Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-279 (Maresme i Vallès Oriental)

Itinerari:

0 0h
0 Km
582 m
41.6565,2.5686Clica per veure'n la ubicació. Urbanització Font del Montnegre (Sant Iscle de Vallalta)

Som al capdamunt del carrer del Mas Pons; a mà esquerra ens queda una petita construcció, a la dreta una casa i davant nostre una pista forestal de terra que engega pel costat d'una gran casa que es va quedar a mig fer, amb les portes i finestres barrades amb maons. Doncs just al començament de l'ampla pista cal agafar un caminet ascendent que surt per la dreta. De seguida passem a frec d'un dipòsit d'aigua municipal que deixem a l'esquerra i escassos 40 metres després estem al costat de la font del Montnegre que tenim a l'esquerra.


1 5'
0,2 Km
590 m
41.6570,2.5679Clica per veure'n la ubicació. Font del Montnegre
La font presideix una petita esplanada a l'ombra d'un majestuós arbre. És tota ella de pedra, formada per dos robusts murs; un més alt que és el que sustenta les terres i un segon adossat al primer, de forma esglaonada i que li fa de frontal a la font. Les diferències de color de les pedres utilitzades fa palès que van ser construïts en diferents èpoques. L'aigua raja per un broc de ferro en forma de mitja canya i cau a un bassal de mig pam d'alçada flanquejat per dos bancs per seure que arrenquen a banda i banda.
Al capdamunt de la font hi ha un cartell de metall amb el nom de la font, i els anys de construcció i restauració respectivament; 1877 i 1974.
Collada a l'arbre del davant hi ha un paper plastificat amb un vers dedicat a la font que diu així:

Sota l'ombra d'aquest faig
els ulls plens del blau del cel,
del blau del mar,
al cor remor d'aigua fresca
i el dolç cant d'aquell ocell
que sembla cridà:
VINE !
Viu com jo, en llibertat !







Deixem la font a l'esquerra i continuem pel corriol marcat, per dins el bosc i en lleugera pujada. En menys de 50 metres anem a petar a una pista forestal que ens talla i que prenem a la dreta. Fixem-nos en un pilonet de pedres que ens guiarà a la tornada. La pista guanya alçada poc a poc alhora que serpenteja suaument en sentit més aviat nord-est. Nosaltres sempre per la pista principal, 850 metres més endavant obviem un camí que surt per la dreta, 350 metres després en rebutgem un a la dreta, un centenar de metres més enllà defugim un altre a l'esquerra i al cap de 300 metres som en una cruïlla de camins; aquí abandonem la pista forestal que s'enfila en direcció sud-est cap al turó de Santa Maria i trenquem per un ample i planer vial que surt per l'esquerra immediata en direcció est (no confondre amb un altre camí que arrenca més a l'esquerra en sentit nord-oest).

De mica en mica comencem a davallar lleugerament. Quan portem uns 400 metres per aquest camí trobem un rètol de fusta que ens suggereix de girar a l'esquerra per anar a la capella de Santa Maria, el nostre immediat objectiu. Doncs a l'esquerra. Circulem en direcció est per un camí ben fresat que marxa per dins el bosc. Una mica més de 100 metres més endavant rebutgem algun camí que ens surt al pas a banda i banda i uns 150 metres després anem a parar als peus de la capella de Santa Maria del Montnegre.


2 50'
2,7 Km
615 m
41.6608,2.5929Clica per veure'n la ubicació. Capella de Santa Maria del Montnegre
Aquesta petita capella del segle XVIII, de la qual només quedaven dempeus tres parets acabada la Guerra Civil espanyola, va ser restaurada per una iniciativa popular el 2009.


La capella queda a peu de la pista que per l'esquerra duu a Sant Martí del Montnegre i a la dreta a Hortsavinyà. Al seu davant es conserven les restes del roure bicentenari de Santa Maria del Montnegre.

Arbre bicentenari de dimensions extraordinàries i protegit des del 1990 com a Arbre Monumental de Catalunya, que va caure abatut per la nevada i ventada de gener del 2010.


Davant la capella, a l'altra banda de la pista, trobarem la característica bigueta de fusta de la Diputació assenyalant-nos la font de Santa Maria. Unes escales de fusta ens baixen a la font.


3

609 m
41.6609,2.5929Clica per veure'n la ubicació. Font de Santa Maria del Montnegre
La font queda en un petit replà empedrat, protegida per una barana de fusta. Al marge hi ha un muret de pedra lligada que alhora sustenta les terres i fa de frontal a la font. L'aigua brolla per un broc d'acer inoxidable a mitja alçada i cau a un enreixat de ferro per on desguassa muntanya avall.













Vista la font pugem de nou a la pista, deixem la capella a mà dreta i ens situem al costat del roure centenari. Just aquí abandonem la pista i engeguem per un caminet descendent que surt al costat del roure, per la nostra esquerra. El camí davalla per dins el bosc en direcció nord-est al començament. Uns 125 metres més avall som en una bifurcació que fem a la dreta, abans de cent metres defugim un caminet a la dreta, seixanta metres més endavant obviem un camí que surt per l'esquerra i només 200 metres després anem a petar a una ampla pista forestal que ens talla; a la dreta aniríem a Hortsavinyà, nosaltres la prenem a l'esquerra, seguint les marques blanques i vermelles corresponents al GR-92. Al cap de tant sols 200 metres som al costat de l'agraïda font de la Brinxa.


4 1h
3,5 Km
529 m
41.6617,2.5970Clica per veure'n la ubicació. Font de la Brinxa
Es tracta d'una petita paret de pedra lligada adossada al marge, d'uns dos metres d'amplada per metre i mig d'alçada. A la part alta hi ha el brollador; un broc d'acer inoxidable per on brolla l'aigua que cau a un bassal rectangular de pedra, tant ample com ho és el frontal de la font. L'aigua sobrant alimenta una bassa que hi ha a l'esquerra.












La tornada la fem desfent el camí d'anada, uns 3,4 quilòmetres.


F 2h
6,8 Km
582 m
41.6565,2.5686Clica per veure'n la ubicació. Urbanització Font del Montnegre

Inici i final del recorregut.