Caminada I-237 (Osona)
Itinerari:
| 0 | 0h |
0 Km |
488
m |
41.9258,2.2837Clica per veure'n la ubicació. | Plaça Vella
(Calldetenes) |
Estem situats a la plaça Vella, són les vuit del matí d'un diumenge gèlid. Davant ens queda l'església de la Mercè.
| 1 | 489
m |
41.9260,2.2835Clica per veure'n la ubicació. | Església de la
Mercè de Calldetenes |
El bisbe de Vic la va fer construir el 1778. La façana,
amb un gran
ull de bou, en els seus orígens era arrebossada. Un dels elements que
més destaca de l'església de la Mercè és el campanar, en forma de torre
octogonal. És un dels elements identificatius del poble. L'interior,
tot i respirar la mateixa senzillesa que la construcció, es va decorar
amb elements a cavall entre el barroc i el neoclacissisme. El bisbe
Hartalejo era un gran afeccionat a la pintura i va pintar de mà pròpia
els retaules de Sant Ramon, Sant Josep i Sant Joaquim. A finals del
segle XIX els quadres es van transferir a l'església de Sant Ramon
d'Albió, lloc on van ser cremats durant la Guerra Civil. Des de la plaça Vella cal travessar el nucli urbà en sentit nord-est. Emprenem pel carrer Sant Jordi, seguim pel passeig de les Adoberies i després ho fem pel carrer Verdaguer fins que siguem a l'alçada del carrer Germà Antoni Casany, el qual fem a l'esquerra. Un centenar de metres més enllà s'acaba el carrer; a l'esquerra arrenca el carrer Folgueroles i a la dreta surt un camí de terra que és pel que seguim nosaltres, començant així la caminada. Això són uns 600 metres des de l'església, us els podeu estalviar i encetar la caminada en aquest punt, però sempre va bé de trepitjar el pobles per conèixe'ls millor.
Prenem doncs el camí de terra que marxa en sentit est i que en només
un centenar de metres després ens aboca a una carretera de nova
construcció. La creuem amb compte i un cop a l'altra banda saltem un
petit marge i anem a parar a un ample camí que ens talla i que seguim a
la dreta. Una cinquantena de metres més endavant trobem els primers
plafons informatius de la Ruta dels Molins que ens proposem a fer i
també senyals del
El GR-151, conegut també com els Camins del Bisbe i Abat
Oliba, és
una ruta d'art romànic que uneix la comarca del Bages, d'Osona i del
Ripollès utilitzant com a fil conductor el Bisbe i Abat Oliba.En aquest punt abandonem l'ample vial que se'n va de front i agafem el de l'esquerra que ens baixa al Molí del Pujol (41.9297,2.2929)Clica per veure'n la ubicació. . Tot i que en el camí hi ha un rètol advertint-nos que és de propietat privada, és permès el pas, doncs forma part de la Ruta dels Molins, assenyalada per l'Ajuntament. Cal però ser respectuosos amb aquest molí i amb d'altres propietats per les que avui passarem i no traspassar els límits habilitats per als visitants.
Aquest molí es troba a la part més baixa del torrent, en
un indret
pintoresc. És un dels més vells del municipi, tot i que no se'n coneix
la data d'edificació. Els Pujol el van adquirir del mas Geperut el
segle XIII, i ja el 1550 Joan Pujol i Joan Aragall van signar un
contracte pel qual el primer donava la llibertat de poder utilitzar
l'aigua que sortia del seu molí al segon, sota certes condicions. El
seu carcabà contenia tres rodets que feien girar tres jocs de moles. Fa
més de cent anys que està en desús.Deixem el molí del Pujol a l'esquerra i continuem pel camí marcat, seguint els indicadors de la Ruta. De seguida anem a parar a l'ample vial que abans hem abandonat; a l'esquerra aniríem al mas Pujol i a la dreta tornaríem al poble, nosaltres el travessem i continuem per un camí que surt a l'altra banda, degudament assenyalat i remuntant planerament el torrent de Sant Martí que portem a l'esquerra. La zona ha estat recentment desboscada i presenta un aspecte un xic trist, tot despoblat, les grans soques dels arbres tallats ens fan imaginar cóm deuria haver sigut. Al cap d'uns 225 metres trobem un pontet de fusta a mà esquerra que ens permet salvar el torrent i observar la Cadireta del Molí del Pujol (41.9280,2.2951)Clica per veure'n la ubicació. que queda just a l'altra banda.
Continuem per un caminet arran de marge i escassos 40 metres més tard, un altre bonic pont de fusta ens permet travessar de nou el torrent i tornar a la seva llera esquerra. Un cop a l'altra banda passem per sota de la carretera N-141d a través del pont de les Eres (41.9278,2.2956)Clica per veure'n la ubicació. , obrat amb pedra i bastit amb un arc de mig punt de maons vistos.
Només 25 metres després d'haver passat per sota la carretera trobem la primera de les fonts del dia, la font de la Gana. Ens queda a l'altra banda del torrent; unes escales de fusta i una passera feta amb blocs de formigó ens permeten apropar-nos-hi amb certa comoditat.
| 2 | 501
m |
41.9276,2.2960Clica per veure'n la ubicació. | Font de la Gana |
És una senzilla construcció d'obra arrebossada i
adossada al marge
de la riera, formada per una paret més gran a la dreta que acull la
cisterna de captació i dues de més petites formant angle recte i
delimitant l'espai. L'aigua brolla gairebé arran del terra a través
d'un broc de ferro i s'escola fins el torrent. En un racó a la part
alta hi ha sobreeixidor i una mica més amunt i al mig hi tenim el
respirador. L'estiu de l'any 2013, una colla de jubilats calldetenencs
van netejar la font, van construir les escales que baixen al torrent i
la passera per creuar-lo.Continuem la ruta, sempre amb el torrent a l'esquerra. De seguida deixem a l'esquerra un curiós pont fet amb un arbre.
Només 35 metres des de la font de la Gana i som al costat de la font de les Eres, a peu de camí i a mà dreta.
| 3 | 20' |
1,4 Km |
501
m |
41.9277,2.2964Clica per veure'n la ubicació. | Font de les Eres |
El conjunt està format per dos elements significatius;
la pròpia
font i una petita bassa de forma rectangular: La font queda a peu de
camí i adossada al marge. Es tracta d'una petita paret feta amb tres
blocs de pedra disposats en vertical, un al costat de l'altre, i un
quart rematant-la en sentit transversal. Al seu costat dret arrenca un
petit banc de pedra amb respatller, fet també amb blocs allargats de
pedra. L'aigua que hi brolla procedeix de la mina de la Frontera. Ho fa
per una aixeta de polsador situada al mig del frontal i cau a un bassal
triangular arran del terra per on es canalitza a través d'un rec obert
de pedra fins la bassa que resta a només un metre. La bassa és bastida
amb pedra, fa uns dos metres de llarg per un metre d'ample i queda
ensotada arran del camí i protegida per una barana de fusta. A la banda
del camí hi ha una llosa de pedra inclinada que deuria servir per
esbandir la roba. Continuem remuntant el torrent per un agradable i planer sender. Abans de 150 metres sortim a un encreuament de camins; rebutgem el que per la dreta ens duria al mas la Frontera, també defugim un caminet que surt d'enfront i prenem el que se'n va per l'esquerra, deixant el Molí de la Frontera (41.9270,2.2981)Clica per veure'n la ubicació. a mà dreta.
Tot i que no coneixem la data en què va ser edificat, ha
de ser
gairebé tan antic com el molí del Pujol. El que sí sabem és que l'any
1232 els habitants dels dos masos Frontera (Arnau de Frontera i Bernat
de Frontera), van arribar a un acord per a la utilització del molí, que
tenien a mitges. Així, van pactar disposar-ne una setmana cada un, a
setmanes alternes, a comptar des de la posta de sol del dissabte.Circulem per dins el bosc, en paral·lel amb el torrent de Sant Martí. Una mica més amunt del molí de la Frontera trobem una petita resclosa amb la curiositat que a sota, al costat del petit gorg que forma i a la mateixa llera, hi ha un pou d'aigua.
Anem fent camí. Uns 200 metres després d'haver deixat enrere el molí de la Frontera som al costat del Molí de Rosanas (41.9279,2.3010)Clica per veure'n la ubicació. .
No hi ha informació que faci referència explícita al molí
de
Rosanas d'abans de 1650, però se sap que el 1398 la família Rosanas
estava instal·lada al terme de Sant Martí de Riudeperes. Pel què fa al
molí, tenia dos rodets que feien girar dues moles.
Amb la construcció de l'eix transversal es va fer malbé l'antiga bassa
del molí.
Creuem l'Eix Transversal per sota el pont de les Viles, al mateix temps que entrem en terres de Sant Martí de Riudeperes.
La Ruta segueix a l'altra banda de l'Eix en sentit est, sempre amb el torrent a l'esquerra. Des del meu punt de vista és el tram més bonic de tot el recorregut, circulem per un frondós i humit bosc. Uns 200 metres després d'haver deixat enrere el Molí de Rosanas som al costat de la Cadireta del Molí de Rosanas (41.9279,2.3039)Clica per veure'n la ubicació. .
Continuem. Uns 75 metres més endavant anem a parar a una pista de terra que ens talla, la creuem i seguim pel camí que arrenca a l'altra costat, adreçant-nos al sud-est. Quan hem creuat la pista, també hem passat a la riba contrària del torrent, ara ens queda a la dreta. Encara no 75 metres més tard som davant del Molí de la Calvaria.
| 4 | 30' |
2,3 Km |
534
m |
41.9276,2.3059Clica per veure'n la ubicació. | Molí de la
Calvaria |
El molí de la Calvaria ha anat lligat sempre a la casa
del mateix
nom. Per les traces de la resclosa la seva antiguitat es remunta al
segle XI i la primera notícia documental que se'n té és del 1236. Està
compost pel molí a la planta baixa i un habitatge, construït al segle
XVI, al primer pis. A la porta de l'habitatge s'hi llegeix la
inscripció JHS MORT CALVARI ELS D'ASI RECORDI. 1596. En els primers
temps pagava censos al monestir de Santa Maria de l'Estany, que en
tenia els drets, i a partir del segle XIV era de domini reial.Un pontet de fusta ens permet travessar el torrent i situar-nos altre cop a la seva riba esquerra. Continuem doncs remuntant el curs del torrent que ens acompanya a l'esquerra. Un centenar de metres més enllà passem per sota d'un pontet de ferro, 25 metres després trobem tres petits salts d'aigua consecutius i a mà dreta a peu de camí la font de Sant Martí.
| 5 | 35' |
2,4 Km |
536
m |
41.9270,2.3068Clica per veure'n la ubicació. | Font de Sant
Martí |
El paratge que envolta la font és molt bonic. La font
queda en una
paret rocallosa del marge del camí. L'aigua és regulada per una aixeta
de polsador, cau a un rec obert de pedra que travessa el camí i
finalment desguassa al torrent. La seva deu està perduda. Després de la
seva recuperació l'any 2008, l'aigua que hi brolla és provinent de la
xarxa municipal, així ens ho recorden en una travessa de fusta
disposada al capdamunt de la font. Reprenem la Ruta. Només 40 metres més amunt deixem una mina d'aigua (41.9270,2.3073)Clica per veure'n la ubicació. a la dreta.
Seguint el camí, al cap d'uns 100 metres anem a parar a una pista forestal que ens talla; a mà dreta ens queda el Molí del Nadal (41.9268,2.3083)Clica per veure'n la ubicació. .
A l'altra banda de la pista hi ha la gran portalada d'accés al mas del Nadal (41.9270,2.3091)Clica per veure'n la ubicació. .
La Ruta dels Molins segueix la pista a la dreta, però nosaltres la prendrem a l'esquerra per conèixer l'església de Sant Martí de Riudeperes. La pista s'acaba 75 metres més enllà, quan arribem a la carretera. Uns 50 metres a l'esquerra ens queda l'església.
| 6 | 40' |
2,7 Km |
542
m |
41.9275,2.3075Clica per veure'n la ubicació. | Església de Sant
Martí de Riudeperes |
L'església romànica de Sant Martí és d'una sola nau, de
planta
rectangular, construïda en dues etapes del romànic. La capçada és a
llevant. Té un únic absis semicircular, ornat exteriorment amb
arcuacions i bandes llombardes, en un ritme de dos arcs entre lesenes i
sobre les quals s'insinua una cornisa llisa, situada a manera de
barbacana allà on hauria d'arrencar la coberta de l'absis. Al punt
central de l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada amb dovelles.Vista l'església, tornem a la pista que hem deixat i ens situem de nou davant del mas del Nadal que ara ens queda a l'esquerra. Continuem 30 metres més per la pista i trenquem a l'esquerra per un camí que marxa en sentit est, resseguint la finca del Nadal que ens queda a l'esquerra i un camp ben conreat a la dreta. Uns 200 metres més endavant entrem en un bosc al mateix temps que som en una bifurcació; defugim el camí que marxa recte per dins el bosc i que porta al mas Altarriba, nosaltres trenquem a l'esquerra per unes escales que baixen a buscar el pla. A mitja baixada, en un replà, ens espera la font Vermella.
| 7 | 45' |
3,1 Km |
553
m |
41.9267,2.3107Clica per veure'n la ubicació. | Font Vermella |
És una mina d'aigua que pertany al mas Altarriba. La
font queda en
un extrem d'un replà enlairat respecte el pla del torrent, protegit
d'aquest per unes baranes de fusta. La mina està integrada dins el
marge de sota el camí, només té visible la paret frontal que és de
pedra i és on s'hi ubica la sortida d'aigua a través d'un broc de ferro
a la part baixa envoltat de formació tosca coberta de molsa, senyal que
ens indica la riquesa en calç de l'aigua. Al capdamunt hi ha el
registre metàl·lic que dóna accés a la mina.Acabem de baixar les escales que ens porten al pla, on retrobem el torrent de Sant Martí. Continuem pel caminet que circula en paral·lel al torrent, en sentit més aviat est. Un centenar de metres més endavant som al costat del darrer molí de la ruta, és el d'Altarriba (41.9270,2.3122)Clica per veure'n la ubicació. .
Lligat a la casa del mateix nom. Del molí en sí se'n
coneixem
poques coses. Data de com a mínim el segle XIII, però va ser
reconstruït posteriorment, segurament perquè alguna riuada es va endur
el primer edifici.Deixem el molí a la dreta i continuem. Només 75 metres després anem a parar a un ample vial que ens talla; a la dreta aniríem al mas Altarriba, nosaltres el prenem a l'esquerra. De seguida travessem el torrent, aquí anomenat de Sant Julià, pel pont del Molí d'Altarriba, passat el qual arrenca per la dreta el passeig del Torrent que ens duria a Sant Julià de Vilatorta, però abans coneixerem la font d'en Titus.
Continuem recte. 30 metres després travessem la carretera i seguim 50 metres més pel carrer Santa Margarida, fins que siguem a l'alçada del carrer de l'Altarriba, el qual fem a la dreta. A la següent cantonada girem a l'esquerra pel carrer del doctor Sanmartí. Al cap de 50 metres trobarem unes escales a mà dreta que baixen al parc herbat que queda per sota del carrer. Doncs si caminem 25 metres resseguint la tanca de la finca que ens queda a l'esquerra trobarem la font d'en Titus.
| 8 | 55' |
3,6 Km |
565
m |
41.9283,2.3144Clica per veure'n la ubicació. | Font d'en Titus |
La font queda en un racó del parc, delimitada per la
tanca de pedra
de la finca particular veïna i per unes escales de forma arrodonida que
hi donen accés. L'aigua brolla per un gruixut broc de ferro situat a la
part baixa, cau a un bassal arran del terra i desguassa a través d'un
rec que travessa tot el parc. Al capdamunt de la font hi trobem un
rètol metàl·lic amb el nom de la font fet amb lletres en relleu.Vista aquesta font, retornem a la Ruta dels Molins; desfem els últims prop de 200 metres que ens separen del pont del Molí d'Altarriba, just on comença el passeig del Torrent. Aquí prenem el passeig cimentat que circula en sentit sud-est, entre la riera que ens queda a la dreta i alguna casa isolada a l'esquerra. Caminarem un tram trepitjant l'asfalt i de seguida podrem fer-ho per un corriol de terra que va pel costat, per sota els arbres. 550 metres més endavant, quan siguem a l'alçada del carrer de la Font d'en Pep, trobarem la font que li dóna el nom.
| 9 | 1h 5' |
4,4 Km |
566
m |
41.9244,2.3184Clica per veure'n la ubicació. | Font d'en Pep |
El conjunt de la font queda enclotat un metre respecte
el passeig,
acollida per la paret principal que alhora reté les terres, per dos
murets més baixos que arrenquen en angle recte i per unes escales que
ens hi atansen i delimiten un espai rectangular. La paret principal és
feta amb carreus de pedra ben escairats, fa uns quatre metres d'amplada
per uns tres i mig d'alçada i és rematada en forma arrodonida. El seu
frontal sobresurt lleugerament de la paret principal i és on s'hi ubica
la sortida de l'aigua a través d'un senzill broc de ferro galvanitzat.
A sota, un bassal quadrat de mig pam d'alçada recull l'aigua. Al
capdamunt de la font hi ha incrustada una llosa de pedra en forma de
rombe amb el nom de la font gravat en baix relleu. Estem situats d'esquena a la font d'en Pep. Davant nostre, a l'altra banda del passeig del Torrent, engega en sentit sud un passeig arbrat que ens condueix al Parc de les Set Fonts. Només encetar-lo trobarem a mà dreta i un xic ensotada la bonica font del Cargol, unes escales de pedra ens hi atansen.
| 10 | 566
m |
41.9238,2.3184Clica per veure'n la ubicació. | Font del Cargol |
Bonica font. El conjunt de la font és tot fet de pedra i
queda
enclotat metre i mig, arrecerat per un mur principal, per tres murets
més baixos que delimiten un espai rectangular. Unes escales ens
permeten baixar-hi. La paret principal forma diferents nivells d'alçada
i de profunditat. A la part baixa se situa el brollador; aquest és una
pedra treballada amb una forma que no sóc capaç de reconèixer,
similitud amb un cargol no n'hi veig. L'aigua brolla per un broc de
ferro situat sota la pedra i envoltat de formació tosca coberta de
molsa. Un bassal quadrat recull l'aigua que desguassa a través d'un rec
al torrent. Al capdamunt de la font hi trobem una llosa de marbre amb
el nom de la font gravat i repintat de color de verd.Tornem al passeig i el reprenem amb el mateix sentit que dúiem. Ens anem apropant al nucli urbà de Sant Julià de Vilatorta. Al cap d'uns 175 metres arribem a una zona d'esbarjo presidida per la font de Sant Fèlix.
| 11 | 568
m |
41.9226,2.3196Clica per veure'n la ubicació. | Font de Sant
Fèlix |
Es tracta d'una caseta amb teulada a dues vessants que
combina
pedra i obra vista. Dins acull el dipòsit de reserva. Al mig de la
paret frontal hi trobem un registre metàl·lic que dóna accés al seu
interior i al capdamunt una obertura circular per airejar-lo. A sota és
on s'hi ubica la sortida de l'aigua a través d'una aixeta de polsador
collada a un frontal de ciment rematat amb forma arrodonida que
sobresurt lleugerament de la façana principal. L'espai immediat que
queda davant del brollador queda un xic enclotat respecte del parc, amb
dos conjunts d'escales que ens permeten baixar-hi i delimitat per dos
murets enfrontats, un d'ells amb un banc de pedra per seure que el
ressegueix. Entrem plenament al parc de les Set Fonts al mateix temps que ens endinsem en un dels indrets més especials i emblemàtics de Sant Julià de Vilatorta.
Només arribar-hi, veurem a la nostra dreta la font Nova o del Peix i al fons els set brolladors d'aigua que donen nom a aquest bonic indret.
| 12 | 574
m |
41.9218,2.3212Clica per veure'n la ubicació. | Font Nova o del
Peix |
Fou dissenyada per Miquel Pallàs i construïda juntament
amb el Parc
cap a l'any 1933.| 13 | 1h 15' |
4,8 Km |
577
m |
41.9219,2.3218Clica per veure'n la ubicació. | Les Set Fonts |
La font dóna nom al Parc de les Set Fonts, ubicat a la
part més
baixa del poble. Un vell i robust mur fet amb carreus de pedra ben
escairats, d'uns deu metres d'amplada per uns quatre d'alçada, i
rematat per sis merlets o rastells, acull la cisterna de captació i al
mateix temps fa de frontal a la font. A mig metre del terra i alineats
l'un a continuació de l'altre tenim els set brocs de ferro que aboquen
abundant aigua a un bassal allargat que ressegueix tot el mur i després
segueix pel mur que tanca el parc per la banda esquerra. Els brocs són
de metall, tots iguals i representen el cap d'algun animal. A l'extrem
esquerre del mur hi ha el sobreeixidor, darrere d'un enreixat de ferro.
encara que amb unes gotes
en tindries prou
tu que vens assedegat".
Pugem les escales que surten del costat dret de la font que ens aboquen a una plaça. Des d'aquí, davant nostre, arrenca l'estret carrer de la Font que ens porta a la carretera que travessa el nucli urbá, la qual fem a l'esquerra fins que trobem el carrer del Rector Roca que fem a la dreta i ens condueix a la plaça de l'Església.
| 14 | 1h 20' |
5,1 Km |
595
m |
41.9223,2.3245Clica per veure'n la ubicació. | Església de Sant
Julià de Vilatorta |
La primera església parroquial de Sant Julià de la que
es té
constància va ser consagrada pel bisbe Idalguer entre els any 901 i
914, i va ser substituïda per una altra de romànica un segle més tard,
el 1050. D'aquest edifici romànic, construït al segle XI, en resta tant
sols el campanar, la part baixa de l'absis i l'amplit de la nau
central, la resta s'ha vist modificada per les necessitats de culte,
que motivaren successives ampliacions al llarg del temps i que han
desvirtuat en bona mesura la seva estructura romànica, aportant, això
sí, la influència dels corrents posteriors. Si observem l'interior de
l'església a banda i banda de la nau central trobem dos magnífics
retaules. El primer, construït amb les reformes del segle XVII, fou el
retaule del Roser i posteriorment es construí el de Sant Isidre, ambdós
d'estil barroc seguint el model de l'època.El nostre immediat objectiu és conèixer el castell de Bellpuig. De l'església de Sant Julià estant desfem els 250 que ens separen del Parc de les Set Fonts, però un cop aquí no hi entrem. Continuem de dret per l'esplanada que queda al damunt i que també fa d'aparcament. Al final de l'esplanada, deixem a la dreta la glorieta del Parc i seguim 175 metres més fins que enllacem amb la carretera que porta a Vilalleons, la qual creuem i ens fiquem en una urbanització pel carrer del Puig, en lleugera pujada i sentit sud. De seguida girem a l'esquerra pel mateix carrer i 140 metres després mor en una placeta. Aquí arrenca un sender que s'endinsa en el bosc, senyalitzat amb marques blanques i vermelles. Només 35 metres més endavant arribem a una bifurcació; rebutgem el camí que surt per l'esquerra i que també condueix al castell, però nosaltres ens decidim pel brancal de la dreta, enfilant-nos cap al castell, que queda just damunt nostre. Pugem pel mig dels arbres i per damunt de les roques, amb l'ajut d'unes cordes habilitades. La pujada és curta però brusca. Als racons ombrívols, les falgueres i molses creixen entre grans roques de gres. Poc més d'un centenar de metres més amunt ja som a peus del castell, on hi trobem un plafó informatiu. Es troba pràcticament en ruïnes, malgrat que les poques parets que queden en peu són prou imponents.
| 15 | 1h 35' |
6 Km |
626
m |
41.9204,2.3218Clica per veure'n la ubicació. | Castell de
Bellpuig |
El lloc ja està citat l'any 927 en un document on parla de la venda
d'uns terrenys del castell de Sant Llorenç a la parròquia de Sant Julià
de Vilatorta. No hi ha gaires referències per a datar la construcció
original, però l'aparell i estructura constructiva el situen entre els
segles XI i XII, mentre que la volta i una reforma posterior dels murs
s'haurien de datar als segles XII i XIII, amb diverses modificacions,
reconstruccions i afegits més tardans. La baixada del castell no la farem pel camí per on hem vingut. Del costat dret del plafó informatiu engega un sender descendent i arranjat amb esglaons i baranes de fusta, més llarg però molt més còmode que el d'anada.
Inicialment circulem en direcció sud però mica en mica anirem canviant el sentit del nostre caminar i ens adreçarem al nord, envoltant el castell. Veiem a l'esquerra altres ruïnes pertanyents al castell. El recorregut és una agradable passejada entre alzines, roures i boix grèvols, que amb el temps han ocupat les antigues feixes de conreu del castell. Quan portem caminant uns 200 metres des del castell arribem a una bifurcació; ambdues opcions ens durien al mateix lloc, però ens decantem pel brancal descendent de la dreta, que poc més d'una cinquantena de metres més avall ens aboca a una petita zona d'esbarjo presidida per la font d'en Pau.
| 16 | 1h 40' |
6,3 Km |
591
m |
41.9211,2.3220Clica per veure'n la ubicació. | Font d'en Pau |
Font d'aigua de xarxa. Aquest acollidor racó dins el bosc va ser
condicionat en memòria d'un veí de Sant Julià de Vilatorta de nom Pau.
Disposa de taules i bancs per fer-hi una agradable estada. La font
queda aixoplugada sota una petita balma de roca. És formada per un sol
bloc de pedra tallada de forma rectangular i disposat transversalment,
al mig del qual hi ha l'aixeta de polsador per on brolla l'aigua que
cau a una pica quadrada de pedra picada amb el cos semicircular. Cal
destacar el rètol amb el nom de la font; una planxa rectangular de
ferro amb les lletres tallades amb làser i col·locat damunt la font,
per sota de la roca que la cobreix.Deixem la font a l'esquerra i pugem uns metres per un caminet que ens porta, 20 metres més amunt, a enllaçar amb un altre que fem a la dreta. 75 metres després defugim el corriol que per l'esquerra puja al castell (per on ens hi hem atansat nosaltres a l'anada) i continuem 35 metres fins que sortim a la placeta asfaltada del final del carrer del Puig. Seguim el carrer 200 metres i anem a parar de nou a la carretera de Vilalleons; a la dreta tornaríem al nucli urbà de Sant Julià, nosaltres prenem la carretera a l'esquerra. 150 metres després l'abandonem i girem a la dreta, ficant-nos dins el polígon industrial. Resseguim pel carrer de la Quintana, entre naus industrials que ens queden a l'esquerra i camps de conreu a la dreta. Al cap de 275 metres rebutgem un carrer a l'esquerra i continuem de front, alhora que s'acaba l'asfalt i esdevé una pista de terra. En aquest punt es troba la franja imaginària que separa els termes municipals de Sant Julià i Calldetenes. Mantenim la mateixa direcció, oest. Ara circulem pel pla de la Quintana, entremig de camps. Se'ns brinden bones vistes.
Uns 400 metres de caminar per aquesta pista arribem a la casa del Tei que ens queda a l'esquerra, d'estil tradicional però construïda el 1970. Aquí abandonem la pista que dúiem i en prenem una altra que arrenca per la dreta en sentit més aviat nord. Després de 425 metres som davant de l'accés a la casa anomenada Font del Vern que tenim a la dreta. A l'esquerra ens queda una mena de gran dipòsit ensorrat del qual surt un bon doll d'aigua que alimenta la riera que hi ha al costat. Malgrat que al web de l'Ajuntament de Calldetenes se'n parla de la font del Vern, no he estat capaç d'aplegar més informació, desconec si queda dins de propietat privada o bé està canalitzada. Si algú disposa de més informació l'hi estaré agraït m'ho faci saber.
Deixem doncs la casa Font del Vern a la dreta i continuem pel mateix camí que dúiem. Al cap de poc més d'un centenar de metres ens desviem un moment a la dreta per visitar un refugi antiaeri. El camí carreter passa a frec d'una granja. Només 200 metres més tard, just quan el camí gira envers la dreta, trobem el refugi de la Font del Vern (41.9241,2.3097)Clica per veure'n la ubicació. .
Es tracta d'un petit refugi antiaeri de la guerra civil, fet amb
maons vistos. Es pot accedir al seu interior, el qual no fa menys d'un
metre d'amplada i té forma de U, amb dues boques; una per entrar i
l'altra per sortir. És bastit tot ell amb volta catalana.Reculem els 200 metres que ens separen del camí que hem abandonat fa un moment i que reprenem a la dreta. Uns 175 metres després rebutgem un camí que se'n va per l'esquerra al mateix temps que descrivim un revolt a la dreta. Veiem a la llunyania la silueta de l'església de Sant Martí de Riudeperes.
125 metres més endavant defugim un camí que surt per la dreta (és el que hem agafat per anar a la font Vermella), tot seguit passem a frec del molí del Nadal que ja coneixem i a continuació som davant la portalada del mas del Nadal, coneguda també. Nosaltres abandonem l'ample vial i trenquem a l'esquerra pel sender que circula en paral·lel al torrent de Sant Martí.
A partir d'aquí només ens queda tornar al punt d'inici resseguint la Ruta dels Molins en sentit contrari al que hem fet a l'anada. Són uns dos quilòmetres i mig fins la plaça Vella de Calldetenes.
| F | 3h |
11,1 Km |
488
m |
41.9258,2.2837Clica per veure'n la ubicació. | Plaça Vella
(Calldetenes) |
Inici i final del recorregut.