Font de Llops
| 41.8151,2.3997Clica per veure la ubicació. | |
| 1,153 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Desembre 2016 |
Situada al camí que puja al Matagalls passant per la font de Mosquits, a uns 1,6 quilòmetres del coll de Bordoriol. Emplaçada en una densa fageda, en un dels paratges més bucòlics del Parc Natural, exemple de font boscana del Montseny.
Hi podem accedir des del coll de Bordoriol, emplaçat al punt quilomètric 3,5 de la carretera GIV-5201 que uneix Viladrau amb Santa Fe, on hi trobem una caseta d'informació del Parc i una esplanada habilitada com aparcament. Des d'aquí enfilem per una pista forestal que marxa en sentit sud-oest, seguint inicialment les marques del SL-C-82. Al cap d'1 quilòmetre travessem coll de Joan, amb un petit oratori dedicat a Sant Francesc d'Assís i una cruïlla de camins; en aquest punt defugim el camí que se'n va per l'esquerra cap al Matagalls seguint les traces del SL-C-82 i fem cas a un cartell de fusta que ens assenyala "Matagalls per Font de Mosquits" a la dreta. Uns 900 metres més enllà som a la font.
Es tracta d'un petit mur de pedra lligada i molt fosca, adossat al marge de la muntanya que alhora reté les terres, amb un broc de ferro encastat, molt desgastat pel pas dels anys, per on brolla l'aigua que vessa a un bassal semicircular de pedra arran de terra.
La font queda entre un majestuós faig amb les arrels descalces a l'esquerra i un banc de pedra que ens convida a seure i gaudir de l'entorn a la dreta.
Al damunt una placa de pedra commemorativa amb el nom de la font.
Fou patrocinada per Àngel Rabat i Graugés juntament amb l'Associació d'Amics del Montseny l'any 1986. Dedicada al primer centenari del poema "Canigó", llibre èpic de 1886 escrit per Mn. Cinto Verdaguer que constitueix un dels poemes clau de la Renaixença Catalana.
La font rep el nom en honor als últims llops abatuts al Montseny a les darreries del segle XIX, dues femelles i tres mascles. Durant el segle XIX a Catalunya el llop fou perseguit fins a la seva pràctica extinció. Els últims llops caçats a casa nostra foren a Mont-ral (1875), al Matarranya (principis segle XX) i Terra Alta (1935). Al 1999 reapareix el llop a la Catalunya Nord, al 2004 al Parc Natural del Cadí, i a la Cerdanya (2008). Al 2011 s'observen al Moianès i es produeixen atacs a alguns ramats. Per ara, sembla que al Montseny encara no hi ha llops.