La trobem al veïnat Rimbles, prop de Can Marc, a uns 20 metres del camí Ral que uneix Canyamars amb Mataró, a uns 400 metres abans d'arribar al coll de Can Bruguera, en un lloc ple de vegetació enclotat en un paratge de boscos pertanyents a Can Gel.

Per accedir-hi ens situem al coll de Can Bruguera, on hi ha la Creu dels Planells. Un cop aquí prenem un camí ample i planer que marxa en sentit nord tot deixant la Creu a la dreta. Als pocs metres trobem una bifurcació; ignorem el camí de la dreta i prenem el de l'esquerra, en lleugera baixada. El camí que encetem és el Camí Ral que uneix Mataró amb Canyamars per dins el bosc. Poc després entrem en una marrada dreta-esquerra. Uns 50 metres després de sortir de la marrada i encarar direcció nord-oest, trenquem a la dreta per un corriol descendent que ens porta, escassos 20 metres més avall, a una esplanada presidida per la font.

La font se situa en un recinte urbanitzat, delimitat en tres costats per un muret en forma d"U. La cara frontal d'aquest mur es divideix en dos plans: un amb el brollador i la pica aixecada respecte el terra, una placa commemorativa de marbre blanc i una petita fornícula amb la Mare de Déu de Montserrat; l'altre pla, refós, conté un banc amb el seient de lloses de pedra. Els dos cossos ortogonals del mur estan acabats amb lloses de pedra a manera de banc. La font és voltada d'arbres (alzines, cirerers, pollancres) i arbusts que creen un espai tranquil i fresc. D'ella neix un petit torrent que desemboca al torrent de la font d'en Homs.

En el decurs de la dècada de 1950, Can Bruguera dels Planells es va convertir en un dels llocs freqüentats pels mataronins per passar-hi els diumenges i gaudir de la natura i de la tranquil·litat que oferia l'àmbit rural, lluny de la xafogor i del garbuix de la ciutat. Can Bruguera era vist com un lloc privilegiat on es podien fer passejades, berenars a les fonts, excursions, etc. Degut a una disminució de l'aqüífer i la mina que subministraven aigua a la masia de Can Bruguera dels Planells (situada una part en el terme municipal de Dosrius i l'altra en el de Mataró), l'any 1949 es van fer unes prospeccions per buscar aigua, emprant explosius. Dos anys més tard es va trobar un aflorament al lloc conegut com les Albes, un sot emboscat del vessant de Canyamars, indret on l'any 1956 s'hi va construir la Font de la Moreneta. Va ser Pere Puig, amb la col·laboració de l'Agrupació Coral la Walkyria (promotors, també, de l'aplec de Can Bruguera), qui, l'any 1956, van promoure la seva construcció i la van dotar de tots els atuells necessaris per poder-hi fer fontada: graelles, plats, alls, setrill d'oli, mà de morter, etc. (dels quals, evidentment, ja no en queda res). Durant els anys 1992-1993, l'Associació excursionista La Soca la va restaurar; una placa dóna fe d'aquest esdeveniment. La font, tot i que va ser molt freqüentada per gent de Mataró per la seva proximitat amb Can Bruguera, es troba encarada a la Vall de Canyamars. La font dóna aigua tot l'any, atès que té un embassament subterrani que la garanteix de forma continuada, i està dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. La imatge ha estat destruïda força vegades. L'indret, malgrat el seu atractiu i tradició com a lloc de repòs, de trobada i d'esbarjo, a poc a poc s'ha anat abandonant i és poc visitat.