La font del Xec és situada dins el bosc, uns 35 metres per sota del camí vell de Caldes a Sentmenat, en un petit replà ombrívol i humit. L'indret queda aproximadament dos quilòmetres al nord del nucli urbà de Sentmenat, molt a prop del termenal amb Caldes de Montbui.

Per accedir-hi cal situar-se al collet del Català i prendre la pista que avança en direcció ponent cap a Sentmenat. Després d'uns 250 metres de caminar per aquesta pista forestal, apareix a mà esquerra un rètol de fusta que indica clarament el sender d'accés a la font del Xec. El corriol baixa decididament cap al bosc, salvant el desnivell fins a la font, que es troba uns 35 metres per sota de la pista.

La font del Xec consisteix en un tub metàl·lic encastat directament al marge, per on goteja l'aigua en episodis humits. El fil d'aigua cau dins una pica quadrada d'obra, rematada amb ciment i situada arran de terra, que recull el cabal mínim de la surgència.

Damunt la font hi ha dues petites plaques: una amb el nom de la font i l'altra amb la data de restauració, testimonis de les actuacions de manteniment que s'hi han fet al llarg del temps.

A l'esquerra del punt d'aigua hi trobem un rètol metàl·lic que identifica la font i adverteix que l'aigua no té garantia sanitària, senyalització habitual en fonts de bosc no controlades.

Uns metres més avall, seguint el pendent, es conserva una bassa mig derruïda, que antigament s'omplia amb el sobrant de la font.

Tot plegat conforma un conjunt senzill, molt integrat en el bosc, on la vegetació i el pas del temps han anat difuminant les intervencions humanes.

La font del Xec és una surgència modesta vinculada al camí vell de Caldes a Sentmenat, un antic itinerari de pas entre termes que ja era utilitzat per pagesos, traginers i masovers des del segle XIX. Tot i que no es conserva documentació escrita específica sobre la font, la seva estructura és típica de les petites fonts de bosc que els veïns habilitaven per aprofitar surgències naturals.

Amb el pas del temps, la font va quedar integrada en el bosc, però es mantingué com a punt d'aigua per a caminants i excursionistes. En algun moment del segle XX 'probablement entre les dècades de 1970 i 1990' es va dur a terme una petita restauració, de la qual en resten les dues plaques situades damunt la font, amb el nom i la data de l'actuació. La instal·lació del rètol metàl·lic que adverteix que l'aigua no és apta per al consum indica que la font ha estat, en algun moment, inclosa en el manteniment municipal o en actuacions de voluntariat.

La font del Xec va quedar afectada per l'incendi de l'estiu de 2026, que va cremar bona part del bosc i va deixar l'indret visiblement ennegrit i despullat de vegetació. Tot i això, l'estructura de la font, la pica d'obra i el rètol van resistir. La recuperació natural del bosc ja és perceptible en forma de rebrots i vegetació incipient.

Avui, la font del Xec és un testimoni discret de l'ús tradicional del territori i de la vida quotidiana vinculada al camí vell entre Sentmenat i Caldes.