Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-231 (Osona)

Itinerari:

0 0h
0 Km
569 m
41.9860,2.0959Clica per veure'n la ubicació. Plaça Major (Olost)
Olost és un municipi al sud de l'altiplà del Lluçanès enclavat en una petita vall solcada per la riera del mateix nom. A Olost hi descobrim la figura del bandoler i cavaller Perot Rocaguinarda (1538), una mena de Robin Hood local elevat a personatge literari gràcies a la ploma d'escriptors com Verdaguer, Maragall, el Rector de Vallfogona, Cervantes o Lope de Vega.




Estem situats a la plaça Major, presidida per l'església parroquial de Santa Maria. A la cantonada amb el carrer del Dr. Lleopart veiem la primera bigueta informativa de la ruta que ens disposem a fer, les Emboscades.











1

569 m
41.9861,2.0961Clica per veure'n la ubicació. Església de Santa Maria d'Olost
Les dimensions de l'església i els dos campanars idèntics, de torre octogonal, han donat a l'edifici una peculiaritat especial. Segons la llegenda que envolta la construcció d'aquesta església, una família propietària d'Olost, després d'anys sense poder tenir descendència, va prometre que pagaria un campanar si la Mare de Déu de l'Assumpta els ajudava a tenir un fill: van tenir bessons. Tot i que el segle X ja està documentada l'antiga església, no se n'ha conservat res. El que sí que s'ha trobat són restes humanes al costat de l'església, on fins a finals del segle XVIII hi va haver el cementiri
L'actual església de Santa Maria d'Olost és neoclàssica, de finals del segle XVIII. La construcció va passar per tres projectes diferents abans de tenir l'aspecte definitiu. La capella del Santíssim Sagrament de l'interior de l'església és de finals del XIX. Els antics retaules neoclàssics van ser destruïts el 1936 durant la Guerra Civil. Actualment, una gran pintura que representa l'Assumpció de la Mare de Déu presideix l'altar major des de 1940, any en què l'església va ser restaurada.











Deixem l'església a l'esquerra i baixem els pocs metres que ens separen de la carretera, la qual creuem i un cop a l'altre banda continuem de front pel carrer de la Font. A la dreta ens queda un parc enjardinat amb gronxadors per la mainada. Al capdavall d'aquest curt carrer arrenquen unes escales que ens baixen a la font del Poble o del Carrer de la Font.


2 5'
0,1 Km
559 m
41.9861,2.0978Clica per veure'n la ubicació. Font del Poble o del Carrer de la Font
La font queda enclotada metre i mig per sota del nivell del sòl, acollida per murs obrats amb carreus de pedra escairada, amb cinc esglaons que ens permeten l'accés. El frontal sobresurt de la paret central, té forma arrodonida i un metre d'alçada. El broc per on raja l'aigua està ubicat a la part baixa del frontal, envoltat de formació tosca coberta de molsa. A sota, un bassal rectangular arran del terra recull l'aigua.








Pugem les escales, desfem l'última cinquantena de metres i girem a l'esquerra pel carrer Vic, al final del qual anem a parar al carrer de les Escoles que prenem a l'esquerra. De seguida som en una trifurcació de carrers; de tots ells prenem el de més a l'esquerra, asfaltat al començament però que de seguida esdevé una pista de terra. 150 metres després passem pel costat d'una granja que deixem a l'esquerra, 150 metres més endavant creuem el rec de la Roca Llisa, tot seguit rebutgem un camí que surt per la dreta i a continuació, just a mitja corba a l'esquerra, abandonem la pista que dúiem que se'n va per l'esquerra i agafem el brancal que surt per la dreta, ample també i en lleugera pujada. Un pal informatiu ens confirma la nostra bona direcció i que ens queden 3,7 quilòmetres per la font de Malany.





Caminem en direcció llevant per un ample vial, en paral·lel amb el torrent de la Rovira o torrent del Molí del Sallent (depenent del mapa que es miri) que portem a la dreta. Uns 225 metres després passem per sota de la carretera C-62. Anem guanyant alçada molt poc a poc per l'anomenada Pujada del Patxin, amb camps ben conreats a banda i banda, obviant diferents camins que ens menen alhora que ens allunyem del torrent.







Al cap d'uns 550 metres des de que hem travessat per sota de la carretera, rebutgem un camí que surt per la dreta i baixa a buscar el torrent i tot seguit en defugim un altre que per l'esquerra se'n va cap al Molí del Sallent. Una vintena de metres més endavant arribem al pont del Gorg Negre que salva el torrent del Molí del Sallent.




En aquest punt trobem la font del Gorg Negre o de la Patrocínia, situada escassos deu metres aigües amunt del pont, a la llera del mateix torrent.


3 25'
1,4 Km
561 m
41.9879,2.1099Clica per veure'n la ubicació. Font del Gorg Negre o de la Patrocínia
Només es veu un llarg tub de ferro que surt d'entre unes roques del llit del torrent. Sembla ser que la seva aigua és molt apreciada pels veïns del municipi.











A la banda dreta del pont ens queda el petit Gorg Negre (41.9876,2.1098)Clica per veure'n la ubicació. .




Acabem de travessar el pont i un cop a l'altra banda seguim prop d'una trentena de metres més i som a una cruïlla de camins; rebutgem el primer camí que surt per la dreta que baixa al torrent, també el segon que arrenca per la dreta i porta a uns camps, nosaltres continuem pel més ample que se'n va per l'esquerra en lleugera pujada i que de seguida s'adreça al nord-est. Circulem entre el petit torrent que hem salvat fa una estona que marxa per l'esquerra i el torrent de la Rovira que portem a la dreta, però no en veiem cap dels dos, queden tapats pels arbres. 175 metres més endavant som en una nova bifurcació; ignorem el brancal que per l'esquerra puja a Comalrena i prenem el de la dreta. En no res travessem el torrent de la Rovira per sobre d'un pont. Continuem pel camí marcat, serpentejant en direcció sud-est.




Al cap d'uns 350 metres passem a frec del Mas la Rovira (41.9869,2.1167)Clica per veure'n la ubicació. .




Deixem la masia a l'esquerra al mateix temps que el camí gira envers la dreta, adreçant-nos més aviat al sud. Alternem curts trams per dins de boscos i d'altres entre camps de conreus.




Uns 400 metres des que hem deixat el Mas la Rovira enrere arribem a un eixamplament alhora que encreuament de camins; rebutgem tant el brancal de la dreta que ens duria de retorn al poble, com el de més a l'esquerra que porta a diferents cases de pagès, com el corriol que surt d'enfront, nosaltres continuem pel segon a l'esquerra que marxa inicialment en direcció sud/sud-est. Un centenar de metres més tard enllacem a la dreta amb un camí que ens ve per l'esquerra.




Uns 400 metres després veiem a la dreta una petita construcció que havia estat un forn d'obra i tot seguit una vella màquina del camp.




Som davant del Mas la Riera (41.9800,2.1142)Clica per veure'n la ubicació. .




Voregem la propietat del Mas la Riera que deixem a la dreta i seguim pel camí principal, obviant-ne d'altres que ens menen. Uns 200 metres més endavant som a l'alçada de la riera d'Olost o torrent de Sant Genís; a l'esquerra hi ha un vell molí de vent i a la dreta ens queda l'antic Molí de la Riera (41.9790,2.1154)Clica per veure'n la ubicació. , però una cadena ens barra el pas. Travessem el torrent per un pont d'obra i un cop a l'altre costat abandonem l'ample vial que continua inicialment en direcció sud-est i trenquem a la dreta per un sender que marxa en direcció ponent, seguint un dels rètols de la ruta de les Emboscades. Voregem un camp i tot seguit ens endinsem en el bosc, per un camí molt desdibuixat al començament, com a referència cal seguir el curs de la riera que portem a baix a la dreta. De seguida veiem a sota i mig tapat pels arbres el Molí de la Riera.




El tram d'aproximadament 800 metres que farem a continuació i que ens durà a la font de Malany és el més bonic de tot el recorregut, transita per un sender fresc i ombrívol, entre vegetació de bosc humit i de ribera. Els primers 200 metres el camí està encatifat de fullaraca, circula en paral·lel al torrent que ens acompanya a la dreta, seguint el seu curs.




Mica en mica ens allunyem del torrent. Uns 150 metres més endavant enllacem a la dreta amb un camí transversal, al mateix tems que ens encarem al nord-oest. Transitem entre uns claps d'arbres que queden entremig d'uns camps.




Al cap d'uns 275 metres arribem a una bifurcació amb un rètol que ens assenyala la font de Malany a la dreta, el nostre immediat objectiu.




Abandonem doncs el camí que dúiem que segueix recte i porta a la part del darrere d'una nau industrial i trenquem a la dreta per un corriol de forta pendent i relliscós, tal com ens ho adverteix el cartell del començament. Una cinquantena de metres més avall deixem un prat a la dreta al mateix temps que el camí gira envers l'esquerra, continuant la seva davallada per dins d'un bosc ombrívol i humit, apropant-nos altra vegada al torrent. Un centenar de metres més tard, quan falta poc per arribar de nou al torrent, trobem a peu de camí, un pal de fusta plantat a terra amb un cartell de ferro de color verd sense cap inscripció. Som al costat de la malaguanyada font de Malany o del Mal Any.


4 1h 10'
4,2 Km
554 m
41.9808,2.1068Clica per veure'n la ubicació. Font de Malany o del Mal Any
La malaguanyada font queda (o quedava) a peu de camí i a uns 20 metres per damunt del marge esquerre del torrent de Sant Genís. De l'emblemàtica font només en resta una llosa de pedra que sobresurt del terra amb el seu nom gravat.














Vist el que resta de font, continuem baixant els escassos 20 metres que ens separen del torrent. Aquí trobem un pal de fusta amb un rètol de ferro al capdamunt on hi figura el nom de la font pintat a mà.




Creuem el torrent a gual. A l'altra banda ens espera una bonica esplanada arbrada, amb la riera que la ressegueix.




Al bell mig de l'esplanada disposem d'un plafó informatiu. Aquí prenem un camí que arrenca cap a l'esquerra, en sentit ponent, tot travessant l'esplanada.




Aviat sortim del bosc al mateix temps que el camí esdevé carreter. Uns 125 metres després passem per sota de la carretera C-62. Aquí defugim un camí que se'n va per l'esquerra i 150 metres després anem a parar a una ampla pista forestal que ens talla, és la pista de les Roques de la Riera; a la dreta podríem anar a la Rovira, a la Riera, a Comalrena i a d'altres masies, nosaltres prenem aquesta pista a l'esquerra i la seguim. Passem pel costat de la zona esportiva municipal i a continuació la pista mor en una rotonda asfaltada. Deixem l'escola Terra Nostra i el pavelló esportiu a la dreta i continuem pel pont que salva el rec de la Roca Llisa. Des del pont podem veure aigües amunt la Resclosa del Molí de les Cases amb el seu petit salt (41.9843,2.0991)Clica per veure'n la ubicació. .




Un cop passat el torrent anem a parar a la carretera de Vic, la C-154, que agafem a la dreta. Sense deixar-la, al cap d'uns 300 metres ens situem a la cantonada amb el passeig del Dr. Lleopart. Ara podríem prendre aquest passeig a la dreta i ens duria a la plaça Major, on donaríem per acabada la passejada. Però a escassos 150 metres d'aquí ens queda la font Gran, una de les més antigues i maques d'Olost.

Ens hi atansem doncs. Seguim la carretera durant uns 150 metres més, fins que siguem al costat d'un ample espai enjardinat i ben arbrat que ens queda a la dreta, amb taules i bancs de fusta per fer-hi pícnic i amb aparells per realitzar exercicis gimnàstics. En un racó del parc, a l'ombra d'un magnífic desmai, ens espera la font Gran.


5 1h 30'
5,5 Km
563 m
41.9838,2.0947Clica per veure'n la ubicació. Font Gran
La font està integrada en el marge, a l'ombra d'un magnífic desmai. Es tracta d'un mur de pedra del país lligada, amb el frontal endarrerit dos pams mitjançant una volta de pedra i enclotada mig metre respecte el terreny, amb dos esglaons que ens faciliten l'accés. A la part baixa, l'aigua raja regulada per una aixeta i a un nivell superior i en el racó de la dreta també brolla l'aigua que sobreeix de la cisterna de captació a través d'un broc de ferro. A sota, un bassal rectangular per sota del nivell del terra recull l'aigua.
A la part de dalt del frontal a l'esquerra hi ha el registre metàl·lic de servei que dóna accés al dipòsit de reserva. A la dreta de la font disposem d'un banc de pedra per seure. Tant la font com l'entorn va ser restaurat fa pocs anys. Es una de les fonts més antigues de la zona i diuen que sempre té un bon cabal.














A la dreta de la font arrenquen unes escales de pedra que ens pugen al carrer Girona, el qual travessem fins que mor a l'avinguda Catalunya que fem a la dreta els pocs metres que ens separen del passeig del Dr. Lleopart. Ara sí el prenem a l'esquerra i ens duu de cap a la plaça Major, on hem començat la caminada i que donem per ben finalitzada.


F 1h 35'
5,7 Km
569 m
41.9860,2.0959Clica per veure'n la ubicació. Plaça Major

Inici i final del recorregut.