construït sobre una base triangular amb una torre a cada un dels seus vèrtexs. Dins el mateix nucli de Queralbs trobem el Serrat, que el podem definir com el típic poble de muntanya dedicat a la ramaderia. Si passegem pels seus carrers trobarem, adossats a les parets de les cases, el que havien estat forns de pa. També gaudirem de la tranquil·litat del passeig i de la bellesa del paisatge que l'envolta. En el decurs del recorregut tindrem l'oportunitat de conèixer la font de Dalt, la de Baix, la del Raig i la de l'Església.

Estem situats a la plaça del Raig de Queralbs, just a l'entrada del poble. En un extrem, al capdavall de la pujada de Cal Pericó, localitzem la primera de les fonts del dia, la font del Raig.

1

1.204 m

42.3498,2.1631Clica per veure'n la ubicació.

Font del Raig

Ubicada a l'entrada del nucli urbà, en un racó de la plaça del Raig, a pocs metres del raig que dóna nom a la plaça i a la font, adossada al mur de pedra que sosté la pujada de Cal Pericó. L'aigua raja per una bonica aixeta collada al mur i cau en un llarg abeurador de pedra que descansa directament al terra. A la dreta de la font hi ha un safareig rectangular.

Comencem la caminada a la plaça del Raig, al costat de la font, just on comença la pujada de Cal Pericó. Aquí trobem els dos primers indicadors del Camí Vell de Núria; el rètol groc és d'Itinerannia i l'altre és verd, del mateix estil dels que anirem trobant al llarg del recorregut. Val a dir que assenyalen perfectament les direccions i posicions dels punts d'interès, en quan al temps indicat sempre és relatiu, depenent de la marxa de cadascú.

El conegut avui com Camí Vell de Núria és d'origen medieval, ja a l'edat mitjana el seguien els pelegrins per accedir al Santuari de Núria. Durant segles ha estat l'accés tradicional i principal a la vall. De la seva importància en son testimonis les parts que encara trobem empedrades. Cal tenir en compte que el traçat actual no coincideix exactament amb l'ancestral camí ja que la construcció del cremallera (inaugurat el 1931) obligà a modificar-ne algun tram. La gran tradició d'aquest camí unit a la bellesa del paratge i al innegable atractiu del cremallera fan que aquest sigui un camí molt transitat.
El camí s'inicia al poble de Queralbs, des d'on s'enfila cap a la muntanya flanquejant el vessant des de la Ruïra fins l'entrada de les Gorges al pont del Cremal, amb els enormes roquissars del Roc del Dui i Totlomón a banda i banda. Ressegueix el riu de Núria tot fent marrades per superar el fort desnivell existent, com el salt del Sastre, fins arribar a l'ampli pla de Sallent i finalment a Núria. Es tracta d'un camí sense dificultats tècniques però amb trams molt costeruts i una pujada acumulada no menyspreable i per tant sorprèn la quantitat de gent que el fa. Bona part del camí és d'origen romànic, si bé fou refet als segles XV i XVI a causa de la gran popularitat del santuari al final de l'edat mitjana. En molts trams encara conserva l'empedrat original d'amplada variable.
Potser la millor època per fer-lo és a finals de primavera o començament de la tardor, que és quan segurament no trobarem congestes de neu ni la insolació serà aclaparadora.

Enfilem per la pujada de Cal Pericó que arrenca per la dreta, seguint les marques blanques i vermelles corresponents al GR-11 (el sender que travessa els Pirineus pel seu vessant sud des del Cantàbric fins la Mediterrània) i també el rètols verds. Passem per la part més alta del poble. Al cap d'uns 250 metres el camí ens fa abandonar el nucli urbà i trencar a l'esquerra per un corriol ascendent que s'endinsa en un esclarissat bosc, en direcció nord. Uns 350 metres després ens aboca a la carretera de Fontalba, amb un petit aparcament per a quatre o cinc cotxes (aquest és un dels punts habituals per començar el camí de Núria, sobretot si és té la intenció de tornar a peu, s'escurça en 80 metres el desnivell i en uns 600 la caminada). A la dreta tornaríem al poble, a l'esquerra pujaríem a Fontalba, nosaltres prenem una pista cimentada que surt a l'altre costat de la carretera, una mica a la dreta. Abans d'un centenar de metres i poc abans de topar-nos amb una tanca que ens barra el pas, trobem uns rètols indicant-nos que cal seguir un camí empedrat i embaranat que puja per la nostra esquerra.

En uns 150 metres passem entre les cases de la Ruïra (42.3559,2.1650)Clica per veure'n la ubicació. i un edifici annex.

El camí baixa lleugerament. Veiem a la nostra dreta el Torreneules.

Uns 250 metres més enllà de les cases de la Ruïra arribem a la font homònima.

2

25'

1,1 Km

1.327 m

42.3577,2.1640Clica per veure'n la ubicació.

Font de la Ruïra

És una bonica font boscana, formada per un petit frontal de pedra del país relligada rematat per una llosa en forma de mitja lluna mirant cap a baix, la qual té el nom de la font gravat i pintat de color groc. L'aigua brolla per un broc de pedra en forma de teula disposat a mitja alçada i cau a un bassal rodó de pedra arran del terra. Al costat esquerre disposem d'un banc de pedra per seure que ens permet reposar una estona abans de reprendre el camí cap a Núria.

Continuem pel camí, empedrat i molt bonic. A baix a la dreta ens queda part del camí dels Enginyers i la via del cremallera.

De seguida creuem un petit xaragall i a continuació travessem el torrent de la Ruïra, al mateix temps que ens adrecem al nord-est i comencem a guanyar alçada. Uns 550 metres més amunt passem a frec d'una balma on hi ha un banc de pedra per seure.

150 metres més endavant arribem a un encreuament on un rètol ens indica que estem a la tartera del Corbell (42.3628,2.1679)Clica per veure'n la ubicació. .

Tartera de grans blocs formada per l'acumulació de roques (gneis) caigudes dels cingles superiors, on ha calgut condicionar el camí per a facilitar el pas. Estan cobertes de líquens, cosa que indica que són inactives des de fa temps. La roca anomenada gneis és característica de tot l'entorn de les gorges de Núria.

Des d'aquest punt podem seguir recte i anar pel pont del Cremal (Camí Vell clàssic) o bé girar a la nostra esquerra i anar per la variant del Roc de Dui, nosaltres ens decidim per la segona opció, girem envers l'esquerra en direcció al Roc de Dui. El camí pel que pugem es troba a un nivell més alt que el Camí Vell i per tant menys enclotat i més assolellat. Pugem doncs pel camí empedrat que surt per l'esquerra, un xic tapat per la vegetació al començament però que de seguida s'obre.

Només uns 175 metres més endavant arribem a l'oratori del Corbell (42.3636,2.1679)Clica per veure'n la ubicació. des d'on podem divisar part del camí dels Enginyers i una magnífica vista de la vall.

Modesta edificació amb coberta de llosa, edificada en un indret amb gran vista cap a la vall de Ribes i les gorges del Freser. L'interior té un oratori dedicat a la Mare de Déu de Núria i dos bancs que conviden al descans, la meditació i la contemplació de les espectaculars vistes de les roques de Totlomón. També és un preuat aixopluc en cas de mal temps.

75 metres més enllà som al costat de la font de l'Oratori.

3

50'

2,3 Km

1.508 m

42.3642,2.1673Clica per veure'n la ubicació.

Font de l'Oratori

Es tracta d'una senzilla però alhora simpàtica font boscana, formada per un broc metàl·lic encastat al marge per on brolla l'aigua i cau a un bassal rectangular de pedra lligada i d'un pam d'alçada.

Uns 20 metres més enllà entrem en un bosc de bedolls. Just a l'entrada del bosc hi ha un rètol que ens indica que a la nostra dreta tenim un corriol descendent que enllaça amb el Camí Vell. És un corriol amb esgraons i forta pendent, construït arrel de les obres del túnel del Roc de Dui ja que fins a la finalització d'aquestes obres, un curt tram del Camí Vell a partir de la desviació fou barrat al pas. Podem prendre aquesta desviació si la nostra intenció en seguir el camí del Roc de Dui ha estat únicament la de visitar la font o l'oratori. Nosaltres la rebutgem i continuem d'enfront, planerament pel mig del bosc.

Segons la informació recollida, uns 50 metres més endavant hauríem de trobar la font del Assots, però només vam ser capaços de reconèixer alguna de les tantes surgències naturals d'aigua, cap que pogués assegurar que fos la font en qüestió.

En poca estona sortim del bosc de bedolls, moment en que se'ns apareix davant nostre el Roc del Dui a l'esquerra i les roques de Totlomón a la dreta.

Emprenem la baixada per un camí empedrat i arranjat recentment (potser massa arranjat i tot) que ens aboca, 200 metres després, a una pista transversal que ens talla i que fem a l'esquerra.

Aquesta pista és l'antiga via del cremallera, ara reconvertida en un camí net de rails que presenta una pujada molt suau i totalment llisa, d'uns tres metres d'amplada i una barana de protecció a la nostra dreta.

És fa còmode de caminar, malgrat ser una zona força exposada als elements ja que no trobem cap mena d'ombra. Passem a frec de la paret del Roc de Dui (42.3678,2.1652)Clica per veure'n la ubicació. que ens queda a l'esquerra. Al cap d'uns 200 metres ens alleugem de l'aclaparadora calor al passar per sota del curt túnel dels Descasadors o del Fènec (42.3692,2.1643)Clica per veure'n la ubicació. , segons quin mapa es miri.

Sortim del curt túnel. De tant en tant trobem a mà esquerra portes de servei que donen accés al nou túnel del Roc del Dui. A baix a la dreta podem veure el riu Núria al seu pas per les gorges de Núria i també el tram clàssic del Camí Vell. Passem per les gorges de Núria on veiem petits salts d'aigua.

Aquest congost fa uns 3 Km de llargada i 600 metres de desnivell. Estret i abrupte, és un espai molt característic format per grans parets de roca amb esperons. El Cremallera i el Camí Vell n'ofereixen bones vistes.

Al costat del camí anem trobant els antics rètols que es veien des del Cremallera quan passava per aquí; indiquen l'alçada a la que ens trobem i donen el nom de cims, colls i refugis que estan a la mateixa alçada. Mig quilòmetre més amunt, la pista finalitza al túnel de Fontalba (42.3730,2.1608)Clica per veure'n la ubicació. on una reixa ens impedeix el pas (pocs metres més endavant ja enllaça amb el traçat de les vies actual). En aquest punt deixem l'antiga via i l'entrada del túnel a l'esquerra i comencem a baixar per un camí amb escales situat a la nostra dreta, amb un rètol que ens assenyala Núria. Davallant per les escales trobem, a mà esquerra, el refugi de Fontalba (42.3731,2.1608)Clica per veure'n la ubicació. , que en cas de necessitat pot servir d'aixopluc.

Petita construcció al peu d'una roca sobre l'aiguabarreig del torrent de Fontalba amb el riu de Núria. Els sòlids murs de pedra eren part d'una forja que hi va funcionar durant la construcció del Cremallera entre els anys 1928 i 1931.

A partir del refugi engega un corriol descendent que zigzagueja. Al cap de només 75 metres creuem el torrent de Fontalba per una passera de ferro, poc abans que aquest torrent formi aiguabarreig amb el riu Núria.

La curta baixada finalitza 25 metres més avall, en un petit pont de pedra que ens permet travessar el riu Núria (42.3737,2.1611)Clica per veure'n la ubicació. .

Sembla ser un pont erigit durant la construcció del cremallera que travessa el riu Núria, just al final d'uns salts d'aigua, el que ens permet gaudir una estona de l'entorn.

Un cop a l'altra banda del pont de pedra, el camí segueix en lleugera pujada i direcció est durant uns 75 metres, fins que anem a petar a una cruïlla de camins (42.3736,2.1621)Clica per veure'n la ubicació. ; aquí s'acaba la variant que hem fet pel Roc del Dui i enllaça amb el clàssic Camí Vell que ens ve per la dreta provinent del pont del Cremal. Un rètol ens ho indica, alhora que ens anuncia que pel brancal de l'esquerra encetem la pujada per les Marrades del Salt del Sastre.

Prenem doncs el brancal de l'esquerra i comencem a pujar per les anomenades Marrades del Salt del Sastre tot continuant pel Camí Vell, el qual ja no deixarem fins arribar a Núria. Només començar veiem un escorrim d'aigua que s'escola pel camí; podria ser el desguàs de la font de la Balma que sembla ser queda un xic més amunt, però ja us avanço que no la vam saber localitzar.

Hem retrobat les marques vermelles i blanques del GR-11 (el sender que travessa els Pirineus pel seu vessant sud des del Cantàbric fins la Mediterrània), també els senyals grocs d'Itinerannia. Sense deixar de zigzaguejar, uns 300 metres més amunt, un pal indicador ens recorda que estem pujant per les Marrades del Salt del Sastre al mateix temps que rebutgem un caminet que se'n va per la dreta. Al cap d'uns 75 metres passem per damunt d'una conducció d'aigua coberta per taulons de fusta; és el canal del Freser. Amb molt de compte!, si ens desviem una cinquantena de metres a l'esquerra del camí passant per damunt dels taulons, veurem com l'aigua del canal surt amb força d'una cavitat de la roca.

El canal del Freser és una conducció d'aigua feta amb pedres lligades amb ciment i coberta per taulons de fusta per poder-hi caminar per sobre. El camí fa un metre d'ample i per un costat va ben arran de la roca i per l'altre hi ha precipici la majoria de les vegades. Arrenca de la banda dreta de la resclosa del Freser superior i, després de recórrer uns 4 km, connecta amb el riu Núria, per alimentar la central de Daió.

Tornem al camí i el reprenem tal com l'havíem deixat. De seguida descrivim l'última de les giragonses a l'esquerra, encarant-nos a ponent al temps que el camí es converteix en aeri i molt maco, empedrat i amb una sòlida barana a l'esquerra que ens protegeix del penya-segat. Al fons veiem el túnel de Fontalba i al seu damunt la caiguda a plom del torrent homònim.

La forta pujada d'aquest últim tram finalitza pocs metres més enllà, al mirador del Salt del Sastre.

4

1h 40'

4,3 Km

1.691 m

42.3747,2.1617Clica per veure'n la ubicació.

Mirador del Salt del Sastre

Replà al cim d'un esperó de roca de vessants verticals. Té molt bona vista sobre les gorges de Núria, el pont de Cremal, el Roc del Dui, el tram final del torrent de Fontalba i el pas del Cremallera. El nom li ve d'una curiosa llegenda relacionada amb un sastre de Ribes. Podem admirar els salts que fa el torrent de Fontalba en la seva vertiginosa caiguda des de la Dou de Fontalba on neix fins el riu Núria.

Aquí, el camí cap a Núria esdevé més planer i s'adreça clarament en direcció nord, continua enmig d'un bosc de pi negre. A baix a l'esquerra ens queda el riu Núria i per damunt hi passa el Cremallera.

Quan fa uns 200 metres que hem deixat enrere el mirador, creuem un petit torrent. Exemple de tants d'altres i que aprofitem per refrescar-nos una mica.

Una cinquantena de metres després travessem una tartera.

Continuem amb la constant però suau pujada durant uns 500 metres més, fins arribar al salt de la Cua de Cavall i a la Balma de Sant Pere, on disposem d'un refugi natural en cas d'inclemències del temps.

5

1h 55'

5 Km

1.739 m

42.3803,2.1604Clica per veure'n la ubicació.

Balma refugi de Sant Pere

Petita balma situada davant del salt anomenat Cua de Cavall, amb un banc de pedra corregut que ens permet reposar i també és un preuat aixopluc en cas canvi de temps sobtat. S'anomena refugi de Sant Pere, tal com ho assenyala una placa collada a la roca.
El saltant d'aigua que hi ha al davant forma una cascada semblant a una cua de cavall. A les fissures de la roca hi trobem plantes rupícoles pròpies dels substrats silicis.

Un cop gaudit d'aquest bell i refrescant indret, continuem en direcció nord pel camí que està ben marcat, impossible de perdre'ns. Mica en mica ens apropem al riu que ens acompanya a l'esquerra.

Encara no 250 metres des de la Cua de Cavall, creuem el riu per un pont penjat de fusta passant a la vegada per sota de les vies del Cremallera. Un cop a l'altra costat, un cartell ens anuncia que som al Pla de Sallent (42.3828,2.1586)Clica per veure'n la ubicació. .

Pla situat al fons de la vall del riu Núria. És cobert per una bona mostra de la vegetació d'alta muntanya; bosquets de gatsaules i herbassars de megafòrbies, vora el riu, pinedes de pi negre i matollars de neret i de bàlec, als vessants, i prats de pastura i de dall, al fons del pla.

Ara el riu ens acompanyarà a la nostra dreta durant una estona.

Caminem per un bosc de pins al mateix temps que poc a poc anem guanyant alçada. Uns 350 metres més amunt travessem la coma de Gombrèn i a continuació descrivim una curta marrada esquerra-dreta. 350 metres després sortim del bosc i aviat, a baix a la dreta, podem veure el pont dels Tres Molins (42.3886,2.1563)Clica per veure'n la ubicació. , actualment en desús.

Aquest pont travessava l'antic camí pujant per la vorera oposada del riu fins al turó de la creu d'en Riba. Avui segueix per la mateixa vora esquerra, deixant el pont al costat i passant-se per l'aspre i engorgat congost pel camí entallat en la pròpia terra.

Avancem amb suau però constant pujada per un camí empedrat en alguns punts i desprotegit de vegetació.

Aviat veiem a la llunyania l'Agulla de l'Estany, un petit turonet que està a tocar de la creu d'en Riba, dalt del qual hi ha un excel·lent mirador amb vistes de la vall. També a la dreta se'ns apareix el túnel del Pal Tort, un dels darrers del Cremallera abans d'entrar a la vall.

Uns 400 metres des de que hem deixat enrere el pont dels Tres Molins creuem la coma de les Perdius per una passera de fusta (42.3910,2.1536)Clica per veure'n la ubicació. .

Veiem passar un tren.

El camí ja s'està acabant. Enfilem els últims metres de pujada per unes escales de pedra. Albirem ja el mirador.

Uns 175 metres més amunt anem a parar a un encreuament de camins; el brancal de l'esquerra se'n va cap a Fontalba, nosaltres fem a la dreta, en sentit nord. De seguida arribem a la Creu d'en Riba. Des d'aquí ja veiem el Santuari de Núria amb la capella de Sant Gil a l'esquerra, al costat de la presa.

6

2h 45'

6,8 Km

1.983 m

42.3923,2.1529Clica per veure'n la ubicació.

Creu d'en Riba

Creu erigida al collet que dóna entrada al pla de Núria, al costat d'un turó rocós amb un excel·lent mirador al cim des d'on podem tenir una millor vista dels voltants. La creu actual substitueix l'antiga situada al peu d'un pont sobre el riu a l'entrada del pla. Magnífica vista del santuari de Núria, del llac i de l'antiga cubeta excavada per les geleres que s'ajuntaven aquí i omplien el fons de la vall fins a Daió.

A la nostra dreta arrenca la rampa que puja al mirador (42.3925,2.1533)Clica per veure'n la ubicació. . Val la pena pujar-hi i gaudir de la panoràmica abans de baixar a la vall.

Deixem la creu a l'esquerra i davallem per un camí ben fressat. Uns metres més avall defugim un caminet que per la dreta baixa a la presa i entrem definitivament a la Vall de Núria. Només entrar a la vall ens queda el llac a la dreta, i entre aquest i el camí que portem, la bonica font de Sant Gil.

7

3h

7,6 Km

1.958 m

42.3952,2.1525Clica per veure'n la ubicació.

Font de Sant Gil

Passa per ser una de les millors i més boniques fonts del Pirineu. La seva aigua és de neu del Puigmal, enriquida a les entranyes de la terra. Diuen també que la féu brollar el mateix Sant Gil, per tal d'apagar la set en les seves dures penitències.
És una construcció en forma de petita caseta, tota ella de pedra, amb teulada de lloses a dues aigües i culminada amb una creu de ferro. La font és protegida sota una volta que esdevé un preuat abric en cas d'un canvi de temps sobtat. A la part baixa de la paret del fons, l'aigua brolla alegrement per un broc de ferro i cau en un petit bassal quadrat situat per sota del nivell del terra que està empedrat. A la part de dalt del frontal hi podem veure tres gravats en terrissa; als extrems la campana i l'olla característiques de Núria i al mig una representació de Sant Gil. A banda i banda, dos bancs de pedra adossats a les parets laterals que li fan de respatller ens conviden a reposar una estona escoltant l'agradable xiuxiueig de l'aigua.

A escassos 25 metres, en una raconada a l'esquerra del camí, tenim una petita zona d'esbarjo presidida per la font del Dr. Bassols.

8

1.961 m

42.3954,2.1523Clica per veure'n la ubicació.

Font del Dr. Bassols

La font està adossada a un llarg mur de pedra que reté les terres de la muntanya, emmarcada per tres pedres allargades i de grans dimensions. Al mig del frontal i a un metre d'alçada brolla generosament l'aigua per un broc de ferro i cau en un bassal rectangular gairebé arran de terra. Al lateral esquerra hi trobem els símbols característics de Núria; la creu, l'olla i la campana, tots de ferro. Al capdamunt hi podem veure gravat el nom de la font. El sòl immediat a la font està empedrat amb lloses quadrades de color vermellós. La font fou construïda l'any 1962 en homenatge al Dr. Ramon Bassols i Genís (Sabadell 1919 – Badalona 1959), metge i fundador dels Amics de Núria i de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Núria, tal com ens ho recorda una placa collada al mig del frontal.

Només uns 50 metres més enllà entrem al recinte de la capella de Sant Gil, on hi trobem, a més de la pròpia capella, les fonts de Núria i del Dr. Tarrés.

9

1.962 m

42.3958,2.1522Clica per veure'n la ubicació.

Font de Núria

La trobem davant la façana sud de la capella de Sant Gil, inserida dins el mur de pedra que acull l'entorn de la capella. La font està totalment feta amb marbre. Al mig del frontal, que queda endarrerit respecte el mur, hi ha un forat per on rajava l'aigua i queia en una pica plana disposada a la part baixa. Al capdamunt hi trobem els símbols de Núria; l'olla, la creu i la campana, esculpits en una llosa de marbre, juntament amb la data de construcció de la font, 1855.

10

1.962 m

42.3959,2.1523Clica per veure'n la ubicació.

Capella de Sant Gil

En el mateix pla del santuari de Núria, a uns 150 metres al sud-oest de la seva façana, es troba la capella dedicada a Sant Gil. La construcció actual és una ampliació de l'edifici construït el 1615. A l'interior, en una fornícula que conté un reliquiari, es pot veure una relíquia de Sant Gil. Aquestes restes del Sant, una falangeta d'un dit, van arribar a Núria el 8 de maig de l'any 2003 provinents de l'abadia que va fundar, a Saint Gilles du Gard de Nimes (França), on té la tomba. El 1951 es va refer i el 1999 es féu l'última restauració.
El primer dia de Setembre, la vall de Núria s'omple de festa, és l'aplec dels Pastors. Es recorda la data en què, antigament, amb els ramats s'iniciava el descens des dels pasturatges d'alta muntanya, pels camins ramaders, cap a terres més planeres on passar l'hivern. Aquest dia és, precisament, la festivitat de Sant Gil, el patró de pastors.
Joan Amades explica la biografia de Sant Gil, que "era fill d'Atenes, i, desitjós de fugir de la vanitat mundana i de fer vida de penitència, va retirar-se a una cova del Pirineu a fer oració. La cova que serví de sopluig al penitent s'obria a la vall de Núria. De fusta de noguera va fer una imatge de la Mare de Déu i una creu". Continua dient el folklorista que "tot l'utillatge d'aquest Sant ermità consistia en la imatge i la creu, que, ambdues, ell mateix va fer-se; una olla, per coure's la trista minestra que menjava i una campana, amb la qual convocava els pastors i la gent bosquerola que rondava per aquells afraus, als quals presidia en llurs oracions i pràctiques religioses". Reclamat per missions més elevades, l'ermità va amagar els seus elements més propis i preuats en una cova on van restar oblidats durant alguns segles. Aquest tresor va ser descobert, segueix Amades, "passat molt temps" (algunes fonts diuen que va ser el 1072) per un pastor anomenat Amadeu que va tenir una revelació: "que en una cova del Pirineu hi havia, enterrades, una imatge de Maria, una olla i una campana, les quals havien pertangut a un Sant, i aquest, des del cel, desitjava que la imatge obra seva fos tornada a la veneració." Va ser així com, arribat a Núria, va trobar la cova i els objectes de Sant Gil. La imatge mariana va rebre, a partir d'aleshores, la devoció merescuda en el santuari que presideix la seva vall.

11

1.962 m

42.3961,2.1522Clica per veure'n la ubicació.

Font del Dr. Tarrès

Al costat de la façana nord de la capella de Sant Gil se situa la font dedicada al Dr. Pere Tarrés (Manresa 1905 - Barcelona 1950), que portà a terme una gran tasca en els tres camps importants de la seva vida; la medicina, el lideratge de joves i el sacerdoci. És una font mural, tota de pedra, amb un mur a dues alçades; el de la dreta, el més baix, serveix de respatller d'un banc que hi té adossat, mentre que el de l'esquerra és el principal, fa uns 2,5 metres d'alçada i està culminat amb una teuladeta de lloses a dues aigües. Inserit al mig del frontal i en forma de volta de canó, hi ha un bonic mural representant al Dr. Tarrés en primer pla, reposant a la muntanya i gaudint de la vista que li ofereix la vall de Núria al fons. A la part baixa queda la sortida d'aigües per mitjà d'un broc de pedra en forma de caneló per on raja l'aigua i cau en un petit enreixat de ferro arran de terra per on desguassa. El sòl immediat a la font està empedrat, amb una gran llosa de pedra al començament. Aquesta font va ser construïda a iniciativa del personal encarregat del servei del santuari l'any 1951 per l'artista Pere Queraltó i Nou i fou beneïda per Mn. Subirà el dia 9 de setembre del mateix any.

Finalment, després de creuar el torrent de Finestrelles per un petit pont, arribem al Santuari de la Mare de Déu de Núria i la resta d'edificis, recentment renovats i modernitzats.

12

1.964 m

42.3971,2.1536Clica per veure'n la ubicació.

Santuari de la Mare de Déu de Núria

Durant l'edat mitjana es va construir un hospital o alberg per allotjar als pelegrins. D'això en dóna constància la butlla de l'any 1162, del papa Alexandre III, documentació on apareix per primer cop el nom Annuria, situada al costat de la capella i també el mateix papa institueix el dia 8 de Setembre com a dia de la Mare de Déu. El terratrèmol de 1428 va destruir l'hospital i la capella. Es va fer una primera reconstrucció l'any 1449 i es va reconstruir per complert entre 1640 i 1648. L'any 1889 fou posada la primera pedra de l'actual santuari, obra de l'arquitecte Calixte Freixa. Durant l'any 1911 s'enderrocà l'església vella del segle XVII i s'inaugurà l'església actual. Poc després es va afegir l'hotel i es va iniciar la construcció del Via Crucis entre els anys 1915–1918 que culmina al puig de la coma del Clot, on s'erigeix un Sant Crist de gran vàlua artística i religiosa, obra que no s'acabaria fins a 1963 amb la inauguració de la XIV estació. Després d'esclatar la Guerra Civil Espanyola, el rector de la parròquia va fugir cap a França emportant-se la imatge de la Verge per salvar-la de la crema d'objectes religiosos que alguns milicians estaven fent. La imatge va acabar a Suïssa on va estar amagada fins el 1941, any en què va retornar a la vall. Durant segles el santuari ha estat un important centre de pelegrinatge, i es conserva molt bé el famós i atractiu camí dels pelegrins, que hi mena des de Ribes de Fresser.
L'any 1931, a l'habitació número 202 de l'hotel, es va redactar el que seria l'Estatut d'Autonomia de Catalunya que va quedar ratificat a les urnes el 2 d'Agost de 1931 i aprovat per les Corts Generals el 9 de Setembre de 1932.

Dins l'espai destinat a picnic que queda entre la via del cremallera i el torrent de Coma d'Eina hi trobem la font de l'Esquirol. Hi accedim fàcilment des del santuari per un petit pont que creua el torrent.

13

1.962 m

42.3962,2.1549Clica per veure'n la ubicació.

Font de l'Esquirol

Trobem aquesta acollidora font dins una zona de picnic amb taules i bancs de fusta, situada a un centenar de metres al sud de l'estació del cremallera de Núria, per sota de la via, entre aquesta i el torrent de Coma d'Eina, tot just uns 60 metres abans que aboqui les seves aigües a l'estany. S'hi accedeix fàcilment per un caminet indicat que surt de la mateixa estació del cremallera o bé des de l'edifici del santuari creuant el torrent per un petit pont de fusta.
La font queda adossada al marge que sosté la via del cremallera, tota ella feta amb travesses de fusta i amb dos petits bancals a banda i banda. Un bonic broc de ferro amb el nom de la font gravat deixa anar l'aigua que cau en un petit bassal rectangular arran del terra que està empedrat, per desguassar per sota el caminet directament al torrent.

Una mica més d'un centenar de metres al nord ens queda l'estació del cremallera de Núria, el qual agafem i ens baixarà de tornada a Queralbs.

F

3h

7,6 Km

1.962 m

42.3973,2.1547Clica per veure'n la ubicació.

Estació del Cremallera de Núria

Final de la caminada.