Emplaçada a 70 metres al nord de l'ermita de Santa Agnès, situada a uns 600 metres a l'est en línia recta del balneari de Cardó. La font queda a escassos 350 metres al nord-est de la font del Prior, dins la ruta de l'Ermitori de la Vall de Cardó.

Iniciarem el recorregut a l'aparcament del balneari de Cardó. S'hi accedeix des del poble de Rasquera (Ribera d'Ebre) a través de la carretera TV-3021, uns 9 quilòmetres. Des d'aquí, a peu, reculem 50 metres i trobem a mà dreta un rètol que ens assenyala l'Ermitori de la Vall de Cardó. Prenem doncs la pista de terra que arrenca per la dreta i que marxa en sentit sud. Avancem per la vessant oest de la serra, la més ombrívola. Uns 300 metres més endavant, just quan entrem en un revolt de dretes, abandonem la pista i a mà esquerra se'ns presenten dues opcions; rebutgem el segon camí i amb més pujada que duu a l'ermita de la columna, nosaltres prenem el de més a l'esquerra i planer, assenyalat amb un rètol de fusta que ens indica la font dels Avellaners. El caminet marxa inicialment en direcció nord, planerament i sempre per dins el bosc. Al cap de 300 metres canviem el sentit del nostre caminar, adreçant-nos a l'est. 300 metres després passem pel costat de la font de l'Avellaner. Seguim recte per un camí planer que marxa per dins el bosc. Una setantena de metres més endavant obviem unes escales a la dreta del camí que pugen a l'ermita de Sant Josep i a les seves dues fonts. Continuem pel camí tot guanyant alçada. De seguida, uns 125 metres més enllà, som a la font del Prior. Continuem pujant pel sender principal, el més evident, sempre per dins el bosc. Al cap de 150 metres trobem un banc per seure a la vora del camí. Un centenar de metres més endavant trobem un pal informatiu; rebutgem el brancal que surt recte cap a l'ermita i font de Sant Roc i trenquem a l'esquerra per un corriol que en 300 metres ens duu a l'ermita de Santa Agnès i 75 metres més al nord ens aboca a una terrassa arbrada i delimitada per murets de pedra. A l'esquerra d'aquest espai trobarem unes escales que baixen a una feixa a un nivell inferior on es troba la font de Santa Agnès.

Font construïda el 1622, igual que l'ermita.

La font consta d'un robust mur de pedra que sustenta la terrassa superior, reforçada per dos contraforts. A la part central i a mitja alçada hi ha la sortida de l'aigua regulada per una aixeta de polsador i a sota un bassal semicircular de pedra arran del terra.

La terrassa que queda damunt la font és allargada, arbrada i delimitada per un costat a través d'un alt mur de pedra que fa de respatller a un llarg banc corregut. A l'altre costat hi ha un banc per seure de pedra.

Setanta metres més al nord hi ha l'ermita de Santa Agnès,de planta rectangular i reduïdes dimensions, d'una sola planta, teulada de dues aigües i espadanya a un dels costats. Les parets estan fetes amb carreus irregulars lligats amb morter. Altres materials emprats són maons i fusta. Consagrada l'any 1622, s'abandonà durant la desamortització del 1835. suposem el seu reaprofitament quan la vall va ser utilitzada com a balneari, a partir de l'any 1866