Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-280 (Maresme)

Itinerari:

0 0h
 0 Km
 92 m
 41.5672,2.3908Clica per veure'n la ubicació. Cementiri Nou (Argentona)

Iniciem la caminada a l'aparcament del Cementiri Nou, tot seguint per l'ample camí de sorra que marxa en sentit ponent; a mà esquerra deixem el cementiri. 150 metres més endavant obviem a l'esquerra l'accés al centre d'atenció d'animals de companyia alhora que engeguem per un camí cimentat. Escassos 75 metres després s'acaba el camí cimentat i enllacem amb la riera de Clarà, la qual remuntem a l'esquerra, en direcció sud-oest. Immediatament rebutgem un camí que se'n va per l'esquerra (per ell vindrem a la tornada) i continuem recte, riera amunt. Anem trobant una sèrie de trencalls a banda i banda per accedir als conreus; no hem de fer cas de cap, sempre per la riera, trepitjant la sorra solta. Cal anar amb compte, doncs per aquesta riera circulen vehicles que pugen a la urbanització de Can Raimí. Al cap de 750 metres defugim un camí a la dreta que es fica a la urbanització i 75 metres després abandonem definitivament la riera i trenquem a l'esquerra per un ample camí ascendent.

De seguida ens desviem a la dreta per un caminet barrat per una cadena. Per damunt dels nostres caps circula una línia d'alta tensió amb les seves torres; anem seguint per aquest camí amb la llera de la riera de Clarà a sota a la nostra dreta. Trobem la primera torre de la línia i continuem el camí. Quan haguem passat la 2ª torre sortim a una petita clariana amb una bifurcació; prenem la sendera que surt per l'esquerra en direcció sud-est endinsant-se en el bosc. Uns 100 metres després defugim un corriol a l'esquerra i només una cinquantena de metres més enllà som al costat de la font del Gavatx que ens queda enlairada a mà esquerra.


1 25'
 1,6 Km
 153 m
 41.5576,2.3802Clica per veure'n la ubicació. Font del Gavatx
El conjunt es troba en una petita terrassa un xic enlairada respecte del camí, a recer d'una paret rocallosa i protegida per una rústega barana de fusta. És acollida per dos murets de pedra disposats en angle obert, aixoplugada sota una petita volta. L'aigua raja per un broc d'acer inoxidable i cau en un bassal de pedra semicircular situat per sota del nivell del sòl que està empedrat.
Una rajola de ceràmica amb un timbal i la bandera francesa dibuixada ens diu que estem a la font del Gavatx. Damunt la rajola hi ha el característic mig càntir, símbol inequívoc del Grup de Fonts, els qual van restaurar la font. Una altra placa situada més a la dreta recorda en Josep Viñals, un dels membres més actius del Grup de Fonts que va començar la reconstrucció d'aquesta font però malauradament no la va poder veure acabada.
A la dreta de la font queda la boca de l'antiga mina, on encara es poden veure restes de la vella canonada que menava l'aigua a l'antic mas. Les altes i espesses ombres d'aquesta font fan que sigui un indret ideal en les calors de l'estiu.







Desfem els últims 50 metres i girem a la dreta per un corriol que s'enfila per la muntanya. Una trentena de metres més amunt enllacem a la dreta amb un altre corriol i una seixantena de metres després anem a parar a un camí ample que ens talla; a l'esquerra tornaríem a la riera de Clarà, nosaltres el prenem a la dreta, en direcció sud-est i lleugera pujada. A partir d'aquí venen un seguit de trencalls que intentaré detallar:

Al cap de 40 metres deixem un camí a l'esquerra i tot seguit un altre també a l'esquerra, un centenar de metres més endavant obviem un corriol descendent a la dreta i immediatament arribem a un encreuament; defugim tant el brancal més marcat de la dreta com el que se'n va per l'esquerra, nosaltres ens enfilem per un corriol que marxa en sentit nord-est per dins el bosc i només 25 metres després som al costat de la font dels Castanyers, no confondre amb la font del Castanyer que visitarem d'aquí una estona.


2 35'
 2 Km
 187 m
 41.5574,2.3817Clica per veure'n la ubicació. Font dels Castanyers
El conjunt és original, format per una petita paret de pedra adossada al marge que li fa de frontal a la font, i de dos murets enfrontats que arrenquen en angle recte, creant un passadís alhora que delimiten l'espai. L'aigua, quan raja, ho fa per un broc d'acer inoxidable situat a la part alta del frontal i cau a un bassal per sota del nivell del terra.
Al començament del muret de l'esquerra hi ha una placa de pissarra en forma de castanya envoltada de pedretes amb el nom de la font inscrit, la data 2004 corresponent a l'any de la seva restauració i el nom dels voluntaris que ho van dur a terme. Al seu costat tenim incrustat al muret el característic mig càntir, símbol dels seus restauradors, el Grup de Fonts d'Argentona. Al final del muret de la dreta disposem d'un banc per seure.
La font queda a uns 30 metres per dessota de la boca de la mina. Avui dia l'aigua és un xic escassa, però no havia estat així quan anys enrere, canalitzada anava al safareig de la masia aprofitant el gran desnivell. El nom li ve donat de quan, envoltada de vinyes, al costat de la mina hi havia uns castanyers, avui està ombrejada per pins i alguna alzina.



Deixem la font a la dreta i continuem pujant pel mateix corriol pel qual hem vingut. 50 metres més amunt anem a parar a un ample camí transversal; després anirem a l'esquerra però ara l'agafem a la dreta. El camí aviat pren direcció sud al mateix temps que rebutgem un caminet que surt per l'esquerra. Continuem pel camí fressat durant uns 250 metres fins que comencem a descriure un revolt a l'esquerra. Just aquí trenquem a l'esquerra per un caminet descendent. Al cap de només 50 metres trobem al mig del camí una roca de granit amb una rajola que ens indica que som a la font del Castanyer, la qual resta uns metres a la dreta nostra, darrera el vell castanyer que li dóna el nom.


3 45'
 2,4 Km
 216 m
 41.5555,2.3832Clica per veure'n la ubicació. Font del Castanyer
Es tracta d'una petita font als peus d'un gran castanyer de diversos peus, envoltada d'alzines als vessants del torrent i de canyes a la llera del mateix. No ha estat restaurada encara, es troba talment com estava antigament. Un petit broc encastat al marge per on raja l'aigua que cau en un bassal format per tres pedres situades per sota del nivell del terra.
Davant la font presideix l'espai el vell castanyer que li dóna nom, envoltat d'un rústec banc de pedra. A l'esquerra de la font tenim un altre banc de pedra per seure, aquest arrambat al marge. Al mig del camí d'accés hi ha una roca de granit de pedrera amb una rajola amb el nom de la font i la imatge d'un castanyer. En una altra cara de la roca tenim també el mig càntir en baix relleu característic del Grup de Fonts d'Argentona.
Les seves aigües, abans agradables, ara recomanen no beure-les. En uns treballs de desbrossament del seu entorn varen malmetre una mica la seva deu, castigant l'aigua amb regust fangós.







Reculem els prop de 50 metres que ens separen del camí principal i el prenem a la dreta, en sentit contrari a l'anada, obviant qualsevol camí que ens meni. Al cap d'uns 300 metres defugim el corriol descendent que surt per l'esquerra i ens baixaria a la font dels Castanyers, nosaltres continuem davallant per l'ample vial. 125 metres més avall rebutgem un camí a l'esquerra i una seixantena de metres després som en una cruïlla anomenada Quatre Camins (41.5588,2.3824)Clica per veure'n la ubicació. .



Aquí prenem el brancal que arrenca per la dreta en lleugera pujada i direcció nord-est, sempre per dins el bosc. Al cap de 75 metres descrivim un revolt a la dreta, just en el punt que a mà dreta veiem unes roques pintades. Doncs aquí abandonem el camí i trenquem a l'esquerra per un corriol descendent i ben fressat que ens aboca, una mica més de 50 metres més avall, al pla on es troba la caseta d'en Quico Massaguer. Ens apropem a la casa i davant seu trobarem unes escales de pedra que ens baixen a una gran esplanada arbrada presidida per la font d'en Quico.


4 1h
 3,1 Km
 182 m
 41.5591,2.3841Clica per veure'n la ubicació. Font d'en Quico
La font és una paret transversal de pedra rematada amb rajoles de terrissa, d'uns deu metres d'amplada per metre i mig d'alçada. A la part central se situa el brollador, un tub d'acer inoxidable per on sempre brolla l'aigua que cau en una pica rectangular d'obra rematada amb ciment. A banda i banda de la font arrenquen en angle recte dos bancs de pedra amb respatller.
Damunt del brollador tenim una placa de metall amb el nom de la font molt desdibuixat, on encara s'hi pot llegir l'any de l'última restauració, el 1993, duta a terme pel Grup de Fonts d'Argentona. Sota seu es conserva una rajola de ceràmica també amb el nom de la font. Trobo a faltar el característic mig càntir, símbol del Grup.
Més a la dreta de la font hi ha un aflorament rocós de grans dimensions amb una taula de pedra que reflecteix el treball meticulós dels seus restauradors, el Grup de Fonts d'Argentona. L'ombrívola arbreda de plataners convida a passar-hi les estones de lleure els dies calorosos.


Pugem de nou les escales cap al pla que hi ha al davant de la caseta d'en Quico. Deixem la casa a la dreta i seguim per la plana, al final de la qual agafem el camí que ens ve de cara, fent una petita baixada i obviant altres camins que hi menen, sempre en direcció nord-est, amb alguna giragonsa. Al cap d'uns 300 metres trobem a mà dreta una pedra grossa en la que podem veure un petit cartell indicador: "font del Roure a 100 metres". Efectivament, al cap d'uns 100 metres, en una petita clariana a la dreta, trobem la font del Roure, que és la darrera font d'aquesta excursió.


5 1h 5'
 3,5 Km
 155 m
 41.5612,2.3868Clica per veure'n la ubicació. Font del Roure
Els qui van triar l'emplaçament de la font van estar del tot encertats. El pas dels segles havia deixat a la vista unes grans pedres artísticament sobreposades. Als seus peus, protegida per un rústega teuladeta de troncs, la font brolla d'un original broc que li dóna la sensació com si l'aigua sorgís de la mateixa pedra. A sota recull l'aigua una pica rodona de pedra situada arran del terra. La seva construcció difereix molt de les altres fonts que podem trobar pels voltants, tota ella emana originalitat, només aquella forma de mig càntir, símbol característic dels constructors, l'agermana amb les altres.
A ambdós costats de la font arrenquen en angle obert dos murs de pedra que alhora retenen les terres i fan de respatller a dos bancs de pedra per seure. A peu de camí hi ha una bonica rajola amb el nom de la font i unes fulles de roure. Damunt seu tenim una allargada llosa de pissarra recordant-nos que la font fou restaurada pels voluntaris del Grup de Fonts d'Argentona l'any 2005.
A uns 30 metres hi ha l'entrada de la mina que portava l'aigua canalitzada a la masia. Ara potser és un xic més escassa, però n'hi ha prou per fruir d'ella i apaivagar la set.


Seguim baixant pel camí frondós i irregular. De seguida descrivim un revolt a l'esquerra i tot seguit trenquem a la dreta per un caminet que en no res ens aboca a una esplanada. Al final de l'esplanada el caminet gira a l'esquerra i poc després a la dreta, convertint-se en una pista de terra que segueix el curs del torrent de Cal Manreset. A banda i banda anem deixant camins i accessos a les finques, nosaltres sempre pel camí més marcat. Uns 600 metres després anem a petar a la riera de Clarà. Un cop aquí fem a la dreta, però no per la riera sinó que enfilem la mica de desnivell de camí cimentat, que ja hem esmentat a l'inici de la ruta. Desfem el camí fet al començament, tot deixant a la nostra dreta el centre d'atenció d'animals domèstics. Arribem a l'aparcament del costat del cementiri des de on hem iniciat aquesta ruta.


F 1h 20'
 4,6 Km
 92 m
 41.5672,2.3908Clica per veure'n la ubicació. Cementiri Nou (Argentona)

Inici i final de la passejada.