Font Vella de Can Casildo


Cervelló (Baix Llobregat )
Coordenades GPS:41.4017,1.9225Clica per veure la ubicació.
Alçada:293 m
Accés:Lliure
Tipus:Natural
Estat:Deixada
Cabal:Condicionada a les pluges
Última visita:Febrer 2016
Caminades:
I-215  Clica per enllaçar amb la caminada I-215.


Erigida a uns 300 metres al sud-oest en línia recta de Can Casildo, al costat d'un petit xaragall.
Aquesta font és força difícil de localitzar i malauradament encara ho serà més en el futur, doncs està abandonada i tant el seu accés com l'entorn immediat es troba tapat de vegetació.
Una manera d'anar-hi és des de l'extrem més occidental de la Part Baixa de Corbera de Llobregat, on arrenca el camí de Sant Ponç que marxa cap a la urbanització de Can Rigol. Si el prenem en sentit ponent, uns 150 metres després d'haver deixat el carrer de la Servera a la dreta, hi ha un trencall a l'esquerra que és el camí que porta a Can Casildo. Sense deixar aquest ample vial, aproximadament un quilòmetre després, just al començament d'un revolt pronunciat a l'esquerra, ens topem amb una tanca de fusta que barra el pas als vehicles. Aquí defugim el camí ample que surt de darrere la tanca i continuem d'enfront enfilant-nos per una torrentera. Una quarantena de metres més amunt anem a parar a un camí transversal que agafem a l'esquerra, en lleugera pujada. Cal anar en compte, doncs uns 25 metres després, poc abans d'entrar en un pronunciat revolt a l'esquerra, hem d'abandonar el camí, desviar-nos a l'esquerra, fer-nos pas entre la vegetació i baixar a un petit xaragall que ens queda a escassos 15 metres del camí. A l'altra banda del torrent ja apareix enlairada la malaguanyada font.


Tal com el seu nom indica, es tracta d'una antiga font, tota feta de pedra amorterada. Consta de dues parts: A sota hi ha un robust mur adossat al marge que alhora reté les terres, al mig del qual un frontal endarrerit dos pams on se situa la sortida d'aigües per mitjà d'un broc de ferro. L'aigua cau a un bassal que queda entremig. A banda i banda arrenquen dos bancs de pedra per seure. A dalt sobresurt una paret en forma de caseta, de mig metre d'amplada per metre i mig d'alçada i aixoplugada per una teuladeta a dues aigües.

Al capdamunt, malgrat que esmicolat, encara es conserva un mosaic fet amb quatre rajoles de ceràmica on hi havia escrit el nom de la font. Sota el mosaic hi trobem una rajola de ceràmica, també esmicolada, feta el 1955 per Camell Enamorat, representant una estampa marinera amb la imatge de la Mare de Déu de la Mercè en primer pla i flanquejada per dos escuts, el de l'esquerra sembla ser el de Catalunya, l'altre no el sé reconèixer.

Havia estat una font ben lluïda, lloc habitual per fer-hi fontades. Disposava d'una petita esplanada al davant, però ara la malesa s'ha apoderat d'ella, està deixada i les terres han anat colgant l'entorn.