La font queda una mica lluny del poble, a uns dos quilòmetres i mig a l'oest/nord-oest, a tocar del marge esquerre del torrent de Vilanova o de l'Argemira, segons quin mapa es miri. S'hi arriba fent una passejada de 2,3 quilòmetres l'anada.

Per accedir-hi, tant si venim de Moià com si ho fem de Sant Feliu de Codines, entrarem al nucli urbà de Castellterçol per la carretera C-59. Quan siguem a l'alçada de la carretera de Granera la prenem en direcció ponent. Al cap de 750 metres trenquem a la dreta pel carrer Sant Francesc, també en sentit ponent. Aquí ja som als afores del poble i podem cercar un espai on estacionar el vehicle.

Al final d'aquest carrer trobem un munt de cartells de fusta, un damunt de l'altre, que ens assenyalen diferents indrets. Un d'ells ens indica el nostre objectiu, la font de la Blada. Ja a peu engeguem per una pista de terra que marxa en direcció oest. De seguida rebutgem un camí que se'n va per la dreta i porta a la font del Viver, 225 metres més amunt defugim un camí que surt per l'esquerra a buscar uns dipòsits d'aigua municipals i 375 metres després ja som a les envistes del collet de Sant Fruitós, conegut popularment com la Creueta, ens hi apropem. D'aquí estant baixem de la creu en direcció ponent, trobem una trifurcació; prenem el brancal de més a la dreta que marxa en sentit nord-oest. Al cap d'una vuitantena de metres abandonem la pista principal i girem a l'esquerra per un ample vial descendent que circula inicialment en direcció oest. 180 metres més endavant i després d'una marrada dreta-esquerra tornem a quedar encarats a l'oest. 400 metres més enllà creuem el torrent i 185 metres a continuació som en una bifurcació; a la dreta aniríem al mas la Codina, nosaltres agafem el brancal de l'esquerra, una mica més estret.

Al cap de 375 metres abandonem aquest camí i trenquem a la dreta per un corriol descendent que s'endinsa en el bosc, indicat amb un vell cartell de fusta que ens convida a seguir-lo. 125 metres més avall creuem el torrent de l'Argemira. Circulem en paral·lel al torrent que ens acompanya a la dreta. 150 metres després un altre cartell ens diu que trenquem a la dreta. Continuem pel costat del bonic torrent. 175 metres més avall, al girar un petit revolt, veurem a la paret sempre verda del fons la imatge de la Verge de Montserrat, això vol dir que hem arribat a la font de la Blada.

L'entorn, de cop s'ha transformat d'una forma màgica en un lloc fresc, humit, amb una vegetació singular.

La font està emplaçada en un racó fascinant, sota una paret abrupta i per sobre del torrent. No té un raig concret. De fet, es tracta d'un conjunt de regalims d'aigua que s'escolen entre les roques. Amb els anys han anat creant una paret de pedra tosca i excavat una mena de piques arrodonides on es queda l'aigua embassada. A la primavera hi pengen les falgueres i a l'hivern, si fa prou fred, l'efecte és espectacular, els degotalls es gelen i formen uns caramells de gel, com un petit orgue d'estalactites.

La font principal té un recipient natural on l'aigua cau més constantment, podem beure'n gràcies que sempre hi ha un got per fer-ho.

En un racó més a l'esquerra i una mica enlairat disposem d'una taula i pedres formant com unes cadires improvisades.
També, a la paret sempre verda, hi ha un mosaic de rajoles de ceràmica amb la imatge de la Verge de Montserrat.

Rep el nom de Blada en referència als arbres que hi ha al seu voltant. La blada és un arbre caducifoli de la família de les aceràcies.