Caminada I-268 (Lluçanès i Ripollès)
Itinerari:
| 0 | 0h |
0 Km |
858
m |
42.1188,2.1030Clica per veure'n la ubicació. | Aparcament de
Baix (Alpens) |
Aplacem la visita al poble per la tornada. Sortim de l'aparcament i anem a cercar la carretera que ens resta a només una cinquantena de metres. Un cop a la carretera la prenem a la dreta, en direcció contrària al nucli urbà. Al cap d'una mica més de 150 metres trobarem un trencall a la dreta que ens aboca al cementiri i a la petita capella de Sant Sebastià.
| 1 | 5' |
0,3 Km |
856
m |
42.1175,2.1055Clica per veure'n la ubicació. | Capella de Sant
Sebastià |
Situada en un petit promontori domina la visió del cementiri
municipal situat vessant avall. La capella és una obra popular del
segle XX. La làpida de l'esquerra de la porta diu: "Si vols ser libre
de fam pesta y guerra digas un Pare Nostrea est Sant Sebastian ano
1920". La capella és una obra popular del segle XX. Capella d'una sola
nau amb els murs feta de pedres regulars i teulat a doble vessant, amb
teula àrab. La façana d'entrada presenta sols la porta quasi
rectangular i un ull de bou circular. A l'esquerra de la porta hi ha
una làpida commemorativa. Tornem a la carretera i la reprenem a la dreta. Només cinquanta metres després som davant de la font de l'Ase que ens queda a peu de carretera i a mà esquerra.
| 2 | 860
m |
42.1183,2.1061Clica per veure'n la ubicació. | Font de l'Ase |
Es tracta d'una bassa rectangular, amb tres de les parets d'obra
arrebossada i la quarta de pedra vista; aquesta última és la principal,
més alta que les altres, a dues vessants i amb una refós al mig en
forma d'arc de mig punt emmarcat per maons que acull la imatge d'un
sant protegit darrere d'un vidre. Deixem la font a l'esquerra i continuem pel voral de la carretera durant escassos 150 metres, fins que trobem una pista forestal a l'esquerra amb un pal informatiu que ens anuncia les fonts de la Palmerola i de la Pixarella, els dos nostres immediats objectius.
Així doncs abandonem definitivament l'asfalt i agafem la pista de terra que arrenca per l'esquerra. De seguida som en un encreuament de camins, el collet de la Batallola; defugim tant un camí estret que surt per la dreta com un altre que per l'esquerra s'enfila cap al mirador de la Serra, nosaltres continuem de front per la pista més ampla. Només un centenar de metres després veiem un cartell penjat en un pi que ens queda a la dreta indicant-nos la direcció a seguir per visitar la font de la Pixarella.
Nosaltres no fem cas al cartell, ja coneixerem aquesta font més endavant, ara seguim per la pista principal en direcció al mas Anfruns alhora que ens anem encarant al nord. Anem perdent alçada poc a poc i al cap de mig quilòmetre som davant la font de la Palmerola que ens queda a peu de pista a mà esquerra.
| 3 | 20' |
1,2 Km |
829
m |
42.1228,2.1042Clica per veure'n la ubicació. | Font de la
Palmerola |
Modesta font arrambada al marge, feta amb un muret de pedres
amorterades. Disposa de dues brocades de ferro situades a diferent
alçada. En episodis molt humits l'aigua raja pels dos brocs, però
normalment només ho fa per l'inferior. Un bassal quadrat de pedra arran
del terra recull l'aigua que desguassa per sota del camí. A l'esquerra
de la font tenim una banderola de ferro pintada de color verd amb el
nom de la font, d'iguals característiques que la que trobarem a la
veïna font de la Pixarella.
Deixem la font a l'esquerra i continuem per la pista principal. Només 25 metres després l'abandonem temporalment i trenquem a la dreta per un camí carreter que trobem barrat amb un filat electrificat per protegir els ramats. Obrim el filat, passem i tornem a tancar, cal respectar sempre les portes que trobem. Tot seguit creuem el rec de Matamosses i anem seguint el seu curs en lleugera baixada i direcció sud-est durant uns 400 metres, fins que arribem a una clariana. En aquest punt trobarem a mà dreta un pontet de ferro que salva el torrent i que, un cop a l'altra banda, ens aboca a la font de la Pixarella.
| 4 | 30' |
1,7 Km |
808
m |
42.1203,2.1074Clica per veure'n la ubicació. | Font de la
Pixarella |
La font queda en un petit replà allargat a recer d'una paret
rocallosa, amb una rudimentària barana de ferro que la protegeix del
rec. Disposa de tres brolladors repartits al llarg de la paret i
distants uns set metres entre ells. Potser el principal sigui el de més
a la dreta; aquest és un broc de ferro encastat a la roca a metre i mig
d'alçada i a sota té un petit bassal de pedra que recull l'aigua. Els
altres dos brocs també son de ferro i estan collats a la roca
mitjançant unes pedres amorterades, podem veure els tubs de plàstic que
canalitzen l'aigua. Vista aquesta font reculem els prop de 450 metres que ens separen de la pista principal, la qual reprenem a la dreta, continuant-la tal com l'havíem deixat fa una estona. 75 metres més endavant descrivim un pronunciat revolt a la dreta al mateix temps que creuem el rec de Matamosses i ens encarem a l'est. Acabem de travessar la línia divisòria comarcal, entrem doncs en el municipi de Les Llosses, al Ripollès. Uns 250 metres després el camí ens fa canviar el sentit del nostre caminar i ens adrecem més aviat al nord primer i després al nord-est, serpentejant i guanyant alçada de mica en mica per dins el bosc. Al cap d'uns 350 metres sortim del bosc i som a les envistes del mas Anfruns (42.1257,2.1083)Clica per veure'n la ubicació. que ens apareix enlairat enfront nostre.
La pista continua fins que som davant mateix de la casa, aquí trobem una intersecció de camins; defugim el brancal que surt per la dreta i que porta a Roca Sorrera i al Masot, nosaltres girem a l'esquerra, en sentit ponent i envoltant la casa que ens queda a l'esquerra. Un centenar de metres després d'haver deixat enrere l'última construcció del mas passem a frec d'una bassa de rec.
De seguida el camí s'estreny i 150 metres més endavant arribem a una bifurcació; rebutgem el camí ascendent que arrenca per la dreta enfilant-se cap al collet del Perer, nosaltres prenem el brancal de l'esquerra. Just començar el nou camí, a mà dreta, ens queda la font del Jepet (42.1270,2.1054)Clica per veure'n la ubicació. , malgrat que està canalitzada. Podem veure una basseta plena d'aigua i un tub de plàstic que surt del marge i canalitza l'aigua.
El camí està ben fressat i fàcil de seguir, agraït també doncs gairebé no presenta desnivell. Circula per dins uns boscos esclarissats majoritàriament de pi roig, roure, alzina, faig. Serpentegem en sentit ponent, fent alguna giragonsa, durant uns 650 metres, fins que sortim a una clariana on sembla que el camí s'acaba de sobte. En aquest punt cal arribar al final de la clariana, defugir un estret corriol que s'enfila per la dreta i introduir-nos en el bosc que ens queda al davant. Un cop dins, travessem un torrent secundari i de seguida trobem un corriol que arrenca per la dreta i remunta el curs del rec de Matamosses que ens acompanya a l'esquerra. Anem guanyant alçada poc a poc en direcció primer nord i aviat nord-oest. Al cap d'uns 250 metres creuem el rec i comencem a enfilar-nos al mateix temps que anem deixant el rec a sota a la dreta. De seguida passem per sota de la Roca de Pena que veiem enlairada a l'esquerra.
Aviat rebutgem un caminet ascendent a l'esquerra que ens duria a la part de dalt de la Roca de Pena, nosaltres continuem pel bonic corriol, remuntant tothora el rec de Matamosses, però ara amb poc desnivell.
Uns 300 metres més tard sortim a un espai obert on hi trobem una ampla pista forestal que ens talla, és el camí de Puig Cornador i Santa Margarida de Vinyoles. Doncs uns 30 metres més al nord i a escassos deu metres de la pista ens espera la font de Matamosses.
| 5 | 1h 15' |
4,5 Km |
924
m |
42.1300,2.1009Clica per veure'n la ubicació. | Font de
Matamosses |
La font és modesta; una paret de pedra seca aixecada damunt d'una
roca que reté les terres i acull la cisterna de captació que tenim al
mig de la feixa superior. El brollador és un tub de plàstic a un pam
d'alçada encastat a la roca per on raja l'aigua que cau directament al
terra. 
Emprenem la tornada. Agafem la pista que passa prop de la font a l'esquerra, en direcció sud-oest i lleugera baixada. Aviat entrem a la comarca d'Osona i uns 250 metres després d'haver deixat la font enrere ens apareix davant nostre la Roca de Pena.
| 6 | 1h 20' |
4,8 Km |
905
m |
42.1280,2.0996Clica per veure'n la ubicació. | Roca de Pena |
Indret de gran bellesa natural al peu del camí de la font de
Matamosses. La Roca de Pena és una paret de roca on l'erosió ha fet un
treball d'escultura força curiós que ha servit per alimentar llegendes
i supersticions. Diuen que qui passa una nit a la roca de Pena podrà
sentir els gemecs de les ànimes, a una banda de la paret les que riuen
i a l'altra les que ploren. Com a curiositat cal esmentar que l'escut
d'Alpens incorpora un munt de penyes d'argent que representen la Roca
de Pena i la colla de Diables d'Alpens també porta el nom de Els
diables de Rocadepena.Continuem el nostre camí per la pista forestal. 375 metres més avall passem pel costat del mas Torrats (42.1260,2.0977)Clica per veure'n la ubicació. que deixem a la dreta.
Una mica més avall del mas hem d'estar alerta i abandonar la pista
que segueix el seu recorregut fins la carretera BP-4654 que resta a
només 150 metres més avall, nosaltres trenquem a l'esquerra per un
sender més estret però perfectament fressat i assenyalat amb les
característiques franges blanques i vermelles corresponents al
Uns 350 metres més endavant sortim del bosc, la carretera ens queda uns metres per sota els nostres peus, a l'esquerra se'ns obre una bona panoràmica, malgrat la boira.
A partir d'aquí tombem a l'esquerra, encarant-nos al sud-est, seguint les marques blanques i vermelles. Circulem per un sotabosc format principalment per boix, ginebró i arç. Uns 150 metres després passem pel costat d'un dipòsit d'aigua municipal i una setantena de metres més tard anem a parar a una pista de terra que ens talla i que fem a l'esquerra. Immediatament deixem a la dreta el mas Montjuïc (42.1260,2.0977)Clica per veure'n la ubicació. , amb una bonica pellissa i diferents antics estris del camp dins el seu pati.
Encara no un centenar de metres més endavant passem a frec de l'oratori de Sant Antoni de Pàdua, amb la seva font d'aigua de xarxa a la part del darrere.
| 7 | 5,8 Km |
894
m |
42.1217,2.1020Clica per veure'n la ubicació. | Font de
l'Oratori de Sant Antoni de Pàdua |
L'oratori sembla ser de l'any 1894, tal com queda enregistrat a
l'enreixat de ferro que protegeix la capelleta que allotja el sant. Es
tracta d'una construcció feta de pedra vista, de planta quadrada, de
metre i mig de base per dos i mig d'alçada amb teulada a quatre
vessants envoltada per un voraviu i coronada amb una creu de ferro. A
la part del davant hi ha un petit replà accessible per unes dobles
escales que ens permet posar-nos a l'alçada de la capelleta. A la part
del darrer és on hi trobem la font d'aigua de xarxa. Aquesta raja
regulada per una aixeta de polsador i cau a una antiga pica de pedra
buidada que descansa directament al terra.
Ens trobem en una intersecció de camins; defugim el camí de terra que surt d'enfront enfilant-se cap al mirador de la Serra i engeguem pel camí cimentat que surt en baixada per la dreta. 150 metres més avall som a la carretera BP-4665, just a l'alçada de la l'escultura la Dansa Alpensina (42.1204,2.1019)Clica per veure'n la ubicació. .
Col·lectiva obra de 135 forjadors feta al 2012, dirigida per Miquel
Xirau en la XI Trobada Internacional de Forjadors.Travessem la carretera i un cop a l'altra banda seguim pel carrer de Dalt que ens queda al davant i que ens aboca al nucli urbà d'Alpens.
Alpens està revestit de ferro forjat per les nombroses peces que
omplen els carrers: picaportes, baranes, fanals, reixes... És per això
que esdevé un autèntic museu a l'aire lliure. El popular ferrer
d'Alpens Joan Prat, és qui ha revestit la majoria de balcons i
finestres de la població.Donem un tomb pel poble gaudint de les diferents peces d'artesania fetes amb ferro forjat i fem cap a l'església de Santa Maria.
| 8 | 855
m |
42.1193,2.1006Clica per veure'n la ubicació. | Església de
Santa Maria d'Alpens |
Edifici barroc-neoclàssic, molt modificat. Reedificada des del
1708, cremada durant la Primer Guerra Carlina (1833-40). El campanar és
la part més antiga (segles XV-XVI) fou renovat a la part superior o
balustrada al segle XVIII.No podem marxar d'Alpens sense visitar el Manelic i la curiosa font, erigit a l'actual plaça de Joan Prat i Roca, antiga plaça del Pou Comú.
| 9 | 1h 40 |
6,3 Km |
858
m |
42.1190,2.1014Clica per veure'n la ubicació. | Font del Pou Comú |
És tracta d'una construcció feta tota ella amb carreus de pedra ben
escairats. En primer lloc tenim un petit pilar de planta quadrada de
mig metre de base per metre i mig d'alçada que sustenta l'escultura del
Manelic, el protagonista de l'obra Terra Baixa, d'Àngel Guimerà.
L'escultura és una obra de ferro forjat creada pel conegut ferrer
local, Joan Prat i Roca (1898-1985), i constitueix un exemple del
virtuosisme tècnic que l'artista assolí en aquesta tècnica. Està
composada per la figura del Manelic (45 Cm) que mostra els trets del
pastor tradicional de muntanya de la comarca; vestit amb barretina,
capa, faixa, espardenyes de betes i bastó. I la base (60 Cm) en forma
de quatre suports recargolats i ondulats que acaben amb un cap de drac
ricament treballat. En el cos de dos dels dracs que fan de suport hi ha
el nom i el cognom del ferrer inscrit. A la base hi ha una placa
commemorativa al ferrer d'Alpens, Joan Prat i Roca, en reconeixement a
la donació honorífica d'aquesta escultura al poble. Aquest petit racó
del Lluçanès és un bonic exponent de l'escultor i de l'artesania
popular creada a partir del ferro forjat, molt arrelada al municipi
d'Alpens.Un cop donada complida visita a aquesta singular font, ens acomiadem del poble i anem a cercar l'aparcament on tenim estacionat el vehicle. Una última escultura de ferro forjat ens diu adéu.
| F | 1h 45' |
6,5 Km |
858
m |
42.1188,2.1030Clica per veure'n la ubicació. | Aparcament de
Baix (Alpens) |
Inici i final de l'excursió.