Font del Ferro
| 41.5430,2.3889Clica per veure la ubicació. | |
| 171 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Condicionada a les pluges | |
| Febrer 2022 |
Una de les fonts més boniques de la Serralada. Localitzada per sota del camí que puja al Castell de Burriac i a tocar del torrent homònim, uns 25 metres per damunt de la font del Grup. Per aquest lloc hi passava el camí vell per pujar al Castell de Burriac; era i és punt de partida de molts excursionistes que agafen l'aigua per fer el camí.
Per accedir-hi cal situar-se al començament de la pista forestal que puja al castell de Burriac (pujant pel passeig de Burriac en direcció ponent, seguint els indicadors cap al Castell de Burriac, just a mig revolt a la dreta, on hi ha un cartell anunciant que a partir d'aquest indret comença el "Parc de la Serralada Litoral"). Comencem a caminar sense asfalt per la pista forestal, en direcció sud-oest. Uns 100 metres des del començament, deixem la font del Camí a mà esquerra i alhora descrivim un revolt a la dreta. Continuem per la pista durant uns 200 metres més, moment en que abandonem la pista i trenquem a la dreta per un camí més estret que marxa en direcció sud. Si el seguim, uns 175 metres més endavant arribem a un eixamplament que forma una petita plaça presidida per una vella i gran alzina, amb una gran pedra al mig, on hi aparquen aquells que hi vénen en cotxe; el corriol que surt per la dreta porta a les fonts de l'Esquirol, l'Esquirolet, les Sureres i també a una pedrera, nosaltres prenem un caminet ascendent que surt d'enfront. El seguim en pujada, uns 30 metres més amunt passem a frec de la font del Grup i escassos 25 metres més amunt som a l'entorn de la font del Ferro.
La font presideix un conjunt format per un seguit de terrasses esglaonades amb bancs de pedra per seure, raconets amb taules de pedra i tot envoltat d'una vegetació exuberant que ens convida a passar-hi una estona.
L'edifici que allotja la font és una bonica construcció de pedra, de planta rectangular, d'uns quatre metres d'amplada, per sis de fons i uns tres d'alçada, sense coberta. Cal destacar-ne la bonica façana de pedra i maó vist, amb caràcters modernistes; té una gran portalada mig el·líptica, dues finestres de forma singular amb enreixat de ferro, voladís amb teules de ceràmica verda i capçalera amb rajoles blaves.
Dins la caseta, a la paret del fons, hi trobem dues sortides d'aigua diferents; pel broc de ferro de l'esquerre raja aigua natural "normal", i per l'aixeta de la dreta aigua ferruginosa (amb molt mal gust, per cert). Ambdues aigües cauen a una pica rectangular d'obra. Al capdamunt del frontal hi ha el nom de la font gravat en dues rajoles i a sota a l'esquerra el típic mig càntir encastat a la paret, característic de moltes de les fonts arranjades pels voluntaris del Grup de Fonts d'Argentona. Dos bancals de pedra estan disposats al llarg de les dues parets laterals que els hi fan de respatller.
Aquesta font també se la coneix com la font de Dalt o font Bellot. L'aigua va ser descoberta a l'any 1861 i per acostar-la als estiuejants, es va canalitzar fins la font d'en Pau (al torrent de la Salut), al costat de l'Hotel Solé i que més tard (1923) va ser reemplaçada per l'actual font del Mig. La font del Ferro, va esdevenir una competidora de la font Picant i la seva aigua, també bicarbonatada, portava a més ferro que era molt útil per combatre les anèmies i era administrada pel mateix metge del balneari Prats. Finalment, a les darreries del segle XIX es va fer una caseta senzilla que seria reemplaçada per l'actual als anys 20 del segle XX i restaurada pel Grup de Fonts durant els anys 1994-1996; després d'una acurada neteja de l'entorn i una rehabilitació de la caseta, es va decidir no fer la teulada, ja que la font quedaria oberta.
L'aigua d'aquesta font era considerada minero-medicinal, s'embotellava manualment, ampolla a ampolla, es comercialitzava amb el nom de Bellot i fou premiada amb la medalla d'or per la seva qualitat, l'any 1888 durant l'Exposició Universal de Barcelona, tal com ho demostra la rèplica del cartell penjat al frontal.