Itinerari:

0

0h

0 Km

904 m

41.8251,2.1747Clica per veure'n la ubicació.

Collsuspina

El nom de Collsuspina ve de Coll de l'Espina, en català antic Coll s'Espina, que és una casa pairal enorme que hi als afores del nucli urbà. El poble es troba molt ben cuidat, està format gairebé per un únic carrer, a banda i banda del qual s'aboquen les façanes d'unes cases d'aspecte homogeni, amb l'acabat de pedra, en general força ben restaurades. Les més antigues van ser construïdes cap a la fi del segle XVII i la resta majoritàriament al llarg de la segona meitat del segle XVIII i començament del XIX.

Estem situats a l'esplanada que serveix d'aparcament, ubicada entre els carrers Major i Nou. Prenem aquest últim carrer en direcció nord i de seguida som a la plaça Major, presidida per l'església de la Mare de Déu dels Socors, d'estil neoclàssic.

1

903 m

41.8254,2.1749Clica per veure'n la ubicació.

Església de la Mare de Déu dels Socors

L'Església Parroquial té per patrona Santa Maria dels Socors i està situada al nucli antic del poble. Es va construir entre 1592 i 1600 i encara manté íntegra la capella original, amb els seus dos trams de voltes. El 1880 es van iniciar les obres d'ampliació de la façana i de la construcció de les capelles laterals. Va adquirir la categoria d'església parroquial el 1897 i fou objecte de noves ampliacions l'any 1909.

Tot seguit enllacem amb el carrer Major. Passem a frec de Cal Xarina (41.8258,2.1752)Clica per veure'n la ubicació. que ens queda a l'esquerra i pocs metres més enllà tenim la font de la Creu de Terme (41.8259,2.1753)Clica per veure'n la ubicació. .

Cal Xarina és l'antic hostal de Collsuspina, que encara ara avui dia es dedica a la restauració. És l'edifici més antic i el més notable del poble. Va ser construït en un lloc estratègic, als peus de l'antic camí ral de Vic a Manresa, per iniciativa de Salvi Padrós, l'any 1550. Va ser la primera casa de l'actual nucli urbà i, poc a poc, es van anar alçant-ne d'altres cases al seu voltant. És un edifici de planta rectangular i teulada a dues aigües, amb façanes de maçoneria remarcades amb cantoneres de pedra picada ben escairada. les obertures estan envoltades de pedra de qualitat, destacant les finestres d'arc conopial del pis principal i l'arc adovellat del portal, de bona factura. A una de les finestres de la planta baixa hi ha una inscripció en relleu on s'hi pot llegir ALEVADO SOIT LE TRÈS SAN SACREMENT AVE MARIAS (Lloat sigui el Santíssim Sagrament Ave Maria), en una curiosa barreja de francès i castellà.
El camí ral separava els termes de Tona i Balenyà. En aquest límit es va ubicar, en data incerta, una creu de terme, originalment emplaçada al mig del carrer i que va ser reubicada a un lateral per facilitar el trànsit. És una creu de pedra amb la base i el fust octogonals, que inclou també una font. La creu no té decoració esculpida. Està ubicada dins un petit recinte circular el perímetre del qual forma un banc, protegit per una barana de ferro.

Abandonem el carrer Major i trenquem a l'esquerra pel carrer de Moià, un vial asfaltat que ens allunya del poble en direcció oest. 400 metres més endavant arribem a una cruïlla on un cartell ens convida a seguir el Camí Ral de Vic a Manresa.

El Camí Ral de Vic a Manresa, àmpliament documentat des del segle XVIII, se sap, però, que el seu origen és una antiga via romana testificada per dos mil·liaris romans apareguts a Tona i a Santa Eulàlia de Ronçana, i que va tenir una gran utilitat durant l'edat mitjana, quan es coneixia com strata francisca (camí francès). Va mantenir la seva funció fins la construcció de l'actual carretera, l'any 1853. Actualment segueix el seu traçat el GR.

Rebutgem els brancals que surten a dreta i esquerra i continuem de front per un camí ben arranjat i delimitat per baranes de fusta. Uns 175 metres després creuem el torrent de Picanyol i ja som a prop de la font del Raval Picanyol, que ens queda una cinquantena de metres a la dreta. Per atansar-s'hi només cal que prenguem el camí de terra que condueix al Mas Picanyol i de seguida, abans d'arribar a la casa, trobarem una bassa a mà dreta. Doncs aquí trenquem a la dreta i 25 metres més enllà ens espera la font.

2

10'

0,8 Km

869 m

41.8258,2.1687Clica per veure'n la ubicació.

Font del Raval Picanyol

La font queda en un marge de pedra seca. Malgrat que està ben assenyalada, tant la font com l'entorn es troba en un estat de deixadesa, amb les herbes que cobreixen el marge on queda la font i tot el sòl immediat inundat. Disposem d'una taula feta amb una gran llosa de pedra i seients també de pedra.

Tornem al camí Ral i el reprenem tal com l'havíem deixat, a la dreta. Cent metres després travessem la carretera de Moià, la N-141c. Un cop a l'altra banda som al Raval Picanyol (41.8258,2.1659)Clica per veure'n la ubicació. , petit nucli d'habitatges nascut al voltant de la carretera. Aquí ens enfilem pel carrer cimentat que surt davant nostre, el carrer de Picanyol. 200 metres més amunt, just quan comencem a descriure una corba a l'esquerra, cal abandonar l'asfalt i trencar a la dreta per una pista forestal de terra que marxa més aviat en sentit nord, sense gairebé desnivell. Caminem plàcidament pel conegut com camí d'Armadans. Inicialment travessem conreus i pastures, circulem per un espai obert amb àmplies vistes.

No deixem en cap moment la pista principal que està ben assenyalada per un seguit de biguetes informatives. Uns 600 metres més endavant ens endinsem al bosc.

Prop d'uns 550 metres després passem a frec de la font d'Armadans que ens queda a peu de camí a mà esquerra.

3

45'

2,4 Km

969 m

41.8351,2.1598Clica per veure'n la ubicació.

Font d'Armadans

La font és un llarg abeurador d'obra arrebossada adossat a un marge rocallós, fa uns dos metres i mig d'amplada i descansa directament el terra. L'aigua raja per un petit broc de ferro situat a l'extrem dret.

Continuem per la pista. Al cap d'uns 175 metres travessem el torrent de la Bufa al mateix temps que engeguem una marrada a la dreta. Trobem cavalls darrere d'un filat.

Un centenar de metres més amunt passem a frec de Cal Cendresa (41.8361,2.1607)Clica per veure'n la ubicació. , una masia molt atrotinada però en procés de restauració.

Passada la casa el camí fa un brusc tomb a l'esquerra i poc més enllà anem a petar a un ample vial que ens talla; rebutgem anar cap a la dreta que ens duria fins a la Masoveria d'Armadans, nosaltres anem a l'esquerra en sentit més aviat nord. 250 metres més endavant som en una cruïlla de camins; defugim els dos brancals que se'n van per l'esquerra i seguim pel de la dreta, en lleugera pujada. Sense deixar l'ample camí, després de prop de 300 metres més trobem un pal informatiu que ens assenyala la collada de Costallisa (41.8395,2.1625)Clica per veure'n la ubicació. .

Avancem còmodament doncs sempre caminem per pista ampla i sense gaire desnivell. 400 metres més endavant som al serrat dels Rocs (41.8408,2.1668)Clica per veure'n la ubicació. , un cartell informatiu així ens ho indica.

350 metres més endavant arribem a un encreuament de camins, el coll de Noalard (41.8426,2.1699)Clica per veure'n la ubicació. .

D'aquí estant rebutgem els dos brancals que arrenquen per la dreta i seguim pel de l'esquerra que està cimentat. De seguida som en una bifurcació que fem a la dreta, en lleugera pujada. 370 metres més amunt, just al descriure un revolt a la dreta, passem pel costat de l'abeurador de Bellver (41.8458,2.1700)Clica per veure'n la ubicació. .

Passats un centenar de metres el camí ens condueix a la casa de pagès de Bellver (41.8464,2.1724)Clica per veure'n la ubicació. .

Documentada des de l'any 1553, és una de les masies més antigues del terme, i no es descarta que el seu origen pogués ser medieval, coetani a la construcció de l'església de Sant Cugat de Gavadons, que està situada a pocs metres. L'actual conjunt d'edificis palesa les diverses ampliacions i reformes efectuades al llarg dels segles. El cos principal,amb un pati tancat, s'obre amb un portal d'arc rebaixat i té les finestres emmarcades amb pedra.

Deixem la casa a la dreta i continuem pel camí. Tot seguit veiem per primera vegada l'església de Sant Cugat de Gavadons.

Només 40 metres un cop deixada la masia enrere el camí comença una corba a la dreta, doncs en aquest punt cal abandonar l'asfalt i trencar a l'esquerra per un corriol que s'enfila entre pastures i en menys de 200 metres assolim el modest turó de Bellver.

4

1h 30'

5 Km

1.043 m

41.8472,2.1714Clica per veure'n la ubicació.

Turó de Bellver

Al cim hi trobarem un vèrtex geodèsic i gaudirem de les excel·lents vistes; al nord en un dia clar veurem el Puigmal i l'olla de Núria, a llevant la serralada transversal, al sud el Montseny i a ponent el Moianès.

Emprenem la baixada fins el camí cimentat, el qual agafem a l'esquerra. Poc més enllà arribem a Sant Cugat de Gavadons, una ermita romànica que ha sofert grans transformacions.

5

1h 35'

5,3 Km

1.030 m

41.8462,2.1741Clica per veure'n la ubicació.

Església de Sant Cugat de Gavadons

Sant Cugat té més de mil anys d'història: El nom de Gavadons és documentat des de l'any 948 i correspon a la part actual del terme de Collsuspina que antigament era unida a la demarcació del castell de Tona. L'any 968 es cita per primera vegada l'església de Sant Cugat "que hi ha darrera de la serra", tot i que l'actual edifici sembla aparèixer al segle XII.
L'església actual és del segle XII, però ha sofert moltes modificacions; la més important és la supressió de l'absis per a fer un presbiteri més gran. Aquesta circumstància, agreujada per l'afegitó d'una senzilla casa rectoral en aquesta part, desdibuixa un xic la seva silueta per llevant. Possiblement durant el segle XVI es van fer reformes a l'església, s'hi referen les voltes i se li van afegir dues capelles laterals cobertes amb voltes de creueria amb impostes esculturades a l'arrencada dels arcs i claus treballades. Dintre el segle XVIII va tapiar-se la porta de migdia per obrir-ne una de nova al mur de ponent. Al segle XIX s'hi feren novament obres. El campanar definitiu d'espadanya es transformà en un cos quadrat de gran volum, es construí una sagristia adossada, la casa rectoral, reforma que comporta la mutilació de l'absis. D'aquest segle data l'altar neoclàssic popular dedicat a Sant Pere Màrtir. El campanaret d'espadanya, cobert més tard a manera de comunidor, dóna més relleu a la seva silueta. A Sant Cugat es va venerar durant segles Sant Pere Màrtir, advocat contra les tempestes, que ha esdevingut la principal devoció del lloc.
És un indret tranquil i meravellós. La silueta de l'esglesiola i dels seus xiprers es retalla en un horitzó sense límits, sobre el bonic cel de muntanya.

Al costat de l'ermita hi ha una gran esplanada amb un privilegiat mirador des d'on podrem contemplar la Plana de Vic, el Montseny i els Pirineus.

El lloc té un encant especial, les vistes també són aquí fabuloses i amb l'ajuda d'un cartell podem identificar totes les muntanyes. Una rosa dels vents a terra ens ajudarà a identificar els vents.

Ens situem a l'extrem est de l'esplanada. Aquí engega un corriol descendent que circula per dins el bosc i ens aboca, 200 metres més avall, a una pista forestal que ens talla i que fem a la dreta. Immediatament som al coll de Can Regàs (41.8461,2.1764)Clica per veure'n la ubicació. , també cruïlla de camins. Aquí rebutgem el brancal de la dreta que ens tornaria al Mas Bellver i continuem pel de l'esquerra, en direcció sud-est. Circulem per una pista forestal ampla, entre camps de conreu. Uns 400 metres més endavant passem a frec de Can Regàs que deixem a l'esquerra i només una quarantena de metres després hem d'abandonar la pista i trencar a la dreta. Així ens ho indica un bonic cartell de fusta que ens assenyala la font del Regàs, el nostre immediat objectiu i protagonista d'aquesta excursió.

50 metres després d'haver deixat la pista enrere rebutgem un camí que surt per la dreta i que de tornada agafarem, nosaltres continuem recte pel camí marcat durant 75 metres més, fins la font del Regàs, naixement del riu Congost.

6

1h 55'

6,4 Km

961 m

41.8428,2.1821Clica per veure'n la ubicació.

Font del Regàs

Es tracta d'una surgència natural d'aigua que brolla d'entre unes pedres.
La font està considerada el naixement del riu Congost. Es dóna la curiositat que estem en un vèrtex hidrogràfic on convergeixen les conques dels rius Ter, Llobregat i Congost. Les primeres passes del Ter reben el nom de Torrent de Sant Cugat, per a més endavant esdevenir el Gurri. Les del Llobregat són conegudes com a Torrent de l'Espina o de Santa Coloma, i més lluny Riera de Calders, mentre que el Congost, quan és infant, es diu Torrent de Güells. Es per això, que la gent de Collsuspina diu que les aigües que el cel vessa sobre Collsuspina són missatgeres del poble a indrets ben allunyats i dispersos, fins acabar a l'Estartit, a Sant Adrià del Besòs i al Prat de Llobregat.
El cas de la font del Regàs, el naixement reconegut del riu Congost, és fa difícil d'explicar; si bé és relativament coneguda, indicada, i molts excursionistes la visiten sovint, la deu ha passat per molts períodes d'absoluta deixadesa, desídia i oblit. Aquest fet cal cercar-lo a dos motius principals: en primer lloc, és una font que no ve de passada de cap itinerari principal, pràcticament s'ha d'anar expressament per veure-la i en segon cas, al dir que és el naixement d'un riu, quan hom s'hi acosta es pensa trobar una altra cosa més vistosa i abundant a l'estil fonts del Llobregat per exemple. Rés més lluny de la realitat.
També caldria discutir la retolació existent, que indica que és el naixement del riu Besòs. Exactament el riu Besòs, neix de l'aiguabarreig que formen els rius Mogent i Congost prop del pont de Montmeló; per tant és correcte dir que és el naixement del riu Congost, no pas del Besòs.
moltes èpoques de l'any, el cabal de la font és molt minso i fins i tot nul en algun moment.

Iniciem el retorn. Reculem els 75 metres que ens separen del trencall i el prenem a l'esquerra. Després d'una marrada a l'esquerra d'un centenar de metres quedem encarats al sud. Circulem per un ample vial per dins el bosc. Al cap d'uns 400 metres sortim a un espai obert, amb pastures a l'esquerra, una imatge molt bonica.

A partir d'aquí anem adreçant-nos poc a poc a l'esquerra. Mig quilòmetre després travessem a gual el torrent del Camp o Torrentera, segons quin mapa es miri i 300 metres més endavant anem a parar a una pista més ampla, la qual prenem a l'esquerra. De seguida passem a frec del Mas l'Oller (41.8355,2.1754)Clica per veure'n la ubicació. .

Antic mas, probablement d'origen medieval, de notables dimensions situat als peus del camí de Sant Cugat de Gavadons. Està format per un conjunt de diferents cossos, un d'ells d'època contemporània. El volum principal és un gran casal reformat o refet al segle XIX (hi ha inscrita la data de 1877, tot i que l'edifici és més antic). Consta de planta baixa, dos pisos i golfes. A la façana de migdia hi destaca una galeria doble d'arcs rebaixats que s'han tancat amb vidrieres.

Al cap de 400 metres som al Raval de Les Casetes (41.8301,2.1747)Clica per veure'n la ubicació. , un mig carrer o també dit mitja sola.

Les llindes de les cases ens indiquen que aquest raval proper al poble es va configurar als peus de l'antic camí ral durant la segona meitat del segle XVIII. Són unes quantes cases de pedra, arrenglerades, la major part de planta baixa i pis, amb teulada a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. No va estar pavimentat fins l'any 1984. Al costat mateix del nucli hi ha la masia de Can Jan o el Cerver, alçada a cavall dels segles XVIII i XIX.

Un cop aquí enllacem a la dreta amb un carrer asfaltat que ens durà a Collsuspina. Veiem Montserrat que majestuosament tanca l'horitzó per ponent.

350 metres després d'haver deixat el raval de les Casetes enrere creuem la carretera N-141c i ja som al carrer Major que travessa tot el poble i que ens permet fer-li una visita. Al final del carrer tenim estacionat el vehicle.

F

2h 45'

9 Km

904 m

41.8251,2.1747Clica per veure'n la ubicació.

Collsuspina

Inici i final del recorregut.