Itinerari:

0

0h

0 Km

174 m

41.4965,2.2831Clica per veure'n la ubicació.

Final carrer Univers (Alella)

Estem situats al capdamunt del carrer Univers, on s'acaba l'asfalt. Travessem un petit parc i a continuació seguim per un caminet de terra que marxa en direcció sud-est. De seguida anem a parar a un camí transversal; defugim el brancal de l'esquerra que baixa a buscar el nucli urbà d'Alella i fem pel de la dreta, en sentit sud-oest i lleugera pujada. Al cap de només 130 metres, just a la sortida d'un revolt d'esquerres, som al costat de la font d'en Mià, la primera que tindrem oportunitat de visitar aquest matí i que ens queda a mà esquerra.

1

5'

0,2 Km

185 m

41.4954,2.2828Clica per veure'n la ubicació.

Font d'en Mià o dels Caçadors

El conjunt està format per dues estructures del segle XIX associades; una és la mina d'aigua i l'altra la mateixa font, distanciades uns deu metres una de l'altra i separades pel camí.
La font queda per sota del camí, a redós d'una paret de pedra que sustenta les terres. L'aigua brolla per un tub de plàstic encastat al frontal i omple una pica o safareig de mig metre de fondària, metre i mig d'amplada i un metre de llargada. L'aigua sobrant de la pica principal passa a una de més petita que queda a mà dreta i a continuació vessa a un bassal arran del terra per on desguassa.
Cal destacar el petit dipòsit o pica que queda més a la dreta de la font; és un recipient quadrat rematat amb ciment, d'uns 70 cm de costat, amb l'interior verdós. Sembla ser que era utilitzat per fer el caldo bordolés per sulfatar les vinyes; s'hi barrejava aigua, calç i sulfat de coure que donava el característic color verd. El seu us està permès avui dia dins l'agricultura ecològica.
La construcció que trobem més amunt és la mina, una caseta de pedra i maó amb coberta de volta i sense porta. Des d'aquí, mitjançant un tub soterrat, s'alimenta la font.

Continuem pel caminet mantenint la direcció que dúiem. Al cap de només 40 metres arribem a una bifurcació; rebutgem el camí que se'n va per l'esquerra i seguim pel de la dreta en moderada pujada. Uns 200 metres més amunt anem a petar a una ampla pista forestal de terra que ens talla; a la dreta aniríem al capdamunt del carrer de l'Avet, nosaltres la prenem a l'esquerra. Tant sols 85 metres més enllà som en una altra bifurcació, amb una bigueta informativa que ens assenyala la direcció a seguir, dreta.

Cal anar en compte, doncs només 70 metres més endavant, abandonem la pista principal i trenquem a la dreta per una sendera ascendent que circula en direcció nord-oest al mateix temps que voregem la part del darrere de les cases de la urbanització. És el camí anomenat dels Nou Pins, molt fressat, sense pèrdua possible. Som a mitjans de febrer i ja floreixen els arbres. A mida que ens enlairem se'ns amplien les vistes del litoral.

350 metres després d'haver deixat enrere la pista arribem al Mirador del Mediterrani (41.4960,2.2777)Clica per veure'n la ubicació. .

Sobre el camí de Nou Pins hi ha el mirador amb vistes sobre Alella i el Masnou, i en direcció Barcelona veiem Tiana, i part de la conurbació de Barcelona, la Conreria i el pla de Barcelona amb Montjuïc i Collserola al fons. Aquesta serralada granítica és força antiga i està erosionada, en part per un clima càlid i humit que l'ha anat suavitzant donant-li unes formes arrodonides. El punt més alt dins el terme municipal és el Turó d'en Galceran amb 484 m. Els pobles del Maresme tradicionalment s'han estructurat al llarg de les rieres, però amb el creixement urbanístic ja fa dècades que han anat desdibuixant-se, generant nuclis més rodons i amples amb urbanitzacions disperses més o menys properes.

El camí segueix guanyant alçada i 150 metres més endavant arribem a una bifurcació on també hi trobem una torre elèctrica i un gran dipòsit d'aigua municipal; rebutgem el brancal que surt per la dreta (després tornarem per aquí) i continuem pel de l'esquerra que marxa en direcció nord-oest. 200 metres més amunt som dalt del turó d'en Fàbregues de Dalt (41.4980,2.2749)Clica per veure'n la ubicació. que ens ofereix excel·lents vistes.

Anem fent camí tot mantenint la direcció, en constant pujada. A la poca estona passem a frec del mas de Nou Pins que ens queda a mà dreta, poc després coronem el turó de Nou Pins (41.4993,2.2713)Clica per veure'n la ubicació. i escassos 150 metres després assolim la cota més alta de l'excursió d'avui, el turó dels Ginestells o de Ca l'Andreu (41.5004,2.2704)Clica per veure'n la ubicació. .

Des d'aquí dalt tenim ja una visió completa de l'altra vessant. Veiem el turó de Galzeran al fons i el coll de Nou Pins a sota seu.

El camí ara davalla durant prop de 175 metres, fins que anem a parar a una ampla pista forestal que ens talla; a l'esquerra baixaríem altra cop a Alella o també a Tiana, nosaltres l'agafem a la dreta, en direcció nord. 125 metres més endavant defugim una pista que surt per l'esquerra i un centenar de metres més enllà arribem a l'encreuament de camins del coll dels Nou Pins (41.5029,2.2680)Clica per veure'n la ubicació. .

La pista que ens talla és la que porta del coll de Montalegre (a l'esquerra) al coll de Font de Cera (a la dreta) i que segueix en tot moment el GR-92, assenyalat amb les característiques marques vermelles i blanques corresponents als senders de gran recorregut. Nosaltres prenem la pista a la dreta, amb lleugera baixada, direcció nord-est i seguint les traces blanques i vermelles. A la dreta ens acompanya una tanca que delimita les vinyes.

300 metres més endavant defugim un camí que ens mena per la dreta i 230 metres més enllà rebutgem un corriol a l'esquerra. Continuem uns 340 metres més per la pista fins que trobem un corriol a mà dreta en sentit descendent pel qual trenquem i comencem a davallar pel bosc de les Quatre Torres. El camí serpenteja i ha estat recentment assenyalat amb unes marques de color lila. Quan portem uns 100 metres caminant per aquest corriol deixem un camí a l'esquerra i uns 75 metres després, a mà esquerra, trobem dues coves de vinya (41.5070,2.2721)Clica per veure'n la ubicació. , una al costat de l'altra, amb la particularitat que ambdues tenen dues entrades cadascuna.

Les barraques de vinya són vestigis de l'ús tradicional d'aquestes contrades, quan les vinyes s'estenien arreu. Tant si eren excavades directament al sauló com si eren construccions d'obra, s'utilitzaven per emmagatzemar les eines de la vinya, aixoplugar-se dels aiguats, o fins i tot per tancar-hi els ramats a la nit.

Avancem uns 50 metres més, fins que siguem en una corba d'esquerres. Aquí trenquem a la dreta per un caminet planer que en 30 metres ens duu davant la font del Safareig.

2

1h 5'

3,3 Km

324 m

41.5067,2.2720Clica per veure'n la ubicació.

Font del Safareig

L'aigua brolla per un tub metàl·lic adossat en un petit muret de pedra i cau en una bassa rectangular d'uns 3x1,5 metres que es troba arran de terra. Recentment l'espai ha estat desbrossat.

Reculem els 30 metres que ens separen del camí, el qual reprenem en baixada. 125 metres més avall arribem a una cruïlla; girem a l'esquerra i a escassos 50 metres, després de pujar unes amples escales de pedra, som a la font dels Eucaliptus que ens queda a la dreta, a l'esquerra hi ha un refugi de caça ubicat dins la muntanya, sempre obert.

3

1h 10'

3,5 Km

308 m

41.5076,2.2734Clica per veure'n la ubicació.

Font dels Eucaliptus

Provinent de la mina situada a l'esquerra de la font, brolla l'aigua per un curt tub de plàstic i cau en un petit safareig cobert amb una bonica volta d'obra.
A la dreta de la font una taula de pedra ens permet esmorzar sota els grans eucaliptus.Al davant de la font hi ha un refugi ubicat dins la muntanya que es converteix en un bon abric en cas d'un canvi sobtat del temps.
Criden l'atenció en aquestes terres el grup de grans eucaliptus, protegits i catalogats. El que té un cartell lligat al tronc, darrere presenta forats de nius de picot.

Desfem l'últim tram de camí fins la bifurcació anterior i seguim avall obviant els camins i corriols que menen a banda i banda. Quan ja hem fet uns 250 metres veiem davant nostre unes cases, aquí tombem a la dreta per un altre camí que gairebé ens fa fer un gir de 180º, deixant les cases al darrere. Uns 50 metres més avall arribem a la font de l'Esquerda.

4

1h 20'

3,9 Km

265 m

41.5066,2.2745Clica per veure'n la ubicació.

Font de l'Esquerda

Una de les fonts més singulars de la Serralada, doncs la sortida d'aigües queda dins d'una petita cova de roca. Per atansar-s'hi cal baixar uns esglaons i creuar una porta d'obra vista, a l'interior és necessari entrar-hi amb lot. l'exterior està bastit amb una paret de pedra. La cavitat fa uns quatre metres de llarg, metre d'amplada i una mica més de metre i mig d'alçada a la part més alta.
Dins la cova trobem dos brolladors: Al fons de la cova, mitjançant un tub collat encastat a les roques, raja l'aigua que cau a una pica plana amb un forat al mig per on s'escola per dins les roques. A la part baixa de la paret de l'esquerra també brolla l'aigua a través d'un petit broc que omple un petit bassal practicat al sòl, que també és de roca. Al llarg de la cova hi ha un canal obert per on desguassen les aigües.
Al costat esquerre de l'entrada hi ha el nom de la font gravat en ciment i la data 1971, possiblement l'any d'una de les restauracions.
Sembla ser que sempre raja. Nosaltres l'hem visitat més de deu vegades en diferents estacions i sempre l'hem vist rajar poc o molt.

Sortim de la font i emprenem l'ample camí a la dreta. 300 metres més enllà hi ha una bifurcació de camins, el de la dreta és perdedor, per tant agafarem el de l'esquerra i 100 metres més avall arribem a una tanca metàl·lica, girem a la dreta, tot deixant a banda esquerra una casa. Uns metres més endavant el camí es fa més ample i de seguida trobem a mà dreta una altra cabana de vinya (41.5042,2.2760)Clica per veure'n la ubicació. .

Aquesta barraca, que va quedar escapçada amb l'obertura de la pista forestal on ens trobem, està inclosa en el catàleg d'arquitectura popular d'Alella.

30 metres després trobem una cruïlla de camins amb un gran pi bord al mig (41.5040,2.2758)Clica per veure'n la ubicació. .

De moment obviem el camí que surt per l'esquerra que agafarem ben aviat, ara continuem recte pel corriol ascendent. Dir-vos que està molt embardissat i costa de seguir. Quan portem uns 250 metres, trobem unes escaletes a l'esquerra que ens baixen fins la font del Sarau que està als peus del torrent homònim.

5

1h 35'

4,7 Km

273 m

41.5029,2.2733Clica per veure'n la ubicació.

Font del Sarau

Sembla ser que només raja en episodis molt humits. La font consta d'un petit mur de pedra lligada i un atrotinat broc de ferro a mitja alçada. No hi ha cap pica, l'aigua cau al terra i desguassa directament al torrent.
El fet d'estar al mig del torrent fa que si l'aigua baixa amb molta virulència, la font quedi molt malmesa i caldria anar-la arranjant sovint.
Actualment es troba molt deixada, les bardisses cobreixen el frontal de la font, les escales d'accés i també el corriol que surt de la llera dreta del torrent. Gairebé és inaccessible.

Vista aquesta font reculem 250 metres fins a situar-nos de nou a la cruïlla on hi ha el pi bord. Aquí refusem el camí que surt d'enfront que és per on hem vingut abans i girem a la dreta, tot passant pel costat d'un panell d'informació del torrent del Fonoll.

L'aigua freàtica en aquest torrent es troba molt a prop de la superfície i això afavoreix l'arrelament d'arbres que poden adquirir grans dimensions com és el cas del plàtan de la font del Fonoll. En aquest torrent hi ha diversos plataners amb alçades entre els 20 i 25 metres, molt probablement plantats per donar ombra quan tot eren vinyes. Són arbres caducifolis robustos i amb les capçades arrodonides i les fulles grans.

Continuem pel camí en lleugera baixada. Deixem un camí a la dreta, després d'uns 300 metres arribem a la font del Fonoll.

6

1h 50'

5,3 Km

193 m

41.5040,2.2794Clica per veure'n la ubicació.

Font del Fonoll

És una construcció bonica, feta tota amb obra vista; la paret de la font té forma el·líptica i la pica per on cau l'aigua és de forma semicircular, descansant directament a terra. A banda i banda de la font arrenquen dos petits murets, també d'obra vista, que serveixen de bancs.
Al voltant hi ha taules i bancs de fusta per seure sota uns magnífics plàtans.
Antigament, des de les mines de Nova Alella, uns metres més amunt de la font, tot seguint el torrent, es canalitzava aquesta aigua fins els nucli urbà d'Alella per ús domèstic i agrícola.
La font va ser recuperada i refeta fa pocs anys. L'antiga font del Fonoll brollava al peu de l'enorme plàtan d'aquesta fondalada, actualment es troba desplaçada uns metres més enllà.

Vista l'última font d'avui, tornem al camí i el seguim 150 metres més, fins que anem a parar a un carrer asfaltat de la urbanització Mas Coll, el carrer de Vallespir, que prenem a la dreta en pujada. Al cap d'una mica més de 250 metres, un cop haguem deixat a la dreta el carrer Rosselló, cal trencar a l'esquerra per una pista forestal de terra barrada amb una cadena per impedir el pas dels vehicles. La pista avança en lleugera pujada fent alguna ziga-zaga. Anem obviant altres camins que ens menen, sempre per la pista principal. Quan portem uns 850 metres arribem a una altra pista que ens talla.

Molt a prop, davant nostre, tenim un carrer asfaltat, és l'avinguda del Mil·lenari. Podríem agafar-lo, creuar la urbanització i anar a cercar el punt d'inici. Nosaltres el rebutgem i continuem per la pista de terra que surt per la dreta, en acusada pujada, de ben segur la part més feixuga del recorregut. La pista guanya alçada ràpidament en direcció sud-oest. 275 metres més amunt passem a frec d'un dipòsit d'aigua municipal i tot seguit anem a parar a un camí transversal, que és per on hem passat al començament. Ara només cal prendre'l a l'esquerra, en baixada constant, i desfer els primers 1,1 quilòmetres que ens separen del carrer Univers, on ens espera el cotxe. Tornarem a passar pel mirador i la font d'en Mià.

F

2h 40'

7,9 Km

174 m

41.4965,2.2831Clica per veure'n la ubicació.

Final carrer Univers (Alella)

Inici i final del recorregut d'avui.