Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-257 (Vallès Occidental)

Itinerari:

0 0h
0 Km
321 m
41.6399,1.9114Clica per veure'n la ubicació. Aparcament de l'Església Vella (Rellinars)

Estem situats a l'aparcament de l'església Vella, un gran crist de ferro ens dóna la benvinguda. Aprofitem per visitar l'església.



1


322 m
41.6399,1.9117Clica per veure'n la ubicació. Església Vella de Sant Pere i Sant Fermí
És possible que en aquest mateix indret hi hagués hagut una primera construcció d'època romana. La primera església va ser construïda al segle X i està documentada des de l'any 951. Cap als inicis del segle XI es degué construir la segona nau, situada al nord de l'antiga, de la qual es conserven uns capitells al Museu de Terrassa. Aquesta nau va ser refeta i engrandida durant el segle XII. Molt més tard, cap al segle XVII o XVIII, es va tornar a modificar, es sobrealçà la coberta, es substituí l'absis per un de rectangular i es va construir el campanar d'espadanya. Pel que fa a la nau preromànica, va ser convertida en sagristia, i es la que es conserva en millor estat. És de planta rectangular, amb fals transsepte, i està coberta amb volta de canó. Pel que fa a la nau del segle XII, està pràcticament esfondrada i només es conserva la capçalera moderna. D'aquesta església provenen unes pintures murals romàniques, força desgastades, i una ara d'època romana, tot plegat conservat al Museu de Terrassa.


Comencem a caminar per la pista cimentada en sentit contrari al que hem vingut, cap a la riera. Deixem l'església a la dreta i el cementiri a l'esquerra. Al cap d'uns 75 metres, a l'altra banda de la riera, ens queda La Fàbrica, així coneguda a Rellinars (41.6390,1.9126)Clica per veure'n la ubicació. .

Es tracta d'una antiga fàbrica tèxtil formada per diverses naus construïdes i ampliades al llarg del segle XIX. Del segle anterior és el molí hidràulic que aprofitava l'aigua de la font i de la bassa i que encara conserva la gran sínia o roda vertical de pales que servia de força motriu per fer treballar els telers.












Just en aquest punt trobem una bigueta informativa indicant-nos que per l'esquerra engeguen els senders SL-C55 i GR-5.

El sender SL-C55 recorre bona part dels atractius naturals i arqueològics del voltant de la riera de Rellinars: balmes, barraques, ombrívols boscos, abundants fonts, camps conreats i la riera plena de gorgs.














Així doncs abandonem l'asfalt i prenem la pista forestal de terra que surt per l'esquerra en lleugera pujada i direcció més aviat sud. Immediatament passem per sota una canonada que porta l’aigua a la Fàbrica. Al cap d'uns 50 metres defugim un camí a la dreta i un centenar de metres més endavant abandonem la pista que se'n va per l'esquerra cap a les Cases (per on tornarem després) seguint el GR, nosaltres trenquem a la dreta seguint els senyals que ens indiquen la balma de l'Andaló i Les Fonts de Rellinars.




El bonic corriol circula per dins el bosc, un xic enlairat sobre la riera de Rellinars que portem a la dreta. A pocs metres travessem un regueró per on s'escola l'aigua; és una surgència natural (41.6373,1.9137)Clica per veure'n la ubicació. que mena del terra. Em consta que en aquesta zona hi ha la font del Pastor, però no la vam saber trobar.




Continuem pel corriol que està ben fresat, en lleugera pujada i en paral·lel amb la riera que ens acompanya a baix a la dreta. Uns 200 metres més endavant travessem un curiós pont de pedra que salva un torrent secundari (41.6373,1.9161)Clica per veure'n la ubicació. .




Un cop a l'altra banda del pont sortim del bosc i entrem en una zona oberta on a mà esquerra hauríem de trobar la font Noial, però res de res. Passem a frec d'uns horts que deixem a l'esquerra i tot seguit som en una cruïlla amb un pal informatiu. Aquí ens desviem provisionalment a l'esquerra i seguim les traces que ens assenyalen la balma de l'Andaló que ens resta a escassos cent metres muntanya amunt.


2
15'
0,8 Km
343 m
41.6379,1.9167Clica per veure'n la ubicació. Balma de l'Andaló
Us resumeixo l'entrada que va fer en Josep Mauri al seu bloc Indrets Oblidats el març de 2013:
"Situada just al revolt de l'eixut torrent del Vetllador, la pista per cotxes que accedeix a les Fonts de Rellinars passa tot just per sobre, uns metres pel damunt del sostre de la balma.
Sembla ser que va ser el pagès anomenat Andaló que hi ha originat el nom de la contrada. A diferència d'altres balmes obrades, aquesta sembla ser que mai havia estat utilitzada com a habitatge habitual, més aviat com a magatzem i com a refugi. Durant la guerra civil (1939) hi ha la certesa que va servir d'aixopluc a gent del poble per evitar que els nacionals els trobessin quan van arribar a la població. La seva grandària és certament suficient per allotjar a nombroses persones en cas de necessitat, però el sostre en algun punt és baix i no permet estar dempeus dins de bona part de la balma".


Retornem al camí i el reprenem a l'esquerra, en direcció sud-est. De seguida ens fiquem de nou dins el bosc. El camí transcorre planerament pel costat d'una sèquia d'aigua que ens acompanya a l'esquerra, a sota a la dreta portem la riera de Rellinars.




Encara no 300 metres més tard el camí ens aboca a les Fonts de Rellinars, un indret de lleure amb un seguit de boniques fonts.


3
25'
1,2 Km
344 m
41.6357,1.9193Clica per veure'n la ubicació. Les Fonts de Rellinars
El conjunt es troba en una terrassa allargada i enlairada respecte la riera, protegida d'aquesta per una barana de ferro. Disposa de quatre taules amb bancs de fusta. A l'extrem oposat, sota un marge rocallós, se situen les fonts i enmig una sèquia coberta que recull les aigües i se les enduu cap avall.
Al marge és on hi trobem els cinc brolladors, alineats a uns tres metres l'un de l'altre, tots de pedra lligada i amb un sistema de brocs diversos: El de més a l'esquerra consta de dos brocs que aboquen l'aigua directament a la sèquia a través d'un forat semicircular practicat a la seva coberta. El segon brolla per tres brocs, l'aigua cau a un bassal semicircular i d'aquí s'escola per sis forats per desguassar finalment a la sèquia. L'aigua del següent regalima per les pedres, cau al terra i s'escola fins el rec. El quart recull l'aigua en un bassal estret i allargat, després vessa al terra a través d'un broc de pedra erosionada i ple de molsa. L'últim raja per un únic broc i omple una petita pica rectangular.
El paratge és ben bonic i agradable. És habitual apropar-s'hi tot passejant des del poble per gaudir de la fresca. Si s'ensopega la visita després d'un període de pluges, la quantitat d'aigua de les surgències sorprèn positivament al visitant. La proximitat amb la pista principal fa que molta gent s'apropi amb el seu vehicle i carregui garrafes per a ús domèstic.













Al final de la terrassa continua un caminet en direcció sud que un centenar de metres més enllà, després de pujar un talús, ens porta a una pista forestal que ens talla i que fem a la dreta. Aquí sembla ser que hi ha d'haver la font Falsa de Rellinars, però tampoc la trobem. Continuem per la pista que transcorre en direcció més aviat sud, en paral·lel a la riera que ens queda a la dreta. 175 metres després la pista es bifurca; nosaltres prenem el brancal de la dreta que baixa a buscar la riera. A pocs metres a la dreta veiem la presa de Rellinars (41.6331,1.9200)Clica per veure'n la ubicació. .




Un centenar de metres aigües amunt de la presa hi ha un gual que ens permet creuar la riera, i encara més si baixa tant eixuta com avui. Un cop a l'altra banda, ens enfilem per la muntanya en direcció nord-est per cercar el camí que en aquest punt queda una mica desdibuixat però una bigueta informativa de fusta més amunt ens assenyala la font de Carlets, el nostre immediat objectiu. A partir de la bigueta el camí està ben marcat i circula resseguint la riera que ens queda bastant per sota a l'esquerra. La riera va formant meandres i anem guanyant alçada poc a poc. Quan portem mig quilòmetres des de que hem deixat la presa enrere, sortim a un espai obert; a sota a l'esquerra tenim una bona perspectiva de la riera de Rellinars.




Pocs metres a la dreta ens queda una ampla pista forestal, ens hi dirigim de dret. Un cop som a la pista, rebutgem de prendre-la a la dreta per que ens duria a la carretera B-122, nosaltres l'agafem a l'esquerra, en direcció nord-est. Al cap d'uns 125 metres descrivim un revolt a la dreta, a la meitat del qual defugim un camí a l'esquerra que baixa a buscar la riera. Tot just hem sortit del revolt i abans d'arribar a un gual que travessa la riera, abandonem la pista i trenquem a l'esquerra, creuant la riera. Un cop a l'altra banda passem per damunt d'unes roques i només 40 metres més enllà, una mica a l'esquerra, trobem la font de Carlets que ens espera sota una paret rocallosa.


4
45'
2,4 Km
387 m
41.6332,1.9284Clica per veure'n la ubicació. Font de Carlets
Una de les fonts més conegudes de la contrada, està assenyalada a peu de la carretera B-122 i també al llarg d'un camí que surt de les emblemàtiques Fonts de Rellinars. L'abundós cabal d'aigua surt per les escletxes de la roca a la paret d'un petit cingle i es recull en una cavitat o pica natural. Després raja per un broc de ferro i cau a un rec per desguassar a la riera. Damunt del brollador hi trobem una petita llosa vermellosa collada a la roca amb el nom de la font pintat en lletres verdes. Des de sempre ha sigut un lloc de reunió de la gent, per menjar o per omplir garrafes de la seva apreciada aigua.






















Tornem a la pista que reprenem a l'esquerra. Immediatament arribem a un gual de la riera i la travessem gairebé sense adonar-nos, doncs avui baixa pràcticament eixuta. Continuem per la pista que ara circula en direcció sud-est i amb la riera a la dreta. Hem d'estar a l'aguait, doncs uns 175 metres més endavant trobarem, a peu de camí i a mà dreta, un pilonet de pedres. Al seu costat engega un corriol descendent que baixa a buscar la riera. Un cop siguem a la riera, sense creuar-la, cal remuntar-la només uns 10 metres fins que trobem l'amagada font dels Llaminers.


5
50'
2,6 Km
392 m
41.6318,1.9305Clica per veure'n la ubicació. Font dels Llaminers
Es tracta d'una senzilla font que només raja en episodis molt humits. Consta d'un petit frontal arrebossat adossat al marge amb un curt broc de ferro envoltat de formació tosca. Al seu damunt hi ha una pedra rogenca amb el nom de la font pintat en lletres negres.
Estigué desapareguda durant molts anys, fins que es localitzà i fou reconstruïda l'any 1993. La riuada del mes d'octubre de l'any següent l'arrasà, i fou de nou senyalitzada l'any 1995. El nom de la font ens remet als anys trenta, quan un grup de caçadors de Terrassa es reunia per menjar prop d'un broll d'aigua i tenien per costum acabar l'àpat amb pastissos i llaminadures.



















Pugem de nou a la pista i la reprenem tal com l'havíem deixat, a la dreta. Tot seguit descrivim un revolt a l'esquerra al mateix temps que abandonem definitivament la riera de Rellinars que ens ha acompanyat des del començament, també defugim el trencall de la dreta que duu en 700 metres a la font del Conill. Continuem per la pista en direcció nord i lleugera pujada, cap a les Boades. Uns 200 metres més amunt la pista es bifurca; obviem el brancal de l'esquerra que d'aquí una estona reprendrem i fem a la dreta. Només una seixantena de metres més endavant travessem el torrent de la Saiola alhora que entrem en una corba a la dreta. Uns 50 metres després d'haver creuat el torrent i abans de sortir del tot de la corba, cal trencar a l'esquerra per un corriol que es fica dins el bosc i que en 40 metres ens aboca al torrent. A l'altra banda ja veiem la curiosa font del Trull.


6
55'
3,2 Km
411 m
41.6346,1.9344Clica per veure'n la ubicació. Font del Trull
Bonica font temporal, molt ben integrada al marge de la muntanya, tant sols es veu la paret frontal de pedra, per sobre és coberta per terra i vegetació. La cisterna de captació queda sota una volta obrada en pedra, oberta per la cara frontal. Quan raja, ho fa per un broc de ferro que surt de la part baixa, tapat amb un pal de fusta per tal d'aprofitar al màxim el poc cabal d'aigua de que disposa. Al costat esquerre hi ha una allargada llosa de color terrós amb el nom de la font gravat i una simpàtica flor blanca en un extrem.
Aquesta font desaparegué durant les inundacions de l'any 1962 i fou redescoberta i reconstruïda l'any 1995. Hom creu que es tracta d'una font feta pels carboners per tal de tenir aigua en època de sequera, i el nom li vindria determinat per la seva forma.


Des d'aquí seguim la llera del torrent una cinquantena de metres amunt fins que trobem a mà esquerra un gran pi i un corriolet que surt del seu darrere. Seguim el corriol que puja en direcció est durant uns 70 metres fins trobar la font de la Pedregosa i al seu costat l'avenc homònim.


7
1h
3,3 Km
425 m
41.6344,1.9354Clica per veure'n la ubicació. Font de la Pedregosa
La font no deixa de ser un pou al costat de l'avenc. El pou fa metre i mig de diàmetre per uns sis o set de fondària. Hi ha una cordeta lligada al capdamunt, suposem que per fer-la servir per recollir aigua en èpoques humides. Aquesta surgència només brolla quan les pluges han estat molt continuades. El seu cabal es abundós però dura pocs dies.












Al costat dret hi ha l'avenc.




Desfem els prop de 250 metres que ens separen de la cruïlla de la pista principal, la qual reprenem a la dreta en lleugera pujada i direcció nord. 250 metres més amunt cal trencar provisionalment a la dreta per un caminet descendent que marxa en sentit nord/nord-est (paral·lel a la pista) i va a buscar el torrent de la Barbotera, el qual assolim un centenar de metres més enllà. Un cop siguem al torrent cal travessar-lo i pujar un petit talús que ens duu a un racó ombrívol on hi trobem la font de la Barbotera.


8
1h 10'
4 Km
426 m
41.6370,1.9352Clica per veure'n la ubicació. Font de la Barbotera
La font es troba a l'interior d'una petita cova. Es tracta d'una surgència intermitent, penetrable pocs metres.
Passa moltes temporades seca, però després d'una època d'intenses pluges, treu una gran quantitat d'aigua a forta pressió. De totes les fonts intermitents de la contrada, la Barbotera és la que pot aconseguir un cabal més abundant (227 l/s) després només de la Saiola (360 l/s).









Reculem els prop de 100 metres que ens separen de la pista i la reprenem a la dreta, en pujada. Sense cap més al·licient en aquest tram que veure de tant en tant com emergeix el Castell de Bocs, després d'uns 800 metres i un parell de llaçades, passem a frec de les Boades Velles, que son les restes d'un edifici del segle XII i d'una casa que hi ha al costat amb un bonic rellotge de sol a la façana.




Tot seguit deixem la casa a l'esquerra i descrivim un revolt pronunciat a l'esquerra des d'on podem veure de ben a prop el Castell de Bocs. Al costat mateix ens queden les restes de l'edifici del segle XII del qual parlava fa un moment.




Si ens apropem una mica més se'ns brinda una imatge del Castell de Bocs però ara amb el Paller de Tot l'Any a la llunyania.




Continuem pista amunt. Uns 150 metres després som sota la de les Boades. A ponent se'ns obren àmplies vistes de Montserrat i de les Cases.




Al cap de només una mica més d'un centenar de metres arribem a una intersecció de camins. Des d'aquí tenim una millor perspectiva de la casa de les Boades (41.6411,1.9346)Clica per veure'n la ubicació. , un gran mas en molt bon estat de conservació.

Aquí se situa la primera referència històrica de Rellinars, quan l'any 1118 aquest mas era conegut com Vacarisses i el senyor de Montcada va fer donació d'unes terres a Carbonell de Castellet. Es conserva una bona part de l'era amb les seves rajoles originals. Una d'elles, d'un conjunt de més petites, porta la data de 1655. Més avall encara queden les restes de la masia original del segle XII.









A l'est també tenim en primer pla el Castell de Bocs i més a l'esquerra el Roc del Duc.




Situats doncs a la cruïlla de camins tal com hi hem arribat; a la dreta aniríem a pujar al Castell de Bocs, nosaltres prenem un ample vial a l'esquerra al mateix temps que enllacem amb el GR-5 provinent de Sant Llorenç Savall. Una estaca de ferro amb les franges blanques i vermelles així ens ho assenyala.

El GR-5, amb una distància de 202 Km, és conegut com el sender dels Miradors. Neix a Sitges, s'endinsa al Parc Natural del Garraf, després baixa al Penedès i comença a pujar a Montserrat. A continuació travessa el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac, baixa a Aiguafreda i s'endinsa al Parc Natural del Montseny. Un cop travessat aquest massís, el sender arriba a Sant Celoni i torna a pujar al Parc Natural del Montnegre-Corredor, que cal travessar per arribar a Canet de Mar.
Aquest tram correspon a l'etapa 6, que travessa d'oest a est el Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l'Obac amb els seus boscos de velles alzines i el vermell del conglomerat característic de la zona. Durant l'itinerari es gaudeix d'excel·lents paisatges amb les impressionants figures del Montcau, d'una banda, i Montserrat, de l'altra.


Ho fem en lleugera baixada i mantenint la direcció que dúiem, nord. Al cap d'uns 250 metres arribem a un encreuament de camins. Davant nostre tenim una gran bassa coberta de pedra que ara fa les funcions de dipòsit, amb un registre metàl·lic a la part baixa. Rebutgem de moment el camí que baixa per l'esquerra i seguim el caminet que surt d'enfront pel costat de la bassa. A l'acabar-se la bassa ens apareix la font de les Boades.


9
1h 35'
5,4 Km
507 m
41.6443,1.9356Clica per veure'n la ubicació. Font de les Boades
La font és una construcció obrada en pedra que en el seu interior, sota una volta, acull la cisterna de captació. Si raja, podrem veure com l'aigua cau per una formació tosca i omple el dipòsit.
Malauradament, el seu exterior està ple de tubs i canonades de plàstic. Tot i així es manté la vella pedra amb dues regates per on brollava l'aigua antigament i també es conserva a sota una petita pica que la recollia. Al costat hi tenim actualment un broc de ferro per on brolla l'aigua actualment, només a vegades. Aquesta aigua no ve del dipòsit de reserva on està collat el petit broc, sinó que prové directament de la mina que queda a només una vintena de metres torrent amunt. Una mànega de plàstic condueix l'aigua.


















Tornem a la part de baix de la bassa, on hi ha l'encreuament de camins. Aquí obviem el camí que marxa d'enfront que és per on hem vingut i prenem el que surt per la dreta, per unes escales que ens baixen al torrent d'en Roca, el qual travessem. A l'esquerra deixem un vell safareig i també trobem una bigueta amb els senyals blancs i vermells que ens acompanyaran la resta de recorregut. Inicialment caminem per un estret corriol que circula per dins el bosc en direcció ponent. De mica en mica però ens anirem adreçant al sud-oest. De tant en tant se'ns obren vistes a l'esquerra on ens apareix el Castell de Bocs i el mas de les Boades.




Quan portem uns 750 metres des de que hem deixat enrere l'última font sortim del bosc i se'ns brinda una panoràmica de Montserrat i de Les Cases (41.6412,1.9289), uns edificis enrunats que ens parlen de l'abandó de la vida rural.

Consta que aquestes cases ja es dedicaven al conreu de la vinya el 1478. La decadència es devia produir a partir de la dècada de 1870 quan la fil·loxera es va estendre a tot Catalunya.



El camí ens aboca a les runes al mateix temps que enllacem a l'esquerra amb una ampla pista forestal. Just darrere la construcció, on es troba un pal elèctric, arrenquen dos camins; el de l'esquerra ens duria a la font de les Cases, però malauradament anem curts de temps, ho deixarem pendent per una altra ocasió. Continuem en lleugera davallada seguint el GR en direcció sud-oest per l'ample camí anomenat de les Cases. Algun tram el trobem molt erosionat i en alguna ocasió ens regala unes bones vistes de Montserrat.




La pista és còmode de fer, malgrat un xic ensopida. Anirem trobant dreceres als nombrosos revolts senyalitzats amb marques vermelles i blanques, les seguirem sempre. Finalment, quilòmetre i mig més avall, enllacem amb la pista inicial del nostre itinerari que fem a la dreta i ens conduirà en no res al punt de partida.


F 2h 10'
7,9 Km
321 m
41.6399,1.9114Clica per veure'n la ubicació. Aparcament de l'Església Vella (Rellinars)

Inici i final de l'excursió.