No confondre aquesta font amb la font del Castanyer que ens resta a uns 250 metres al sud-est en línia recta.

La font es troba dins el bosc d'en Cabot, a uns 300 metres de la vessant dreta de la riera de Clarà.

Ens hi podem atansar amb certa facilitat des del cementiri municipal de la Vall de Clarà, conegut també com el Cementiri Nou, situat al nord de la vila, darrera del polígon industrial i a l'esquerra de la carretera C-1415c que puja a Òrrius. Aquí podem estacionar el vehicle.

Deixem el cementiri a l'esquerra i engeguem a peu per l'ample camí de sorra que marxa en sentit ponent. 150 metres més endavant obviem a l'esquerra l'accés al centre d'atenció d'animals de companyia alhora que el camí esdevé cimentat. Escassos 75 metres després s'acaba el ciment i enllacem amb la riera de Clarà, la qual remuntem a l'esquerra, en direcció sud-oest. Immediatament rebutgem un camí que se'n va per l'esquerra i continuem recte, riera amunt. Anem trobant una sèrie de trencalls a banda i banda per accedir als conreus; no hem de fer cas de cap, sempre per la riera, trepitjant la sorra solta. Cal anar amb compte, doncs per aquesta riera circulen vehicles que pugen a la urbanització de Can Raimí. Al cap de 750 metres defugim un camí a la dreta que es fica a la urbanització i 75 metres després abandonem definitivament la riera i trenquem a l'esquerra per un ample camí ascendent.

De seguida ens desviem a la dreta per un caminet barrat per una cadena. Per damunt dels nostres caps circula una línia d'alta tensió amb les seves torres; anem seguint per aquest camí amb la llera de la riera de Clarà a sota, a la nostra dreta. Trobem la primera torre de la línia i continuem el camí. Quan haguem passat la 2ª torre sortim a una petita clariana amb una bifurcació; prenem la sendera que surt per l'esquerra en direcció sud-est endinsant-se en el bosc. Uns 100 metres després trobem un trencall a l'esquerra que s'enfila per la muntanya, el qual agafem (si seguíssim recte una cinquantena de metres seríem a la font del Gavatx). Una trentena de metres més amunt enllacem a la dreta amb un altre corriol i una seixantena de metres després anem a parar a un camí ample que ens talla; a l'esquerra tornaríem a la riera de Clarà, nosaltres el prenem a la dreta, en direcció sud-est i lleugera pujada. A partir d'aquí venen un seguit de trencalls que intentaré detallar:
Al cap de 40 metres deixem un camí a l'esquerra i tot seguit un altre també a l'esquerra, un centenar de metres més endavant obviem un corriol descendent a la dreta i immediatament arribem a un encreuament; defugim tant el brancal més marcat de la dreta com el que se'n va per l'esquerra, nosaltres ens enfilem per un corriol que marxa en sentit nord-est per dins el bosc i només 25 metres després som al costat de la font dels Castanyers.

El conjunt és original, format per una petita paret de pedra adossada al marge que li fa de frontal a la font, i de dos murets enfrontats que arrenquen en angle recte, creant un passadís alhora que delimiten l'espai.

L'aigua, quan raja, ho fa per un broc d'acer inoxidable situat a la part alta del frontal i cau a un bassal per sota del nivell del terra.

Al començament del muret de l'esquerra hi ha una placa de pissarra en forma de castanya envoltada de pedretes amb el nom de la font inscrit, la data 2004 corresponent a l'any de la seva restauració i el nom dels voluntaris que ho van dur a terme. Al seu costat tenim incrustat al muret el característic mig càntir, símbol dels seus restauradors, el Grup de Fonts d'Argentona.

Al final del muret de la dreta disposem d'un banc per seure.

La font queda a uns 30 metres per dessota de la boca de la mina. Avui dia l'aigua és un xic escassa, però no havia estat així quan anys enrere, canalitzada anava al safareig de la masia aprofitant el gran desnivell.

El nom li ve donat de quan, envoltada de vinyes, al costat de la mina hi havia uns castanyers, avui està ombrejada per pins i alguna alzina.