Itinerari:

0

0h

0 Km

725 m

41.7537,2.3806Clica per veure'n la ubicació.

El Samon (Sant Pere de Vilamajor)

Aquest mas és una bonica casa de pagès en ple funcionament, s'hi manté el darrer ramat de xais del municipi que aprofita les pastures d'aquest vessant sud de la Calma. L'orientació de la casa és poc habitual, doncs la façana principal mira al nord.

Son les vuit del matí d'un rúfol dia de primers de novembre, esperem que no ens plogui. Deixem el mas a sota a l'esquerra i comencem la caminada per la pista que planeja en direcció més aviat sud, fent cas a una bigueta informativa que ens assenyala Santa Susanna i el Polell. De seguida trobem una bifurcació que fem a l'esquerra, mantenint el sentit que dúiem. La tardor forma unes catifes de fulles multicolor.

Prop de mig quilòmetre més endavant entrem en un revolt a l'esquerra al mateix que creuem el sot de la Font Fresca o del Samon, segons quin mapa es miri. Just travessat el torrent, a mà dreta ens queden uns estirats i llargs freixes que delaten el mur que aguanta l'enlairada placeta de la font Fresca del Samon. Per accedir-hi cal engegar per un sender que surt per la dreta i només cinc metres després trenquem a l'esquerra per unes escales de pedra que ens pugen a la font.

1

10'

0,6 Km

760 m

41.7486,2.3776Clica per veure'n la ubicació.

Font Fresca del Samon

El conjunt de la font queda en un petit replà, fresc, ombrívol i enlairat uns 10 metres respecte del camí, amb unes escales de pedra que ens hi atansen amb facilitat. Del marge de la muntanya brolla l'aigua a través d'un bonic broc de pedra i cau a un enreixat de ferro. A banda i banda hi ha dos bancs de pedra per seure que formen angle obert i delimiten l'espai. Al mig de la placeta disposem d'una tauleta de pedra.
Durant l'apogeu de la Renaixença Catalana, va arribar un interès per la natura, la història i la cultura catalanes, aflorant agrupacions excursionistes de caire lúdic i científic. Aquests excursionistes, carregats de mapes, càmeres de fotografiar i quaderns de notes també van arribar fins a Vilamajor. El 1918, en record d'aquella visita, en deixaren la placa de pissarra que diu: MCMVIII – Font Fresca del Samont – Fe – Pàtria – Amor – Catalunya i Avant.
Aquest interès es va encomanar a vilamajorencs i foranis, despertant una fal·lera per fer fontades, trobades i aplecs al voltant de les fonts. A la font Fresca del Samon s'hi reunien cada onze d'agost, després de l'aplec a l'esglesiola de Santa Susanna de Vilamajor, per trobar-s'hi, xerrar, jugar i dinar plegats.
Diuen que a la muntanya del Samon, des de temps immemorials, hi brolla un raig d'aigua fresca. Des de sempre, la seva existència era un secret dels muntaners i la mantenien oculta perquè la calor de l'estiu no la trobés pas. Avui dia encara se'n serveixen els del mas del Samon.

Baixem les escales que ens aboquen al corriol i el seguim a l'esquerra tot remuntant el torrent durant una quarantena de metres. Allà ens espera el salvatgí salt d'aigua del Samon (41.7484,2.3772)Clica per veure'n la ubicació. .

Ara sí retrocedim els poc més de 50 metres que ens separen de la pista principal i la reprenem a la dreta, planerament, en direcció nord-est al començament. De tant en tant se'ns obren vistes a l'esquerra que ens permeten veure el Mas del Samon.

Al cap d'uns 200 metres d'haver deixat la font enrere defugim un camí a la dreta al mateix temps que ens anem encarant al sud-est, 150 metres després arribem a una intersecció; obviem el brancal de la dreta que se'n va cap a Can Villaró i seguim pel de l'esquerra. Guanyem alçada poc a poc, combinant trams de lleugera pujada amb altres de suau pendent. 225 metres més endavant rebutgem una pista descendent que per l'esquerra duu a un veïnat alhora que prenem direcció sud durant prop de 300 metres, fins que travessem el sot del Villaró o de Riu-Seguilla, uns mapes l'anomenen d'una manera i d'altres d'una altra. Un cop travessat aquest darrer i eixut torrent el camí fa un gir envers l'esquerra, recuperant una plàcida però constant pujada. 125 metres després obviem un camí a l'esquerra i 350 metres més enllà sortim a un eixamplament de la pista i encreuament de camins, on hi tenim un pal informatiu.

La pista planera que surt per la dreta ens duria directament al Polell (per on vindrem a la tornada), nosaltres ara prenem el brancal descendent de l'esquerra, assenyalat com a Santa Susanna, el nostre immediat objectiu. Defugim qualsevol camí que ens meni, sempre per la pista més ampla. Uns 450 metres més avall travessem el sot del Saüc, moment en que ens adrecem al sud-est. 250 metres després som en una bifurcació de camins amb una gran bassa de reg davant nostre. Malgrat el dia enteranyinat, tenim una bona vista.

A mà dreta ens queda Mas Joan (41.7417,2.3915)Clica per veure'n la ubicació. .

Masjoan o Mas Joan és una masia documentada el 1730. Ha estat ocupada de forma permanent. Actualment és un equipament del Parc Natural del Montseny. És d'arquitectura modesta. L'estructura original era de la família II, és a dir, planta baixa i pis de només dues crugies amb una coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Les parets són de càrrega de pedra pissarra. No té portals ni finestrals de pedra treballada. A la festa de Santa Susanna, cada 11 d'agost, la masia solia convertir-se en fonda per un dia per tal d'acollir els visitants dels veïnats que s'agrupaven per a celebrar l'aplec.

Em consta que darrere la casa hi ha la font homònima però no veiem ningú per demanar-li permís per entrar a la finca i conèixer-la. Potser en una altra ocasió.

Així doncs continuem pel camí que surt per l'esquerra en baixada. De seguida veiem sobresortir el campanar de l'esglesiola de Santa Susanna de Vilamajor. Ens hi apropem.

2

45'

2,8 Km

751 m

41.7421,2.3926Clica per veure'n la ubicació.

Esglesiola de Santa Susanna

Santa Susanna és una petita església muntanyenca situada a l'extrem nord-est del terme, en el veïnat del mateix nom. Va adquirir la categoria de parròquia durant l'edat mitjana. És comú sentir anomenar-la erròniament ermita, però mai va tenir ermità. L'edifici actual fou edificat el 1683 aprofitant elements de l'edificació primitiva, situada més al nord. Es tracta d'un temple petit de 12x7 metres d'una sola nau amb volta apuntada i campanar quadrat . De la rectoria que es va construir al costat, només en queda alguna resta.
Cada 11 d'agost s'hi celebra un aplec, el qual consta d'una pujada a peu des del poble de Sant Pere de Vilamajor, seguida d'una missa a l'esglesiola al migdia i tot seguit s'hi fa un aperitiu.

Continuem per la pista que surt d'enfront de l'església i que marxa en sentit sud i lleugera baixada. Al cap d'un centenar de metres deixem un camí a l'esquerra i 125 metres després descrivim un revolt a l'esquerra al mateix temps que creuem el sot de Mas Rovira. Doncs a la sortida de la corba cal que abandonem la pista i trenquem a la dreta per un corriol que s'enfila bosc amunt. Després d'una mica més d'un centenar de metres i vàries ziga-zagues anem a parar a una pista ampla que ens talla; és la pista que per la dreta torna a el Samon i que nosaltres fem a l'esquerra, en direcció sud-est, cap a el Polell, que ens resta a no més d'una cinquantena de metres i on trobarem la font homònima.

3

55'

3,2 Km

776 m

41.7393,2.3918Clica per veure'n la ubicació.

Font del Polell

Trobarem aquesta font a l'extrem esquerre de l'actual alberg rural i escola de natura el Polell, al costat d'unes escales que pugen a una terrassa.
La font és part de la tanca de pedra que envolta el recinte. L'aigua brolla per un curt broc de ferro encastat a la tanca i cau a un bassal quadrat arran del terra.
Una inscripció ens recorda que aquest indret i l'escola de natura es van arranjar el 1983.
L'aigua neix una mica més amunt, darrere la finca, i baixa canalitzada pel costat esquerre de la casa.
L'equipament del Polell és de la Diputació de Barcelona, que el té en règim de concessió administrativa.

La tornada la fem íntegrament per la pista forestal, son uns 3,2 quilòmetres.

F

1h 45'

6,5 Km

725 m

41.7537,2.3806Clica per veure'n la ubicació.

El Samon

Inici i final de l'excursió.