La localitzem als afores de la urbanització que porta el seu nom, situada aquesta a uns quatre quilòmetres al nord en línia recta del nucli urbà de Sant Iscle de Vallalta.
A Sant Iscle hi accedirem per la carretera BV-5111 si venim d'Arenys de Munt, si ho fem des de Sant Cebrià serà per la carretera BV-5128, ambdues menen a Sant Iscle. Aquí cal agafar una carretera que surt de l'extrem més oriental del poble i marxa en direcció nord. Al cap d'uns 4,5 quilòmetres serem a la urbanització. Un cop dins de la urbanització rebutgem el primer carrer que trobem a l'esquerra, uns 125 metres després trenquem a l'esquerra i immediatament ho fem a la dreta pel carrer del Mas Pons que enfilem durant 400 metres, fins que som en un eixamplament on podem estacionar el vehicle i començar la caminada.
Som al capdamunt del carrer del Mas Pons; a mà esquerra ens queda una petita construcció, a la dreta una casa i davant nostre una pista forestal de terra que engega pel costat d'una gran casa que es va quedar a mig fer, amb les portes i finestres barrades amb maons. Doncs just al començament de l'ampla pista cal agafar un caminet ascendent que surt per la dreta. De seguida passem a frec d'un dipòsit d'aigua municipal que deixem a l'esquerra i escassos 40 metres després estem al costat de la font del Montnegre que tenim a l'esquerra.

La font presideix una petita esplanada a l'ombra d'un majestuós arbre.

És tota ella de pedra, formada per dos robusts murs; un més alt que és el que sustenta les terres i un segon adossat al primer, de forma esglaonada i que li fa de frontal a la font. Les diferències de color de les pedres utilitzades fa palès que van ser construïts en diferents èpoques.

L'aigua raja per un broc de ferro en forma de mitja canya i cau a un bassal de mig pam d'alçada flanquejat per dos bancs per seure que arrenquen a banda i banda.

Al capdamunt de la font hi ha un cartell de metall amb el nom de la font, i els anys de construcció i restauració respectivament; 1877 i 1974.

Collada a l'arbre del davant hi ha un paper plastificat amb un vers dedicat a la font que diu així:

Sota l'ombra d'aquest faig
els ulls plens del blau del cel,
del blau del mar,
al cor remor d'aigua fresca
i el dolç cant d'aquell ocell
que sembla cridà:
VINE !
Viu com jo,
en llibertat !