Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-258 (Vallès Occidental)

Itinerari:

0 0h
0 Km
635 m
41.6331,2.0033Clica per veure'n la ubicació. Aparcament de Can Robert (Matadepera)

Estem situats a l'aparcament de Can Robert, habilitat pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, punt de partida de diferents excursions, però majoritàriament a La Mola, igual que farem nosaltres. En un extrem de l'aparcament disposem d'un plafó informatiu, just on encetem la caminada. Comencem seguint els senyals verds i blancs corresponents al sender local SL-C-50.

El sender SL-C-50 és un itinerari local que transita majoritàriament pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac; comença a l'aparcament de Can Robert, ressegueix la pista forestal que porta a Can Pobla, enllaça amb el Camí dels Monjos des d'on s'enfila fins assolir la Mola. Des del cim continua en direcció nord-oest, passa a frec del Morral del Drac i baixa de cap per la Canal de l'Abella a buscar de nou la pista forestal de Can Pobla a Can Robert per tancar el recorregut.


Ho fem per un caminet ben arranjat que s'endinsa en el bosc en sentit nord-est. Deixem a l'esquerra una gran bassa de reg, passem pel costat d'una bonica zona rocallosa i abans d'un centenar de metres des del començament anem a parar a una pista forestal que ens talla; a l'esquerra la pista puja a Can Pobla però està barrada al pas de vehicles no autoritzats, a baix a mà dreta ens queda l'enrunada masia de Can Robert (41.6332,2.0047)Clica per veure'n la ubicació. , la qual dóna nom a l'entorn.

L'enrunada masia és situada al camí que puja cap a la Mola. És una masia tradicional, de dues plantes amb teulada a dues aigües, tancada amb un mur. A la façana principal presenta portal adovellat i finestres de llinda recta, una d'elles decorada. Al costat de la masia hi ha restes d'un trull d'oli, un forn de calç, dipòsits i altres elements de pagès. La masia està documentada amb aquest nom del segle XVIII, però és probable l'existència d'un assentament anterior, d'època medieval.





A l'altra banda de la pista tal com hi hem arribat arrenca el corriol per on farem drecera, però abans ens fiquem dins el bosc a mà esquerra per conèixer la vella i eixuta font de Can Robert, visible des del camí i que ens queda a només 10 metres per sota la pista.


1

650 m
41.6336,2.0041Clica per veure'n la ubicació. Font de Can Robert
Es tracta d'una construcció feta d'obra vista per la part baixa i d'obra rematada amb ciment a la part alta. És de base quadrada, fa mig metre de base per metre i mig d'alçada i està coronada per una llosa que sobresurt de les parets amb pedres al damunt formant una muntanyeta. En una de les cares hi trobem el registre metàl·lic que dóna accés al seu interior, on s'hi ubica el dipòsit de captació. La font no disposa de broc ni pica ni bassal, tant sols un forat a l'esquerra del registre per on deu rajar l'aigua si el dipòsit arriba a omplir-se.








Pugem de nou a la pista, la travessem i continuem pel corriol que arrenca a l'altra banda, seguint la direcció d'un pal indicador que ens assenyala La Mola pel sender SL-C-50. És una drecera costeruda que s'endinsa en el bosc però ens estalvia un trosset de pista. Al cap d'escassos 175 metres ens trobem amb les tombes de Can Robert (41.6347,2.0059)Clica per veure'n la ubicació. , protegides per unes baranes de fusta.

Cinc sepultures amb cinc lloses que demostren l'existència d'una necròpolis alt medieval i que fan pensar en un assentament anterior a la masia de Can Robert, documentada el segle XVIII.

















Una cinquantena de metres un cop passades les tombes s'acaba la drecera i som de nou a la pista principal, concretament en un pronunciat revolt d'aquesta. Des d'aquí prenem una altra drecera que surt a mà dreta en direcció nord-est. Tornem a guanyar recorregut a la pista que s'enfila força per un terreny rocallós que ens durà, 150 metres més amunt, de nou a la pista forestal de Can Pobla, que seguim a la dreta, planerament. De seguida trobem un pal indicador que ens assenyala un trencall a l'esquerra que puja a La Mola pel camí de la Canal de l'Abella, passant a prop del Morral del Drac (és el camí que farem a la tornada).




Nosaltres rebutgem el trencall i continuem per la pista. 350 metres més endavant la pujada augmenta al mateix temps que la pista esdevé formigonada però només un centenar de metres més endavant s'acaba el ciment, moment en que la pista fa un gir envers l'esquerra i s'encara al nord. En aquest punt tenim una bona panoràmica amb el Cavall Bernat a la llunyania.




Just aquí, abandonem la pista principal juntament amb els senyals del SL-C-50 i trenquem envers l'esquerra per un camí flanquejat al començament per dos pilons de ferro que algun dia van suportar una cadena. El camí, ben fressat, marxa en direcció nord i suau pujada. Inicialment creuem un petit bosc però de seguida esdevé més desforestat alhora que gairebé planer, amb matolls i molta farigola. De tant en tant se'ns obren bones vistes a l'esquerra de Montserrat.




I davant una bona imatge del Bolet i el cingle dels Cavalls.




Quan portem una mica més de 200 metres per aquest camí hauríem de trobar la font de les Feixes de Can Pobla, però res de res, ja és el segon cop que ho intentem sense èxit. Continuem una cinquantena més de metres pel mateix caminet fins que anem a parar a una intersecció de camins; el camí ample que surt per l'esquerra enllaça 250 metres més enllà amb el camí de la Canal de l'Abella, el que surt d'enfront s'enfila cap el Bolet i el Cingle dels Cavalls, nosaltres agafem el camí ample que se'n va per la dreta, inicialment en direcció sud-est i per dins el bosc. Al cap d'uns 175 metres el camí ens fa canviar el sentit del nostre caminar i s'adreça al nord-est, apropant-nos a Can Pobla, la qual ja albirem.




Uns 200 metres després defugim un camí que per la dreta baixa a l'aparcament de Can Pobla i uns altres 250 metres més som a Can Pobla. Tingueu en compte que tot i que Can Pobla queda dins el Parc Natural, és una propietat privada i habitada, cal ser respectuosos i evitar molestar.


2 35'
2 Km
863 m
41.6364,2.0167Clica per veure'n la ubicació. Can Pobla
En aquest indret, sota la muntanya de la Mola, estava ubicada l'església de Sant Esteve de la Vall, documentada des de l'any 972, desapareguda i substituïda per una capella modernista dedicada al mateix sant. També hi havia una masia, esmentada el 1192, que va ser completament reconstruïda l'any 1905 per Antoni de Quadras, 1r comte de Sant Llorenç del Munt, dins d'un estil de caire historicista.








El camí continua passant a frec d'uns edificis que pertanyen a la finca i que ens queden a la dreta. Flanquegem una tanca amb un advertiment de que som dins una propietat privada; a mà dreta hi ha el gran casalot d'estil historicista amb la capella de Sant Esteve adossada, a mà esquerra veiem unes canalitzacions que alimenten uns dipòsits i just després, davant de l'entrada de la capella, trobem la font Antiga de Can Pobla.


3

864 m
41.6368,2.0171Clica per veure'n la ubicació. Font Antiga de Can Pobla
Es tracta d'una surgència que ha estat canalitzada mitjançant una petita construcció de forma quadrada que acull la cisterna de captació. És d'obra rematada amb ciment, amb l'any 1993 gravat al capdamunt sobre un pagat de ciment. Malgrat tot, l'aigua vessa per una fissura, forma un petit bassal arran del terra i finalment s'escola camí avall.
Durant els anys 60 del segle passat, l'aleshores propietari de l'extensa finca de Can Pobla, en Josep Maria de Quadras i de Caralt (1925-2013), 3r comte de Sant Llorenç del Munt, va fer construir la Font Nova de Can Pobla, erigida aquesta última uns 400 metres més avall, que s'alimentava mitjançant una canalització des d'aquesta surgència.


Deixem el gran casal, la capella i la font enrere i continuem pel mateix camí en sentit sud. De seguida arribem a una bifurcació; no fem cas del camí que se'n va per la dreta i seguim pel brancal de l'esquerra al mateix temps que ens endinsem en el bosc. Un centenar de metres més endavant flanquegem una tanca, passada la qual sortim a un replà amb una nova bifurcació; rebutgem el camí que baixa per la dreta a buscar l'aparcament i fem a l'esquerra, en lleugera pujada. Al cap d'altres 125 metres el camí es torna a bifurcar; aquí defugim el que descendeix per la dreta i trenquem pel corriol que surt per l'esquerra enfilant-se per un terreny pedregós, seguint un cartell verd que ens indica La Mola.




En no res enllacem amb un camí que ens puja per la dreta, alhora que canviem el sentit del nostre caminar i ens adrecem a l'est per un sender ben arranjat amb esglaons de pedra, recuperant també les traces del sender SL-C-50 que havíem abandonat ja fa estona.

El tram de camí que estem fent ara es coneix a la contrada com Rambla de Dalt, connecta Can Pobla amb el Camí dels Monjos a l'alçada de la Roca del Pi del Vent. Cap a la meitat del segle XX fou promogut el seu arranjament per part d'en Josep Maria de Quadras i de Caralt (1925-2013), 3r comte de Sant Llorenç del Munt i propietari aleshores de l'extensa finca de Can Pobla.










Trobem al mig del camí una pedra batejada amb el nom de Pilón del Fay, a saber el motiu... El camí transcorre per dins el bosc, tot i que de tant en tant se'ns obren vistes a la dreta que ens permeten albirar el nucli de Matadepera i el Cavall Bernat.




Uns 200 metres més enllà de còmode caminar entronquem amb un camí que ens talla amb un pal indicador, és el conegut Camí dels Monjos.

Aquest és un antic camí carener que portava a la Mola passant per Sant Cugat, Sant Quirze, Terrassa i Matadepera, fent un trajecte de 27 quilòmetres. Des de Matadepera, el camí fa el recorregut següent: Can Prat, Torrent del Salt, turó de Calderols, camí Moliner, roca de les Onze Hores, canal dels Monjos, Can Pobla, Hort dels Monjos i la Mola. Actualment disposem d'un sender senyalitzat amb les marques del PR-C-31 que ressegueix aquest vell itinerari.
La llegenda diu que l'abat i els monjos de Sant Llorenç del Munt van demanar permís al bisbe de Barcelona per assentar-se en un altre indret, ja que les terres no eren gens productives i l'aïllament del monestir els feia patir el mal de la tristesa. El bisbe els va deixar marxar sempre i quant respectessin un mandat "que caminant sense travessar cap riu, torrent o xaragall, s'establissin allà on millor els anés". Així doncs, emprengueren el camí carener que els portà fins a Sant Cugat on veient les terres i l'indret, decidiren aixecar el monestir.


Rebutgem el brancal que per la dreta se'n va a la font Soleia i a Matadepera passant pel Pi del Vent, nosaltres prenem el que surt per l'esquerra en direcció nord-oest i lleugera pujada. El camí és ombrívol i a estones està empedrat i amb esglaons que ens faciliten el caminar.




Una mica més d'un centenar de metres som al costat d'un magnífic mirador natural que ens regala unes excel·lents vistes de la vall.




Continuem guanyant alçada, sempre acompanyats d'un o altre. M'atreviria a dir que és un dels camins més transitats de Catalunya, la seva proximitat a l'àrea metropolitana i el fàcil accés fan que sigui molt freqüentat. Malgrat tot, té força encant.




Mica en mica ens apropem al cim. Comencem a veure el monestir.




De tant en tant se'ns obren vistes a la dreta que ens permeten veure els Pirineus nevats.




Quant portem uns 700 metres per aquest bonic camí deixem a la dreta un trencall descendent que baixa a la font del Saüc i tot seguit descrivim un pronunciat revolt a l'esquerra que ens fa canviar el sentit que dúiem i encarar-nos al sud. Després d'un centenar de metres de constant pujada pels esglaons rocallosos el camí gira envers la dreta alhora que sortim de l'alzinar i arribem a dalt a la plana de La Mola. El camí, per pedra nua i minsa vegetació ens aboca en només 250 metres al monestir, al capdamunt de la Mola.


4 1h 5'
3,7 Km
1.102m
41.6411,2.0184Clica per veure'n la ubicació. La Mola
La Mola, amb els seus 1.102 metres d'altitud, és el punt culminant del massís de Sant Llorenç del Munt i també del Vallès Occidental. Al cim s'hi troba el Monestir romànic de Sant Llorenç del Munt. Està situat dins la Serralada Prelitoral entre la riera de les Arenes i el riu Ripoll, dintre del terme municipal de Matadepera i del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Separa les conques del Llobregat i el Besòs.
Format per conglomerats, presenta un relleu característic format per una successió de cingles combinats amb franges de relleu més suau que corresponen a una alternança de capes de sediments amb diferent resistència a l'erosió. Les capes dures s'erosionen més lentament i en el seu retrocés poden deixar testimonis en forma de monòlits com el Cavall Bernat o la Castellassa de Can Torres, visibles des de bona part de la plana vallesana, i el conegut com a cova del Drac. Com a tot el massís, les coves i avencs són habituals (cova del Manel, cova del Frare, avenc de Can Pobla).
Al cim hi ha una bonica taula d'orientació geogràfica, que identifica els elements del paisatge que són visibles. La primera de les taules va ser col·locada l'any 1959, amb una completa renovació l'any 2009.


5  

1.102m
41.6412,2.0180Clica per veure'n la ubicació. Monestir de Sant Llorenç del Munt
Està situat al cim de la Mola, a uns 1.102 metres d'alçada. Des de mitjan segle X hi ha documentada una església en aquest indret, fundada, segons la tradició, pels monjos de Sant Cugat del Vallès. El monestir es va fundar cap a l'any 985 i el 1013 es va refundar com a abadia benedictina independent. L'edifici actual va ser construït en temps de l'abat Odaguer, cap a mitjan segle XI. A partir del segle XII va tornar a dependre de Sant Cugat. Va deixar de tenir abat propi l'any 1608 i el 1804 va marxar el darrer monjo.
L'església va ser consagrada l'any 1064 i és un dels millors exemples del primer romànic català. Té planta basilical de tres naus capçades amb sengles absis semicirculars ornats exteriorment amb arcuacions i lesenes de tipus llombard, i un creuer amb cimbori de planta octogonal. La coberta de les naus és amb volta de canó i la del cimbori és una cúpula sobre trompes. El campanar, de molt poca alçada, segurament inacabat, és de planta quadrada i està coronat amb uns escalonats de pedra. Al costat del campanar hi ha un atri que deuria pertànyer a les dependències cenobials. La façana principal és d'època tardana, amb un campanar d'espadanya al capdamunt. La porta original no es conserva. Al Museu Episcopal de Vic es conserva un frontal d'altar del segle XII procedent d'aquest temple.

Del costat dret del monestir (nord) arrenca un camí descendent que seguim en direcció nord/nord-oest. Només 200 metres d'haver-lo encetat, trobem una fita que ens recorda que estem seguint el sender SL-C-50, en direcció ara cap a Can Robert. En aquest punt abandonem l'ample vial i trenquem a la dreta, en lleugera baixada, camp a través i direcció nord-est. Quan portem uns 150 metres des de la pista hauríem de trobar un sender molt desdibuixat que arrenca per l'esquerra. Les vistes no desmereixen.




Seguim el sender, primer en sentit nord i de seguida nord-oest. Uns 125 metres més avall ens endinsem al bosc i tot seguit som al començament de la canal de la Font de l'Om, ben ampla al principi. Un pas entre roques i una petita aculada ens permet baixar la canal i situar-nos sota el cingle. Tal com sortim de la canal, a la dreta ens queda una cova i just a l'esquerra la font de l'Om.


6   1h 15'
4,2 Km
992 m
41.6445,2.0171Clica per veure'n la ubicació. Font de l'Om
La seva base és una pica natural, que va ser treballada per ampliar la seva capacitat. S'alimenta de l'aigua que regalima del cingle superior. La font ha estat aprofitada des de fa molt temps.
El seu nom prové d'un gran om que està situat uns pocs metres per sota. L'om va morir fa moltes dècades, fet que confirma la llunyana data de creació de la surgència. De l'arbre només queda una part del tronc.









Pugem els prop de 275 metres que ens separen del camí principal i el reprenem a la dreta alhora que ens fiquem al bosc. El camí està ben marcat, marxa en sentit nord-oest i lleugera baixada. Al cap d'uns 200 metres obviem un caminet que surt per la dreta que porta a la Canal del Mico, al mateix temps que el camí gira envers l'esquerra, en sentit sud-oest. El corriol en aquest tram és molt bonic; ben arranjat, empedrat i amb esglaons de pedra, de forta pendent però.




Pel camí trobem alguna cova.




Descrivim una curta marrada d'un centenar de metres, a la sortida de la qual tornem a quedar adreçats al nord, amb una cinglera que ens apareix davant.




A la dreta veiem emergir per primer cop avui el Morral del Drac.




Mantenim la direcció, passem per terreny rocallós durant uns 250 metres més, fins arribar a un encreuament de camins; rebutgem el que baixa per l'esquerra en direcció a Can Robert que és el que prendrem per fer la tornada definitiva, també defugim el que surt d'enfront cap al coll d'Estenalles, nosaltres agafem una sendera descendent que arrenca per la dreta, cap a Santa Agnès. Anem fent ziga-zagues per un camí amb moderada pendent i ben marcat, amb direcció nord-est al començament. Una mica més d'un centenar de metres després, just al descriure un revolt a l'esquerra, trobem una bigueta informativa i un corriol a la dreta que duu a la font Soleia, el qual obviem i continuem pel més marcat que no para de baixar. Una cinquantena de metres més endavant el camí queda més aviat orientat al nord. Sense deixar de baixar i sempre per dins el bosc anem circulant per la canal de Santa Agnès. 150 metres més avall deixem un caminet descendent a la dreta i seguim de front i planerament una setantena de metres més, fins que el camí ens aboca a l'ermita de Santa Agnès i la seva font. La seva ubicació i el seu estat ruïnós li donen un estrany atractiu.

Entrem al recinte per una portalada de pedra que dóna accés a un pati encerclat. Un cop dins trobem en un extrem una balma, a l'altre l'ermita i entremig una obertura a la roca que es fica en una galeria on hi ha la font.


7
  1h 40'
5,4 Km
828 m
41.6471,2.0160Clica per veure'n la ubicació. Ermita de Santa Agnès
L'ermita de Santa Agnès és una capella construïda sota la roca, prop del monestir de Sant Llorenç del Munt, del qual en depenia. Es troba situada a la Canal de Santa Agnès per la cara nord de la Mola, dins la cova que porta el seu nom. És un dels vestigis arquitectònics al parc de Sant Llorenç del Munt que avui dia perduren. Es troba documentada l'existència de l'ermita des del segle XIV i se sap que varen realitzar-se cerimònies fins entrat el segle XVII. En un passat va ser un convent de dones religioses encara que poc se sap de la congregació a la qual pertanyien. Aquesta capella romànica va ser reconstruïda a l'època gòtica en forma d'una petita nau de volta apuntada que a la part de la capçalera aboca a la roca viva, deixant un espai excavat on hi havia en el seu dia un altar.









8
 

828 m
41.6471,2.0160Clica per veure'n la ubicació. Font de Santa Agnès
La font es troba dins una galeria que queda just al costat de la cambra de l'ermita. Unes basses de formes sinuoses recullen l'aigua que regalima de les parets i el sostre de la cova. Aquestes basses podien haver servit com a safareigs de l'època.
La seva ubicació dins una cova i l'estat ruïnós de l'ermita li donen un estrany atractiu.











Un cop hem donat complida visita a aquest curiós indret, desfem en pujada els últims 400 metres fins situar-nos de nou a la cruïlla de camins. El nostre camí de tornada surt d'enfront però abans ens desviem a la dreta escassos trenta metres per gaudir d'una bona perspectiva del Morral del Drac (41.6458,2.0151)Clica per veure'n la ubicació. que ens queda a tocar.

Una llegenda explica que els moros, derrotats pel comte de Barcelona, per tal de venjar-se, van portar d'Àfrica un drac que van criar a la cova de Santa Agnès. Quan va ser gran espantava tota la comarca i vencia tots els cavallers, fins que el comte s'hi va batre i el va ferir de mort just en aquest lloc anomenat Morral del Drac. El drac va anar a morir a la muntanya del puig de la Creu, al damunt de Castellar del Vallès.



Reculem, baixem a l'encreuament i ara sí emprenem la tornada definitiva. Defugim doncs el brancal de l'esquerra que ens ha dut a Santa Agnès i també el que surt de front per on hem vingut de la Mola. Nosaltres fem a la dreta engegant la baixada per la canal de l'Abella que dóna nom al camí que portem. Ho fem en direcció sud-oest. Uns 150 metres més avall passem a frec d'un petit avenc que ens queda a la dreta i poc després som al costat del Forn de Calç de la Canal de l'Abella (41.6439,2.0129)Clica per veure'n la ubicació. que tenim a baix a l'esquerra.




Anem perdent alçada sense interrupcions per dins el bosc per un corriol ben fressat mantenint la direcció sud-est. De tant en tant se'ns obren vistes a la dreta que ens permeten veure el Morralet de la Mare de Déu.




Quan portem aproximadament uns 800 metres des del forn de calç arribem a una bifurcació amb un pilonet informatiu; el camí que surt per l'esquerra en pujada porta a Can Pobla i segueix cap a La Mola, nosaltres prenem el brancal descendent de la dreta que ens aboca, 250 metres més avall, a la pista forestal de Can Pobla, la qual prenem a la dreta, sense canviar de sentit. A partir d'aquí només ens queda desfer el camí d'anada durant els 600 metres que ens separen de l'aparcament de Can Robert on tenim estacionat el vehicle i on donem per ben finalitzada aquesta caminada.


F 2h 30'
7,6 Km
635 m
41.6331,2.0033Clica per veure'n la ubicació. Aparcament de Can Robert (Matadepera)

Punt de partida i final de l'excursió d'avui.