Localitzada dins el bosc, a un quilòmetre al sud del balneari de Cardó. La font es troba 250 metres al sud de l'ermita de Sant Onofre, dins la ruta de l'Ermitori de la Vall de Cardó.

Iniciarem el recorregut a l'aparcament del balneari de Cardó. S'hi accedeix des del poble de Rasquera (Ribera d'Ebre) a través de la carretera TV-3021, uns 9 quilòmetres. Des d'aquí, a peu, reculem 50 metres i trobem a mà dreta un rètol que ens assenyala l'Ermitori de la Vall de Cardó. Prenem doncs la pista de terra que arrenca per la dreta i que marxa en sentit sud. Avancem per la vessant oest de la serra, la més ombrívola. Uns 300 metres més endavant, just quan entrem en un revolt de dretes, abandonem la pista i a mà esquerra se'ns presenten dues opcions; rebutgem el primer camí i més planer que duu a la font dels Avellaners, nosaltres prenem el següent, el que fa pujada. Només 25 metres més enllà som en una petita esplanada presidida per la malaguanyada font de la Columna o de Sant Simeó, que deixem a mà dreta. Seguim pel sender durant uns 75 metres, fins una cruïlla amb un pal informatiu de fusta; defugim el brancal de l'esquerra que puja a l'ermita de la columna i fem pel de la dreta, cap a la font de l'Argelagar, per un corriol que s'enfila per dins el bosc, fent ziga-zagues, durant gairebé 300 metres, fins que som en una bifurcació, amb unes rajoles al terra que ens indiquen la direcció a seguir; a mà dreta aniríem a l'ermita de Sant Onofre que ens resta a 40 metres, nosaltres hem d'anar a l'esquerra, primer en sentit sud-est i de mica en mica encarant-nos al sud-oest. Trobem trams aeris que ens allarguen la vista i d'altres que circulen per dins el bosc, ben marcats per uns pilonets de pedres. Al cap de 275 metres som en una esplanada arbrada on ens espera la font de l'Argelagar.

La font, obrada amb pedra del país, queda enclotada quatre metres per sota de l'esplanada, protegida tota ella per uns murs que fan de barana i alhora contenen les terres.

Una llarga rampa d'uns sis metres de llargada dona accés a la font, aquesta protegida per dues parets a banda i banda a modus de barana que a mida que baixem són més altes. Crida l'atenció la forma com dues alzines han crescut de l'interior de les baranes.

Al final de la rampa som en una estança rectangular, d'uns tres per quatre metres, a recer de tres alts murs de pedra que delimiten l'espai. A la paret del fons és on s'hi troba la sortida de l'aigua regulada per una vella aixeta de polsador disposada a mitja alçada. A sota hi ha una pica de pedra molt malmesa.

A banda i banda disposem de dos bancs de pedra per seure arrambats a les parets laterals que li fan de respatller.

Penjat en un arbre de l'esplanada hi tenim un rètol de fusta amb el nom de la font pintat.

El nom Argelagar sembla que fa referència a un lloc poblat d'argelagues. L'argelaga és una espècie de planta arbustiva de la família de les fabàcies, molt espinosa, de fulles simples i petites flors grogues agrupades en ramells. Potser la més coneguda sigui la ginesta.