Es troba a l'extrem més oriental del municipi, en un paratge encisador i de marcat interès arquitectònic, a escassos 35 metres de l'aqüeducte de Sala-d'Heures que salva la riera de Vilalleons i ben a prop del gran casal de Sala-d'Heures, un dels masos més importants d'aquesta part de la plana de Vic.

La millor manera d'arribar-hi és des del Cementiri Nou de Santa Eugènia de Berga, situat als afores del poble per l'est. Un cop siguem al cementiri, deixem aquest a la dreta i continuem pel camí cimentat durant un centenar de metres més, fins que trobem una zona de margues blavoses alhora que veiem unes marques de color blanc i groc que corresponen al sender PR-C-93. Aquí, abandonem el camí i trenquem a l'esquerra per un sender que inicialment circula en sentit més aviat nord, vorejant un filat electrificat que portem a la dreta. Caminem entre el bosc que ens acompanya a la dreta i un camp conreat a l'esquerra, per un camí força planer, prou evident i ben senyalitzat. Envoltem un petit turó que ens queda a la dreta i mica en mica anem virant a la dreta, fins que ens adrecem clarament al sud-est, endinsant-nos en una zona boscosa. A l'esquerra veiem emergint entremig dels arbres el gran Casal de Sala-d'Heures. Quan portem caminats uns 475 metres per aquest agraït sender arribem a la bonica font del Paradís que ens queda a la dreta i a peu del camí.

La font és feta amb pedra del país, està adossada al marge i queda enclotada a un nivell inferior respecte del camí; l'únic accés és a través d'una desena de graons de pedra, bona part d'ells coberts per terra. Consta d'un cos rectangular, coronat per una estructura semicircular. Al bell mig del cos rectangular hi ha una portella que servia per controlar l'aigua, així com per netejar la cisterna.

A baix a l'esquerra emergeix l'aigua per mitjà d'un broc de ferro encastat al frontal, envoltat de formació tosca coberta de molsa, senyal que ens indica la riquesa en calç de l'aigua. No es pot apreciar cap pica ni bassal, doncs queda tapat per terra i vegetació en descomposició.

La font va ser construïda entre el 1925 i el 1935 pel propietari aleshores de la finca, en Carles de Fontcoberta. Respon a l'adequació de tot aquest paratge com a lloc d'esbarjo i lleure per la gent del casal i pels caminants que pujaven cap al Santuari de Puig-l'Agulla des de Santa Eugènia de Berga, Taradell o Seva. L'origen del seu nom podria fer referència a l'ambient natural que l'envolta i que la converteix en un lloc de descans i relaxació.

Davant la font, a l'altra banda del camí, arrenca l'aqüeducte de Sala-d'Heures que salva el torrent de Vilalleons, per l'interior del qual passa la canalització que portava l'aigua de la font als dos dipòsits que hi ha a aigües avall del torrent, on era recollida per al consum dels residents al casal. L'aqüeducte està construït amb pedra del país i ciment, format per nou arcades de punt rodó, amb una amplada exterior de 1,30 metres, una d'interior de 90 centímetres, i una llargada de 48 metres. Fou construït al mateix temps que la font.

Malgrat que el municipi estigui dominat per vegetació típica de zones assolellades; aquí l'ambient és humit, amb predomini de roures, boixos, molsa i falgueres.