Font de Can Merlès
| 41.4051,2.0883Clica per veure la ubicació. | |
| 215 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Condicionada a les pluges | |
| Juny 2016 |
Es troba a l'extrem més al nord del terme municipal de Sant Just Desvern, a uns 250 metres al nord-est de la masia de Can Merlès de qui rep el nom i del club de Tennis Sant Gervasi, molt a prop del torrent de Can Cuiàs o la riera de Sant Just depenent de quin mapa es miri.
Per arribar-hi des del nucli urbà de Sant Just cal sortir pel nord, pel passeig Muntanya i seguir-lo en direcció nord-est durant uns 2,7 quilòmetres. Quan siguem a tant sols un centenar de metres de l'entrada al restaurant Can Merlès, prenem a peu un caminet de terra que surt per la dreta del mateix passeig en direcció més aviat nord i que en una mica més de 100 metres ens duu davant de la font.
Havia estat coneguda també com font de la Xima.
Després de la restauració duta a terme a finals de l'any 2010, de la font i del seu entorn ha quedat un conjunt molt endreçat, format per la torre, el pou, la bassa, la font i la mina.
Arrambada a la torre queda la font. Aquesta és un baix mur de pedra amorterada formant angle i una pica d'obra vista a sota. L'aigua raja per un tub d'acer inoxidable encastat a la paret frontal.
Aquesta font de mina troba l'origen de l'aigua gràcies al túnel d'excavació de la mina, on es recull i recondueix fins a la font. La mina, que s'endinsa en el fondal uns 20 metres (fins on s'ha pogut arribar), condueix l'aigua al pou de perforació, des d'on surt una galeria més petita clausurada a la sortida amb una porta metàl·lica. L'aigua va fins a una arqueta de distribució que subministra aigua a la font, la qual desguassa a la riera. L'excedent, des de l'arqueta de distribució, va amb canonada soterrada a la bassa.
La bassa té unes mesures de 7x7x2,5 metres i un volum de 100m³. Una part d'ella queda tapada per una plataforma de fusta.
El pou és una construcció de 2 metres de diàmetre i 7 de profunditat. Damunt seu s'aixeca la bonica torre, una esvelta construcció d'obra vista, de 7,5 metres d'alçada. La columna de 3 metres d'aigua freàtica és estable. Al seu coronament hi havia un molí de vent per bombejar l'aigua. Ara, una placa solar fotovoltaica dóna, mitjançant un convertidor, l'energia a la bomba submergida controlada per una sonda de nivell que transporta l'aigua fins a la bassa i desguassa per sobreeiximent a la riera.
El conjunt de bassa, font, pou i mina, foren construïts a mitjans segle XIX pel reg d'unes feixes d'hort que hi havia en aquest indret, encara podem veure restes dels marges de pedra seca que ordenaven l'espai. La restauració del lloc es va fer el 2010. Un instructiu panell explica el funcionament hidràulic.